PAC 2: Reptes de futur de l’Educació Social

PAC 2: Reptes de futur de l’Educació Social

Qüestió 1:

Per tal de poder respondre a la pregunta que se’ns planteja, primerament em surt la necessitat d’exposar breument les tres vies d’aproximació a la pedagogia social. En primer lloc trobem la via històrica que és la que es centra en les teories ja realitzades i ens permet tenir una visió amb perspectiva de la ciència a estudiar. En segon lloc trobem la via pràctica o empírica, que ens exposa més els àmbits on es desenvolupa la pedagogia, i ens dona una visió del que és actualment. Finalment la via analítica, que ens dona una visió dels diferents paradigmes on es desenvolupa la pedagogia social, i que per tant ens permet veure-la des de perspectives diferents.

Un cop centrades les diferents vies, podem veure com els inicis de l’Educació Social coma a tal, van molt lligats a la Pedagogia Social, doncs va ser l’activitat professional que va anar portant a la pràctica totes aquelles teories i estudis que la pedagogia social portava a terme de forma reflexiva. Així doncs, des duna perspectiva històrica, podem trobar com la necessitat de portar a la pràctica totes les reflexions de la pedagogia social, van anar derivant a la creació d’una nova professió, que actualment és l’Educació Social.

Al llarg de la curta, però intensa història de vida que té l’Educació social, podem trobar molts exemples d’elements de reflexió de la P.S, que han influenciat en la creació de la identitat de la E.S. Trobem que el fet que existís una educació no formal que es diferenciava de l’escolarització tradicional, i que a la vegada la complementava, provoca una  reflexió que portarà, per un cantó a la creació d’uns estudis propis per a formar a un professional de l’educació diferent dels que hi havia fins al moment, i per altra banda, iniciar la creació d’estructures associatives que els hi proporcionés un context a la feina que portaven a terme.

D’altra banda, des d’una perspectiva pràctica o empírica, trobem com la P.S, ha donat a l’Educació social tota una base documental i reflexiva necessària per a poder justificar la tasca educativa que es vol desenvolupar. Així doncs, i des d’aquesta perspectiva, podem veure com gràcies a l’estudi de l’educació que realitza la Pedagogia Social, l’Educació social ha tingut, i té, una base teòrica que li permet plantejar-se i planificar la pràctica activa que porten a terme dia a dia.

Per últim, des duna via analítica, podem veure com l’educació social, tal i com hem comentat anteriorment és una professió molt jove que ha evolucionat molt ràpidament, i que per tant encara està en una etapa molt inicial de la creació de la pròpia identitat. És per aquest motiu, que considero molt important el desenvolupament d’aquesta via doncs, per a poder consolidar una professió, és necessari argumentar molt bé la feina que s’està desenvolupant, així com donar credibilitat als professionals del sector. Això, només s’aconseguirà si es segueix creant una identitat ferma com a professió, i una conseqüent posada en pràctica. Però, tal i com es diu a Voces de la educacion social: “Si nuestro objetivo como profesionales es acompañar a persones y/o colectivos con dificultades de participación nos urge precisar en qué condiciones la posibilidad al pleno derecho tiene lugar. Para ello es imprescindible primero, el reconocimiento de su valor en la gestación y visibilización de los procesos de cambio educativo y cultural.” És per aquest motiu que aquesta tercera via és tant important per construir la identitat dels educadors socials.

Qüestió 2:

1. La definició actual d’Educació Social proposada per l’ASEDES dona una visió molt global de la professió, que l’entén com; per un cantó un dret dels ciutadans, i d’altra banda, una professió de caràcter pedagògic. És en aquest segon punt on hi trobem més marcada la influència de la Pedagogia Social, doncs, per exemple, tal i com diu a la definició, l’educació social és: “...professió de caràcter pedagògic, generadora de contextos educatius i accions mediadores i formatives...”.

És una professió de caràcter pedagògica perquè es basa, i fonamenta la seva línia d’intervenció a partir d’una altra ciència, la ciència que estudia l’educació i que per tant genera una sèrie de teories i supòsits que després l’Educació Social pot portar a la pràctica. D’altra banda, al llarg de tot el document professionalitzador, es pot veure com Pedagogia Social i Educació Social són dues ciències de l’educació que van unides, una proporciona tota la part més teòrica que fonamenta el treball de la segona que es centra més en tota la part més pràctica.

...