Trastorns

Dificultats i alteracions en l’alimentació

La gana i e l’apetit formen part del comportament alimentari. La gana és un factor biològic resultat de la necessitat de menjar que provoca ansietat i, fins i tot, dolor. L’apetit té un componen psicosocial que es caracteritza pel desig de menjar.

L’apetit té una importància decisiva en el desenvolupament de dificultats relacionades amb el comportament alimentari en el sentit de l’actitud que adopta l’infant davant aliments nous.

Les persones adultes, amb els seus excessos de rigidesa o de tolerància, són l’origen de la major part de les dificultats i les alteracions alimentàries.

Dificultats en el procés d’aprenentatge dels hàbits d’alimentació

Hi ha tres situacions:

Quan no té gana: les raons poden ser per cansament, calor, menjar poc atractiu, durant i després d’una malaltia i també pot estar relacionada amb experiències alimentàries que poden predisposar-los a rebutjar el menjar.

Quan no en té mai prou: l’infant generalment autoregula les seves necessitats d’alimentació, però quan no és així i té una gana exagerada i mai no queda satisfet, cal plantejar-se per què i ajudar-lo a posar uns límits.

Rebuig a noves textures i gustos i selectivitat en el menjar: falta de gana i els hàbits alimentaris establerts des de bon principi. És molt important seguir una programació adequada pel que fa al moment i a la manera d’introduir nous aliments i a la quantitat se n’introdueix.

El moment de l’alimentació ha de ser relaxat i agradable tant per a l’infant com per a la persona adulta. De vegades, una preocupació excessiva pel menjar pot provocar en els infants una dependència no saludable en un acte que ha de ser normal i agradable.

Quan l’infant no té gana pot servir d’ajuda: reduir la quantitat d’aliment,la variació de l’alimentació, presentació, i valorar el fet que sigui el mateix infant el que reguli, en certa mesura, les seves necessitats i preferències.

Trastorns

L’acte alimentari té gran importància en la relació socioafectiva, cada cop que l’infant pateixi o estigui ansiós, ho pot manifestar en el moment dels àpats. El primer pas davant una alteració alimentària és buscar-ne les possibles causes orgàniques i psicològiques. Les causes més usuals són:

Regurgitació: és caracteritza dels lactants i consisteix a expulsar una mica de llet, generalment després de les preses. Acostuma a desaparèixer amb la maduració del sistema digestiu del nadó. Si persisteix i el nadó no augmenta de pes de manera normal, caldrà consultar-ho amb el pediatre.

Vòmit: consisteix en l’expulsió més o menys brusca d’una quantitat considerable d’aliment. Si el nadó està bé de salut i augmenta de pes adequadament, no cal amoïnar-s’hi. Mentre pren el biberó es important que no empassi aire, convé no sacsejar-lo després d’una presa i, sobretot, vigilar que res no li oprimeix el ventre.

La majoria dels vòmits infantils són el resultat d’error alimentaris com poden ser una sobrealimentació, mala preparació de les llets, una subalimentació...En

...