La Bíblia

La nostra Política de Privacitat canviarà el 6 de juny del 2014

Per saber-ne més, clica aquí.

Tanca

Per trobar la Viquipèdia en català, millor navegar en català.

Bíblia

Antiga Bíblia en Llatí, en Malmesbury Abbey, Regne Unit

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme. La paraula Bíblia prové del grec (τα) βιβλια, (ta) biblia, "(els) llibres", plural de βιβλιον, biblion, "llibre", originalment el diminutiu de βιβλος, biblos, el qual prové de βυβλος—byblos, que significa "papir", de l'antiga ciutat fenícia de Byblos, la qual exportava aquest material.

Un tema al llarg de la Bíblia és l'adoració de Déu i la redempció de la humanitat, i d'acord amb les doctrines cristiana i jueva, va ser inspirada per Déu. L'exegesi o interpretació d'aquest missatge central és una branca tradicional de la teologia.

Hi ha traduccions completes de la Bíblia en 451 idiomes, traduccions d'un dels dos testaments en 1.185 idiomes més, i porcions del text traduïdes en uns altres 848. En total 2.479 idiomes disposen de traduccions completes o parcials del llibre.[1]

Fou també el primer llibre imprès per Gutenberg.

Taula de continguts [amaga]

1 Redacció

2 Contingut

2.1 Antic Testament

2.2 Nou Testament

3 Altres llibres

4 Divisions en capítols i versicles

5 Gèneres literaris en la Bíblia

6 Traduccions

7 Criticisme textual

8 Dades curioses

9 Bibliografia

10 Referències

11 Vegeu també

12 Enllaços externs

Redacció[modifica | modifica el codi]

Segons la tradició, la Bíblia va ser escrita en un període de 1.600 anys, en el decurs de 60 generacions, per més de 40 autors diferents,[2] en tres continents (Europa, Àsia i Àfrica) i en tres llengües (hebreu, arameu i grec).

Els manuscrits més antics de l'Antic Testament dels que es té constància són els Manuscrits de la mar Morta, escrits entre els segles III i I aC. Amb tot, hi ha relats com el del Diluvi Universal que també són presents en cultures molt més antigues com la mesopotàmica (les primeres versions del qual daten del 2700 aC).[3]

Contingut[modifica | modifica el codi]

El contingut de la Bíblia, conegut com a Cànon, va ser establert per les autoritats de l'Església, el segle IV i es compon de dues parts:

Antic Testament[modifica | modifica el codi]

Article principal: Antic Testament

Les autoritats van acceptar el Tanakh jueu, que és el que van anomenar Antic Testament, en referència a l'antic pacte entre Déu i la humanitat, principalment amb la nació d'Israel, de la qual vindria el Salvador de la Humanitat. L'Antic Testament està format per 39 llibres que corresponen als 24 llibres del Tanakh. Aquest va ser escrit sobretot en hebreu, però hi ha certes seccions en arameu. Els estudiosos anomenats masoretes van intentar establir un text definitiu comparant les versions existents a partir de l'any 800, traient moltes addicions que la versió dels Setanta havia afegit (probablement per interpretar que comentaris al marge eren línies de text).

Després de la Reforma Protestant del segle XVI, els catòlics i els ortodoxos a més d'aquests 39 llibres hi van afegir altres llibres coneguts com a deuterocanònics, paraula grega que vol dir "Segon Canon".

Nou Testament[modifica | modifica el codi]

Article principal: Nou Testament

Les autoritats van acceptar alguns escrits judeocristians que van fer referència a Jesucrist, a qui consideraven el Salvador profetitzat a l'Antic Testament. Aquests escrits van ser anomenats Nou Testament, fent referència al nou pacte entre Déu i la humanitat, per mitjà del sacrifici de Jesucrist per a redimir la humanitat dels seus pecats.

El Nou Testament està format per 27 llibres que van ser escrits en grec, llavors la lingua franca del continent europeu i de l'Orient Mitjà. No es conserven els textos originals, sinó els derivats, que els estudiosos han agrupat en tres grans famílies: la alexandrina (la més minimalista), la bizantia (maximalista) i l'occidental. Les primeres edicions que tenien en compte aquest aparell crític daten del Renaixement.

Altres llibres[modifica | modifica el codi]

Els llibres que versen sobre la mateixa història però que no han estat acceptats per les autoritats cristianes s'anomenen llibres apòcrifs (en contrast amb els canònics o deuterocanònics) i molts d'ells contenen doctrina que ha estat declarada heretgia.

Els mormons també afegeixen a la Bíblia d'altres llibres com el "Llibre del Mormó", anomenat "Un altre evangeli de Jesucrist". Aquests llibres no són acceptats per cap altra confessió cristiana.

Divisions en capítols i versicles[modifica | modifica el codi]

Les divisions actuals de la Bíblia en capítols i versicles numerats no provenen de tradicions antigues textuals, sinó que van ser creades a l'Edat mitjana pels cristians, i van ser adoptats posteriorment pels jueus com a referències tècniques pel Tanakh. Aquestes referències van ser crucials per als rabins medievals en els debats obligats amb el clergat cristià (que ja utilitzava la divisió en capítols i versicles), especialment a Espanya. La puntuació també és obra d'escribes posteriors.

Gèneres literaris en la Bíblia[modifica | modifica el codi]

Les diferents maneres d'escriure que tenien els autors que van escriure la Bíblia:[4]

Narratiu: Gènesi, Llibre de Job, Jutges...

Apocalíptic: Llibre d'Isaïes · Llibre de Daniel · Apocalipsi.

Sapiencial: Llibre de Job, Salms, Proverbis, Eclesiastès.

Jurídic: Levític.

Líric: Càntic dels Càntics.

Evangèlic: Mateu, Marc, Lluc, Joan.

Profètic: Isaïes · Jeremies · Lamentacions · Baruc · Ezequiel · Daniel · Osees · Joel · Amós · Abdies · Jonàs · Miquees · Nahum · Habacuc · Sofonies · Ageu · Zacaries · Malaquies

Epistolar: Les cartes del Nou Testament

Traduccions[modifica | modifica el codi]

Bíblia Antiga

La primera traducció de la Bíblia (només de l'Antic Testament) es va realitzar l'any 250 a.C., per als jueus de la Diàspora que van viure en diferents llocs d'Europa i Àsia, i que només parlaven la lingua franca de llavors, el grec. Aquesta traducció és coneguda com la Versió dels Setanta

...