La psicología del desenvolupament com a disciplina científica
Enviado por ibc9udl • 17 de Octubre de 2023 • Resumen • 1.828 Palabras (8 Páginas) • 115 Visitas
TEMA 1: LA PSICOLOGÍA DEL DESENVOLUPAMENT COM A DISCIPLINA CIENTÍFICA
EL DESENVOLUPAMENT
- DEFINICIÓ DE DESENVOLUPAMENT/ ÀMBITS EN EL DESENVOLUPAMENT
Fa referència als canvis de comportament que es donen al llarg de la vida. És fonamental considerar els àmbits de desenvolupament.
Biofísic: desenvolupament físic, motor i sensorial que afecta al creixement i maduració de la persona.
Cognitius: desenvolupament del pensament i capacitats intel·lectuals (escriptura, lectura, memòria,...).
Socioafectiva: desenvolupament de les habilitats socials (expressar emocions, relacionar-nos,...)
- CAUSES DEL DESENVOLUPAMENT (processos)
Maduració: desenvolupament biològic. És herència de l'espècie que ens guia a tots a passar per molts canvis iguals de desenvolupament, més o menys en els mateixos punts de les nostres vides.
Aprenentatge: les nostres experiències produeixen canvis en nosaltres. Aprenem a sentir, pensar i comportar-nos de manera diferent a partir de les nostres observacions i interaccions amb el medi.
- CARACTERÍSTIQUES DEL DESENVOLUPAMENT
- Procés continu i acumulatiu → (no s’oblida sinó que s’afegeix)→ continu no deixa mai de canviar, sempre es produeix canvis.
- Multidisciplinar (incorpora moltes disciplines)
- Plasticitat → és la capacitat de canvi, un estat del desenvolupament que té el potencial de ser modelat per l’experiència.
- Caràcter normatiu → intenta universalitzar / generalitzar.
- Vinculat amb l’edat
- Multicontextual i multicultural → és igual en totes les cultures.
- Multidireccional → el canvi es produeix en totes les direccions, no sempre és lineal. Hi ha guanys i pèrdues, creixement predictible i transformacions inesperades.
- Procés holístic → està interrelacionat (social, emocional, cognitiu)
- ASPECTES BÀSICS DEL DESENVOLUPAMENT
- El desenvolupament és continu o discontinu?
- Continu> procés uniforme i continu, acumulatiu, que va afegint més habilitats del mateix tipus que hi havia des d’un principi.
- Discontinu >en cada període o etapa particular emergeixen noves maneres d'entendre i respondre al món.
- Un únic desenvolupament o varis?
- La psicologia del desenvolupament és cada vegada més conscient que els infants creixen en diferents contextos. Per tant, hi ha un procés idiosincràtic que donen lloc a diferents camins de canvi.
- Influència de l’herència o de la criança?
- Herència predisposa però no determina
FONAMENTS HISTÒRICS DEL DESENVOLUPAMENT
- TEORIES SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DE MITJANS DEL SEGLE XX
PERSPECTIVA PSICOANALÍTICA | S. FREUD / ERIK ERICKSON |
CONDUCTISME I APRENENTATGE SOCIAL | CONDUCTISME TRADICIONAL: CC (PAVLOV) I CI (THORNDIKE)/ Tª APRENENTATGE SOCIAL (BANDURA) |
Tª APRENENTATGE SOCIAL (BANDURA) | COGNITIVISME Tª COGNITIVA (PIAGET |
- Perspectiva psicoanalítica :
Creu que els infants es mouen a través de diferents etapes (discontinu) en les quals confronten conflictes entre els impulsos biològics i les expectatives socials. La forma en com es resolen aquests conflictes determina la capacitat de la persona per aprendre, relacionar-se amb els altres i fer front a l’ansietat.
- S. FREUD – Tº PSICOSEXUAL
JO | Principi de la realitat. Escolta l’ALLÒ i veu que pot fer per satisfer-lo. |
SUPER JO | Normes morals internalitzades. No deixa der el que vol l’ALLÒ. |
ALLÒ | Principi del plaer. Reclama la satisfacción de la necessitat. |
EXEMPLE:
Jo: vull sortir de festa avui, però no hauria de sortir perquè demà tinc un examen i he d’estar descansada.
Superjo: vull sortir de festa, però no sortiré perquè he de repassar per l’examen de demà i hi he d’anar descansada.
Allò: vull sortir de festa, tot i que demà tingui un examen. La festa serà única i irrepetible. L’examen el puc repetir.
Planteja 5 etapes del desenvolupament (psicosexual)
Fase ORAL (0 a 1,5 anys) | Zona erògena de la boca. Conductes com xuclar, mossegar o mastegr que produeixen una estimulació física que redueix la tensió en el nen/a i al mateix temps produeix satisfacció. |
Fase ANAL (1,5 a 3 anys) | Estimulació produïda per la contracció i la relaxació de l’esfínter anal al defecar, que és la principal font de plaer. Amb el progressiu control dels esfínters, s’anirà imposant una sèrie de normes externes (on defecar, com fer-ho...) que regulen el món intern. El Super Jo s’anirà fent present i explícit. |
Fase FÀL·LICA (3 a 6 anys) | Manipulació dels genitals externs com a principal font de satisfacció (autoestimulació). Complex d’Edip i Electra: el fill vol disposar de la mare en exclusiva per satisfer els seus impulsos i vol prescindir del pare (Electra: al revés). |
[pic 1]
- ERICK ERICKSON – Tª PSICOSOCIAL
Planteja un model alternatiu on s’accentuen les influències de la societat i de la cultura sobre el desenvolupament de l’individu.
Considera que existeixen 8 crisis del desenvolupament al llarg de la vida.
0 a 1,5 anys | Confiança vs Desconfiança Sentiment de confiança vers el món i qui ens envolten, prevalent a la sensació de seguretat per sobre de la por. |
1,5 a 3 anys | Autonomia vs Vergonya i dubte Amb confiança, pot assolir autonomia i independència en les seves decisions i comportaments. Si observa repetidament que no assoleix el seu objectiu sentirà vergonya i dubte. |
3 a 6 anys | Iniciativa vs Culpa Fer ús de l’autonomia aconseguida, implica tenir iniciativa. Aquell nen/a que no és responsable, se sentirà culpable. |
...