LA PERCEPCIÓ SOCIAL

FONAMENTS DE LA PSICOLOGIA SOCIAL

PAC1_ LA PERCEPCIÓ SOCIAL Maria Rodés

Comparteixo la opinió de molts dels meus companys de que el violinista va ser majoritàriament ignorat degut al context, prioritats individuals i a la falta de llenguatge compartit (en aquest cas musical). La majoria de persones necessiten un plus d'informació extra-musical, extreta del context, per apreciar allò que estan percebent. Això té a veure amb l'exemple d'il·lusió perceptiva que es comprova en l'experiment de Bruner i Postman. El valor social, en aquest cas el reconeixement i status del músic, pot provocar una sobreestimació perceptiva de la seva obra. De la mateixa manera que els prejudicis, en aquests cas implícits a un músic de carrer, en poden causar una infravaloració.

La percepció, procés mitjançant el qual obtenim informació del nostre entorn a través dels sentits, esta condicionada per diversos factors, entre d'altres, els socials. Podem parlar aleshores de percepció social, concepte que variarà en funció de la perspectiva amb la qual l'analitzem:

Desde la PSP posarem el focus en els fenòmens individuals i analitzarem com la capacitat individual de percepció de bellesa es va veure alterada pel context. A l'article veiem reflectit aquest enfoc en el recull de les diverses experiències del transeunts i el mateix Bell i també en els propis objectius de l'experiment. Mitjançant la pregunta que ens planteja l'article s'esta qüestionant si el context pot alterar la nostra capacitat d'apreciar la bellesa. Per tant, s'esta establint una hipotètica separació entre nosaltres com a individus sensibles a la bellesa i l'entorn social.

Desde la PSS podrem dir que el context és un element constituent de la percepció i que aquesta és un procés simbòlic on intervenen valoracions, prejudicis, etc. Ens fixarem en com les persones del metro van actuar sobre el significat atribuït a un músic de carrer. Podem observar aquest enfoc dins l'article en el qüestionament pel significat de la bellesa i l'art sense marc.

Per últim, desde la PSC farem especial atenció al llenguatge com a constructor de la realitat. En el cas de l'experiment podriem parlar del llenguatge musical. És el coneixement d'aquest llenguatge el que permet a Picarello identificar la bellesa de la música de Bell, obeint a la premisa de que percebem allò que coneixem i podem entendre.

Pel que fa a l'evolució en les meves definicicions, no se si han variat gaire, jo probablement no hagués estat massa optimista davant de la hipotèsi plantejada per l'experiment, però si s'han enriquit i fet més complexes. En referència a la meva relació amb les diferents perspectives, diria que fins ara m'identificava amb l'enfoc de la PSP ja que em resulta més sencill

...