Religion

INTRODUCCIÓ

Aquest treball tracta sobre l’Església. Ens formula una pregunta de si aquesta és poderosa o servidora.

El treball l’hem dividit en 7 parts, i en cadascuna d’elles hem parlat sobre un tema diferent.

Aquests són els apartats:

• El personatges Agustí d’Hipona

• D’Església perseguida a Església oficial.

• Concili enfront les heretgies

• Pares de l’Església

• Art paleocristià i bizantí

• Església i poder temporal

Després hem fet un resum de la pel•lícula, i hem completat el qüestionari sobre la pel•lícula “Romero”.

TREBALL RELIGIÓ

ESGLÈSIA PODEROSA O SERVIDORA

AGUSTÍ D’HIPONA

Agustí és el personatge del nostra tema:

•Va néixer a Tagase (Algèria).

•Va néixer l’any 354.

•Era fill de Patrici, propietari pagà i de Mònica, cristiana pietosa.

•Tenia molta imaginació i una intel•ligència extraordinària.

•Es va especialitzar en gramàtica i retòrica.

•Va qüestionar alguns aspectes del cristianisme:

-La llibertat

-El problema del mal

-La qualitat literària de la Bíblia.

•Va tenir un fill, es dia Adeodat, que significava: “donat per Déu”

•Es va separar de la seva dona.

•Agustí rep el bateig, juntament amb el seu fill Adeodat.

•El seu fill va morir a causa d’una malaltia després del bateig.

•Durant el viatge es va morir la seva mare.

•Quan arriba a Tagase, ven tot el que té i ho reparteix entre els pobres.

•Es retira fent una vida monacal.

•L’any 391 viatge a Hipona.

•És ordenat sacerdot i funda un monestir.

•L’any 396 és nombrat bisbe d’ Hipona.

•Es dedica 34 anys només al servei com a bisbe.

•Els últims anys de vida són molt difícils per a ell, finalment mor l’any 430.

TREBALL RELIGIÓ

ESGLÈSIA PODEROSA O SERVIDORA

1- AGUSTÍ A LA SEVA ÉPOCA

-Divisió de l’Imperi romà

Constantí era el governador de les províncies occidentals de l’Imperi al 312dC, derrotant Maxenci, al Pont Milvi. Més tard al 324dC. Constantí torna a derrotar un governador per a imposar-se ell contra Licini, així ho feia que va ser l’únic sobirà de l’Imperi i això no acabarà fins la seva mort l’any 337dC. També va ser l’únic sobirà Teodosi, però un altre cop, la mort impedeix continuar governant al 395 dC, llavors arriba la divisió de l’Imperi romà, i la divisió queda distribuïda de tal manera: el Orient, amb la capital Constantinoble, i el Occident, amb la capital de Roma, lloc molt popular a Itàlia de principal interès turístic.

-Grans migracions i desaparicions de l’Imperi

A occident, amb la capital Romana i emigra moltíssima gent, sobretot durant el segle IV. I al segle V s’inicia l’assentament de germans de sòl romà pròpiament dit. L’any 410 dC es produeix un desastre a la capital romana, hi ha un saqueig i prenen la ciutat, arrasant-la i sent incendiada. L’imperi romà Occidental desapareix definitivament l’any 476 dC amb la expulsament de Ròmul Agust, això ho va fer Odoacre fent-lo fora. Aquest és substituït per regnes germànics, actualment seria Alemanya.

-El problema de les heretgies

Les heretgies eren intercepcions errònies de la doctrina cristiana, que qüestionava clarament la creença i alguns aspectes de la religió cristiana, específicament, sobre Crist. Les heretgies eren molt pitjor que les persecucions romanes per a la religió cristiana, aquest problema, les heretgies dividien i enfrontaven encara més de lo que havia afectat la separació de l’Imperi romà, això, però afectava directament a la comunitat cristiana. Per solucionar aquest gran problema que s’oposava a la religió cristiana, reunien els heretges en concilis o s’apel•lava l’autoritat reconeguda d’alguns bisbes.

TREBALL RELIGIÓ

ESGLÈSIA PODEROSA O SERVIDORA

2. D’església perseguida a Església oficial

A l’any 300, la religió del cristianisme s’expandeix per les zones més habitades, l’Orient és on es troba més creença cristiana.

Constantí després de la batalla dita Pont Milvi va imputar la victòria coma auxili diví. L’Edicte de Milà és publicat al 313 la llibertat, que atorga llibertat de culte a tots els ciutadans romans. De manera que els ciutadans romans poguessin viure la fe públicament, sense cap privacitat.

Els successors de Constantí excepte de Julià Apòstata, van abolí el culte pagà a l’Imperi. El paganisme i l’heretgia van patir mesures en contra d’elles. Quan parlem de paganisme és la religió d’aquelles persones que no estan batejades i els hi agrada o reten culte a ídols o representacions de la divinitat.

La nova situació que es troba l’Església es que el cristianisme, gràcies a emperadors i ajudes econòmiques i legals, es molt apreciada per estructures socials:

- Els diumenges és el protagonisme de festes important del cristianisme i es proclama el dia de descans oficial, el calendari cristià.

- Es prohibeixen lluites de gladiadors i l’infanticidi, millora la alliberació dels esclaus. A part, s’estableix una vida més familiar, a part, es prohibeixen també la mor per crucifixió.

Disposa d’edificis públics que s’acaben construint basíliques, donen palaus als bisbes. Reben manteniment de l’Estat, protecció i diners. Tot això els hi acaba suposant un problema. Tan el poder polític com civil els protegeixen, afavorint al rang de religió oficial, que acaba sent un perill ja que provoca mancament de llibertat i poca creença dels ideals evangèlics en que abans hi creien.

TREBALL RELIGIÓ

ESGLÈSIA PODEROSA O SERVIDORA

3. Concilis enfront les heretgies:

Per introduir el tema direm que una heretgia és una interpretació errònies de la doctrina cristina. Aquestes heretgies, suposaven un perill fins i tot més gran que persecucions ja que aconseguien dividir la comunitat cristiana.

Va ser al llarg dels segles IV i V es va viure una heretgia sobre Crist. Llavors les esglésies cristianes van intentar aclarir quines eren les creences que pertanyien a la tradició apostòlica.

Van haver-hi tres teories que van donar la seva opinió sobre el tema:

• Concili de Nícia (325) Va dir que Jesucrist no era igual al pare sinó inferior a aquest, per tant deia que aquest no era Crist sinó algú format per Crist.

• Concili d’Efes (431) Afirmava que Crist no es trobava a la naturalesa divina i que per tant Maria, no

...