Analisis De Nacimiento De Venis

a) Situeu l'obra triada en el temps i relacioneu-la breument amb el seu context històric.

Aquesta obra s'anomena El naixement de la Venus, i l'autor es Botticelli, conegut pintor Italià (1444-1510), Aquest quadre esta pintat l'any 1485, dins l'estil del Renaixement, i dins del corrent Quattrocento.

La tècnica escollida és la pintura al tremp, i el suport del quadre és una tela de grans dimensions.

El lloc de localització original fou per la villa de Lorenzo Médicis i l'actual és la Galeria dels Ufizzi a Florència.

L'obra segons l'estil pertany a la pintura del renaixement amb unes característiques bàsiques com són: L'home com a tema central, l'ús de la perspectiva, que permet donar corporeïtat a les figures, el màxim naturalisme en la representació, la incorporació de noves tècniques i mitjans pictòrics: la pintura a l'oli, com la de tela com a suport, els esbossos preparatoris, i l'utilització de la tècnica del clarobscur, consistent a definir els contorns de les figures a través dels contrastos entre les zones il·luminades i les ombrejades. Però Botticelli tot això ho va portar més enllà, i va fer seus els detalls de les obres que li servien per expressar millor les seves idees. Botticelli era un pintor que s'endinsava en la significació i el dramatisme de les escenes que pintava. Botticelli no dubtà a sacrificar la realitat per tal de dotar d'harmonia i gràcia les seves figures. Un examen més atent de l'airosa i bellísima Venus revela que el coll és massa llarg, que les espatlles son massa estretes i caigudes i que el braç esquerre des del punt de vista de l'espectador, té una posició poc natural i s'uneix al cos d'una manera una mica estranya.

Aquest quadre capta el moment en què Venus, que acaba de neixer,i es degut als genitals del deu Urà, tallats pel seu fill Cronos i llençats al mar. El moment que presenta l'artista es l'arribada de la deesa, a l'illa de Xipre, consagrada al seu culte su nacimiento, empenyada pel vent com descriu Homer, qui li va servir de font literaria per l'obra de Botticelli. Venus apareix al centre de la composició sobre una enorme petxina; els seus llargs cabells rossos cobreixen les seves parts íntimes mentre que amb el seu braç dret tracta de tapar-se el pit, repetint una postura típica en les estatues romanes de les Venus Púbiques. La figura emblanquida s'acompanya de Céfir, el deu del vent, junt a Aura, la deesa de la brisa, enllaçats els dos personatges en una estreta abraçada. En la zona terrestre trobem a una de les Hores, les deeses de les estacions, en concret de la primavera, ja que porta la seva capa decorat amb motius florals. L'Hora espera a la deesa per tapar-la amb una capa també florejada; les roses cauen junt a la Venus ja que la tradició diu que van sorgir amb ella. Venus es correspon a la deesa grega Afrodita, i se l'associa amb la bellesa, l'amor, el riure i el matrimoni.

El tema mitológic era habitual en quadres destinats a emplaçaments camperols, com el d'aquest quadre.

L'autor d'aquesta obra pictòrica s'amagava darrera aquest nom ja que el seu veradaer era Alessandro Filipepi i va neixer a Florencia l'any 1445, on mor l'any 1510. Apren amb Filippo Lippi l'art de la pintura i també l'elegancia del seu mestre. L' any 1469 el pasa al taller de Pollaiolo, i poc després entra al servei de Lorenzo el Magnific, nét de Cosme de Médicis, el qual el seu govern de Florencia coincideix amb la violenta explosió del dominic Savonarola, qui predica contra les costums paganes i licencioses de Florencia.

Botticelli es fruit del periode crític que li va tocar viure. Home de fe, que arriba a abraçar la causa de Savonarola, pero d'uan altra banda es de ment liberal, donant-se en ell una crisis espiritual que es reflexa en la seva pintura a través del movimient i expresions de melancolía i presagi de sucessos catastròfics. Aquest estat va fer que Vasari el describis com "sempre inquieto".Botticelli reflexa com ningú els impulsos de l'anima tant en les seves pintures religioses com paganes. La seva greu melancolía substitueix l'inmovilitat espiritual dels seus predecesors.

El pintor desenvolupa la seva obra en el marc de la cort de Lorenzo el Magnific, asidu a l'Academia Platónica i autor dels versos continguts en els seus "Canti carnascialeschi", en els que presentía que el temperament artístic de Botticelli floreixia molt especialment cap a la fábula pagana, sempre inspirada en algún text clássic, encara que fos interpretada com una renovació renacentista. Al servei d'ella i dels temes religiosos posa la seva sensibilitat exquisita i el seu perfecte i nervios dibuix, agitant els cosos dels seus personatges i les expressions dels seus rostres carregats de melancolía. Botticelli era un dels genis més originals de la pintura, un geni creador, inquiet i atormentat, en el qual la seva pasió per la línea expresiva el porta frequentement a lo extravagant.

En el naixement de Venus Botticelli tracta de reconstruir una pintura d'Apeles descrita en un poema de Poliziano

b) Digueu a quin estil pertany l'obra que heu triat i descriviu els elements més importants d'aquest estil. Utilitzeu els aspectes visibles de l'obra per basar la vostra descripció.

Segons la descripció de l'obra , i el seu anàlisi formal dins els elements plàstics

Botticelli va ser un pintor fonamentalment poètic. Si seguim el tractament de l'espai, veiem que com es tracta del Renaixement podem parlar d'una perspectiva lineal , i com la línia de l'horitzó es podia considerar mitjana , ens mostra l'equilibri en el resultat. La seva pintura es basa en el predomini de la línia i la suavitat cromàtica, els colors del quadre són tan discrets com la mateixa deessa que cobreix la seva nuesa amb les mans. Les elegants figures, molt estilitzades i en perfecte equilibri, semblen suspeses sobre un fons pla. La fredor dels verds i blaus del fons se suavitza pel contrast amb les zones càlides de tons rosats de les pells dels protagonistes i pels tons daurats dels cabells i, també, per altres motius dispersos aquí i allà com ara les vores de les fulles o els joncs.

Una llum interna gairebé uniforme que il·lumina delicadament les figures, i l'expressió dels sentiments ve donada natural pel mateix quadre, on se li ha de sumar la que provindrà de l'exterior l'artificial il·luminat pels focus

...