Teoria Integradora

Farrington va proposar la teoria integrada i cognitiva del potencial antisocial, coneguda per les seves sigles (ICAP), l'element central del qual és el potencial antisocial, que representa una tendència a la comissió de delictes depenent de determinats processos cognitius (processos de pensament i de presa de decisions). Aquesta teoria concedeix molta importància als factors de risc. Aquest autor, divideix el potencial antisocial en una doble dimensió: a llarg termini i a curt termini, depenent de la persistència que tinguin aquestes tendències diferencials en el pas del temps.

A curt termini, aquesta teoria considerava com a factors rellevants: l'energia criminal i la presència d'oportunitats. Com a factors a llarg termini, es consideraven factors protectors: les vinculacions amb adults prosocials, un correcte procés de socialització, absència o escassa influència de models antisocials i baixa impulsivitat.

D'acord amb Farington l'individu tendeix a delinquir menys quan es produeix:

• L’existència de bones vinculacions amb els seus pares, quan aquests són prosocials;

Segons la teoria de control de Hirschi, segons la qual si el subjecte té sòlids vincles convencionals amb la família, la probabilitat de compromís amb el crim és menor.

• L’existència d'un procés de socialització correcte que es basa en l'administració dels premis i càstigs en funció del comportament adoptat.

La teoria d'aprenentatge social de Akers, pel fet d'argumentar un reforçament diferencial que es presenta com un balanç de premis i càstigs pel que fa a l'adopció de diferents models de conducta.

• La Influència dels models antisocials provinents dels agents de socialització primària i secundària.

La teoria d'associació diferencial de Sutherland, per a qui l'aprenentatge del comportament delictiu es produeix en els grups personals íntims.

...