ASSAIG “MADAME BOVARY” DE NOVEL·LA A TRASTORN

[pic 1]

ASSAIG “MADAME BOVARY”

DE NOVEL·LA A TRASTORN

[pic 2][pic 3]

Objectiu

En aquest assaig, que pretén ser concís, s’exposaran les similituds i la relació entre l’Emma, protagonista de la novel·la “Madame Bovary” de Gustave Flaubert, i la malaltia nomenada Bovarisme, en relació a la principal personatge.

D’Emma Bovary

Emma Bovary és la protagonista de l’obra i és representada com a una dona amb una idealització de la felicitat, creada del ball que va donar el marqués de La Vaubyessard, al qual va assistir el matrimoni. Allà, va conèixer de primera mà la vida luxosa de la classe alta i fonamentà el seu ideal degut el contrast del seu origen pagès amb el luxe que acabava de conèixer i la lectura romàntica que consumia.

Evolutivament, es un personatge lineal, ferm a les seves idees i passions sense pensar en les conseqüències. Contrària als ideals burgesos, presentant-se com a una persona sense ètica, estima o moral per la família, acaba exasperada del seu marit, Charles, una persona contrària a les idees d’Emma, sense grans aspiracions.

Incitada per la infelicitat que li provoca la seva vida i la idealitat que ha creat sobre la felicitat, enganya el seu espòs sense cap consideració amb Rodolphe, un terratinent faldiller que, al principi de la relació, es comporta com un home dels que surten als llibres que Emma llegeix. A mesura que avança la relació, l’amant es comença a comportar com realment és: una persona interessada i calculadora que només vol una aventura amb madame Bovary. Aquesta nota el canvi en el comportament i torna a sentir-se infeliç i angoixada, i quan decideixen fugir de Yonville per viure junts i intentar recuperar la motivació inicial, Rodolphe l’abandona.

León, el segon amant d’Emma, és una persona més propera a ella, ja que comparteix les mateixes idees i gustos (s’avorreixen al camp, els agrada els llibres...), però no es el burgès de les novel·les de ficció que llegeix madame Bovary. Comencen una relació on cap dels dos podrà acabar de conèixer a l’altre, perquè sempre parlen del amor i del sentimentalisme, pel que no poden fonamentar el seu amor. Així, buscant una altra vegada la felicitat que Rodolphe li havia negat, torna a caure en la infelicitat al adonar-sen que no existeix amor entre ella i León.

L’autor, Gustave Flaubert, va usar la seva protagonista com a crítica al Romanticisme, com podem veure, entre altres moltes descripcions del seu caràcter, en “Però l’ànsia d’un estat nou [...] havia bastat per fer-li creure que per fi posseïa aquella meravellosa passió que fins aleshores s’havia mantingut [...] en l’esplendor dels cels poètics.”.

Així, podem dir que Emma és una dona capritxosa, freda, ambiciosa, romàntica i que té una idealització brutal de l’amor i la felicitat. Es pot dir que pateix una insatisfacció crònica per la seva vida, que, al cap i a la fi, ella mateixa es provoca, com podem veure en les seves depeses o les seves relacions extramatrimonials que acaben per fastiguejar-la.

Del Bovarisme

Per conèixer el Bovarisme en l’àmbit psicològic, es necessari conèixer a fons la personalitat d’Emma Bovary, que ja hem descrit, doncs aquest síndrome rep el seu nom de la protagonista. El bovarisme com a terme va sorgir al segle XX i s’utilitza per a fer referència a una persona que sent una insatisfacció i una frustració crònica, deguda a unes expectatives i aspiracions normalment desproporcionades i obsessives, encara que no es diagnostica com a trastorn.

Els símptomes que s’han documentat solen tenir relació amb la protagonista de la novel·la. Expectatives irreals solen ser els principals indicadors del trastorn. Aquestes solen ser tan idealitzades i fantasioses que són impossibles d’assolir, pel que aquest símptoma va acompanyat de la frustració de no poder arribar a ser qui volen ser. També és molt freqüent observar dissonància cognitiva, es a dir, l’auto mentida per poder conservar la coherència entre les seves idees, que solen ser incoherents en relació amb la realitat. Aquest símptoma es dona com a via d’escap després d’haver passat per ansietat i angoixa provocada per la irrealitat de les seves idees. Es freqüent que la persona tingui una idea d’ella mateixa com a una persona sacrificada, que mereix el millor. Una altra senyal que poden delatar aquest trastorn, és el profund sentiment de vuit, producte de la impossibilitat de realitzar els seus somnis, així com la sobrevaloració i l’exageració d’emocions en certs conflictes i situacions. Busquen constantment fugir de la rutina i tenen pànic irracional per a la monotonia i la frustració, sense ser capaços de tolerar-les. Y, com l’autor va fer d’Emma Bovary la representació del Romanticisme, les persones que sofreixen de Bovarisme tenen una part d’exageració emocional i d’idealitat sobre l’amor i la vida. Això es pot veure quan observem al pacient i ens adonem que inverteix una gran quantitat del seu temps en buscar l’amor i deixa veure una dependència emocional, centrant-se exclusivament en la seva parella, on busca la felicitat, i assumeix com a propis gustos i idees que son de la persona que adula. D’altra banda, no és infreqüent que sigui infidel quan la seva parella no compleix les seves expectatives. Tot aquest quadre simptomàtic sol conduir al desenvolupament de depressions i ansietats i comportaments agressius i autodestructius.

...