Teories Sobre El Joc

EL JOC INFANTIL I LA SEVA METODOLOGIA

1.EL JOC : CONCEPTE I TEORIES.

ANY AUTOR TEORIA. ASPECTES MÉS IMPORTANTS

1759 -1805

Friedrich von Schiller

Teoria d’energia supèrflua: El joc permet disminuir l’energia que el cos no ha consumit per satisfer les necessitats biològiques bàsiques, de manera similar ho fan els animals. La diferència és que en el cas dels humans va lligat a activitats estètiques. Un cop satisfet el joc físic, es passa a un joc més sociable

1820 -1903 Herbert Spencer .Teoria de l’energia sobrera: El joc és el resultat d’un excés d’energia acumulada. Els nens i joves no poden participar en activitats serioses i inverteixen l’energia en activitats supèrflues com el joc i les arts, en el primer cas es posen de manifest aptituds inferiors i en el segon, les superiors.

1824 -1903 Moritz Lazarus Teoria de la relaxació: El joc no produeix despesa d’energia sinó que és un sistema per relaxar els individus. Les tasques noves comportes un sobreesforç, però com que el joc no és mai nou del tot, és una activitat que pot alliberar tensions.

1846 -1924 Stanley Hall Teoria de la recapitulació. Les persones, amb el joc, reprodueixen coses de la vida dels seus avantpassats. Aquestes activitats passen d’una generació a una altra, mitjançant evolucions d’espècie

Més tard va dir que el joc serveix d’estímul per al desenvolupament, és a dir, prepara per a la vida adulta.

1898 -1901 Karl Gross Teoria de l’exercici preparatori per la vida o preexercici: El joc és una activitat que serveix per practicar o entrenar aquelles habilitats que més tard seran útils a la vida adulta. El joc és un dels elemnts més importants en el desenvolupament perquè és una empenta per practicar els instints. Una altra aportació és la funció simbòlica del joc, és a dir”fer com si…”

1873 -1940 E. Claperède Teoria de la ficció: El joc és una actitud diferent de l’organisme davant la realitat.El fons del joc està en l’actitud interna de la persona que juga, el joc és doncs un refugi on es compleixen desitjos i anhels de jugar amb el que és prohibit o de jugar com les persones grans.

1856 -1939 Sigmund Freud Teoria de la psicoanàlisi: segons Freud el joc és l’expressió de sentiments inconscients, o sigui, el joc simbòlic permet la realització de desitjos insatisfets i proporciona la possibilitat d’expressió de la sexualitat infantil.

Més endavant va afirmar que en el joc actuen també les experiències reals, no només la realització de desitjos. El joc doncs, permet a l’infant repetir les experiències que no li han agradat i gràcies a la repetición aprèn a suportar-les i arriba a dominar aquells esdeveniments que van ser traumàtics.

1887 -1974 F.J.J.Buytendijk Teoria del’objecte: Treu la importància que va donar Gross a l’activitat

...