Derecho Eclesiastico

TEMA 1. EL DRET ECLESIÀSTIC. (Concepte. Origen. Contingut. Dret Eclesiàstic autonòmic. El Dret Eclesiàstic de l‘Estat. El Dret Eclesiàstic de la C.E. El Dret Eclesiàstic Internacional).

Va lligat amb el dret d ela llibertat religiosa de la persona i de les comunitats. A vegades tenim concepte de la llibertat religiosa molt individualista com si fos de la persona. La setmana santa es d’una comunitat i no és únicament d’una persona. No es únicament un dret individual sinó que ho és també d’una comunitat-grup.

Concepte individualista del dret de la llibertat religiosa com si fos una cosa privada. És privada personal individual però afecta també a al comunitat.

Conjunt de normes jurídiques de la comunitat política que regulen la rellevància del fet religiós. L’estat i l’església cadascú te les seves competències, i a vegades es confonen unes amb els altres.

Perquè diem comunitat política? Perquè hi ha l’estat i també els comunitats europees internacionals.. no és únicament de l’estat sinó de al comunitat.

Podem parlar de dret eclesiàstic espanyol i al comunitat autonòmica de Catalunya.

Articles 14 de la igualtat i l’article 16. Existeixen els acords de l’estat espanyol amb la santa seu i les comunitats evangèliques, jueus i islàmics. Hi ha diferències entre els acords de la santa seu... La santa seu es una cosa i l’altra l’església, i l’estat del vaticà.

S'ha de tenir en compte l’article 18 de la declaració universal dels drets humans que inclou una llibertat de canviar la religió així com la llibertat de manifestar la seva religió tant en públic com en privat.

TEMA 2. EL DRET ECLESIÀSTIC. (Dret i factor religiós. Dret Eclesiàstic i Dret Confessional. Autonomia del dret Eclesiàstic).

Alguns diuen q El factor religió queda fora del camp del dret es diu. Els sentiments i pensaments no poden ser tema de regulació jurídica, es diu q es privat. Les creences pertanyen a l’àmbit intern de la consciència. Aquestes creences s’expressen en les relacions de cada persona amb el que creu (dignitat..). de manera que aquestes relacions no poden ser externes, socials, interpersonals. Per tant la fe pertany a l’àmbit intern de la persona. I per tant no és rellevant pel dret, perquè el dret té per finalitat regular conflictes i els interessos.

La religió de fet es manifesta en un àmbit intrasubjectiu. A vegades es manifesta aquest religiós. Hi ha una sociabilitat. Tot això que afecta a la societat, dins la comunitat civil, ha de ser regulat per l’estat o comunitat política. Perquè de fet hi ha hagut moltes manifestacions religioses que històricament tenen caràcter social. la tendència associativa de molts col•lectius religioses confirmen aquesta dimensió social que té.

Per tant aquestes sociabilitat del fet religió encara que sigui un àmbit personal i íntim justifica

...