Administració electrònica

   [pic 1][pic 2]

Nom: Assumpció Anjaumà Moreno

PAC 4 : Administració electrònica

Respon si és CERT O FALS i argumenta breument la teva resposta, tot indicant-ne el fonament jurídic.

1. El desenvolupament de l'administració electrònica a Espanya ha estat un fenòmen jurídic que s'ha produït de manera independent i deslligada d'aquest mateix procés en l'àmbit de la Unió Europea.

FALS. El desenvolupament de l'Administració Electrònica a Espanya (pla de transformació digital de l’Administració General de l’Estat: Estratègia TIC) s'engloba dins el Pla d'acció sobre Administració electrònica de la Unió Europea (UE) per al període 2016-2020. Aquest pla d’acció reconeix l'impacte de l'Administració electrònica en la lliure circulació d'empreses i ciutadans, estableix, talment, la necessitat que les administracions i institucions de la UE siguin eficients, obertes, integradores i que prestin serveis públics sense fronteres; serveis que siguin personalitzats i fàcils d'utilitzar en qualsevol lloc (d’extrem a extrem) per a tots els ciutadans i empreses de la UE [COM (2016) 179 final]. Dit pla és el marc estratègic global per a avançar en la transformació de l’Administració a través de la coordinació i implicació de tots els actors i recursos de l’Estat en el procés de transformació digital de l’Administració General de l’Estat i els seus organismes públics.

2.- L'eficàcia de l'administració electrònica és un dels grans debats en l'àmbit de la Unió Europea ja que, la seva construcció implica un enorme esforç pressupostari i jurídic, sense que aquest esforç es reflecteixi en una gran utilitat per als ciutadans. De fet, tan sols uns pocs fan un ús efectiu d'aquestes noves formes de relació amb l'administració.

FALS, ja que no és cert que existeixi tal debat/conflicte o discussió vers l'eficàcia de l'administració electrònica  en relació a la seva despesa i utilitat. Talment ens indiquen els materials d’aprenentatge en realitat tots els estudis europeus realitzats vers a quest tema demostren que el fet que les administracions públiques facin servir els mitjans electrònics, en realitat augmenta l'eficàcia i l'eficiència administrativa. Fer servir mitjans electrònics fa que, entre d’altres, s’agilitzin i siguin més eficaces les tramitacions de procediments administratius, es facilitin (siguin més segures i efectives) les notificacions dels actes administratius per mitjà dels SMS, les administracions públiques s’obren i apropen més als ciutadans (l’administració esdevé més accessible, propera i segura en la seva relació amb els ciutadans). Des de el meu punt de vista el més important seria la gran millora que es produeix en la transparència administrativa. Malgrat tot això hi ha part de la població, que bé per raons econòmiques o culturals, encara no fan servir aquets mitjans i en aquest sentit l’administració també té eines d’ajuda per aquest sector de població per tal d’evitar la malaurada i anomenada “fractura digital”; certament que l’ ús dels mitjans electrònics son cada vegada més freqüents entre els ciutadans i son també més fomentats per l'Estat.

3.- La rapidesa, seguretat i comoditat que aporta el desenvolupament de l'administració electrònica, marca el rumb perquè, en un futur pròxim, l'administració digital es configuri com l'únic canal de comunicació i relació entre ciutadans i administració.

FALS. Si bé és cert que a la llarga (en un futur llunyà) podria ser factible, no crec que ho pugui ser, però, en un futur proper, ja que talment hem comentat anteriorment tenim encara i crec que durarà unes quantes generacions, l’anomenada “fractura digital” o desigualtats a causa de les dificultats per a accedir als mitjans electrònics que tenen alguns segments de la població. Aquesta fractura digital es dona encara i perdurarà algunes generacions, en alguns sectors de població amb escassos recursos econòmics, alguna discapacitat que els impedeixi l’ús d’aquestes eines electròniques digitals, o en gent amb pocs coneixements tècnics els quals també es veurien amb dificultats per accedir a l’administració per mitjà dels recursos electrònics digitals. Per tal de fer front a aquesta fractura digital, les administracions públiques han, i han de continuar desenvolupant polítiques públiques d'accés als mitjans electrònics per part de totes les persones i, en particular, d'aquelles que tinguin les dificultats abans esmentades. Així doncs, és que en el cas que les administracions adapten la pròpia administració digital, fent-la accessible de tots els sectors de població, inclús als que es troben amb més dificultats (econòmiques/culturals/capacitat), llavors si que seria possible adoptar aquesta política, però en un futur no tant proper i per suposat sense el risc de tenir cap fractura digital entre la població (eliminació de progresiva de les desigualtats: preàmbul de la llei 39/2015, de 1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, en endavant la LPACAP).        

4.- L'administració pública digital pot oferir informació oberta, que sempre que sigui possible ha d'estar en formats estàndard oberts i llegibles, podent ser reutilitzables per tercers. No obstant això, si bé aquesta reutilització és possible, l'administració pot establir condicions en l'exercici d'aquesta reutilització per part de tercers.

CERT, ja que segons l’art.5 de la Llei 18/2015, de 9 de juliol sobre reutilització de la informació del sector públic (LRISP) ens exposa que: “Les Administracions i organismes del sector públic facilitaran els seus documents en qualsevol format o llengua preexistent, però també procuraran, sempre que això sigui possible i apropiat, proporcionar-los en format obert i llegible...)" D’altra banda el precepte de l’art.4.2 de la LRISP indica els diferents règims en que es podrà fer aquesta reutilització de la informació: “Las Administraciones Públicas y organismos del sector público velarán porque los documentos a los que se aplica esta normativa puedan ser reutilizados para fines comerciales o no comerciales de conformidad con alguna o algunas de las siguientes modalidades:

a) Reutilización de documentos puestos a disposición del público sin sujeción a condiciones.

b) Reutilización de documentos puestos a disposición del público con sujeción a condiciones establecidas en licencias-tipo.

c) Reutilización de documentos previa solicitud, conforme al procedimiento previsto en el artículo 10 o, en su caso, en la normativa autonómica, pudiendo incorporar en estos supuestos condiciones establecidas en una licencia”.

5.- Si bé la comunicació per via electrònica amb els ciutadans no està regulada expressament en el nostre ordenament jurídic, aquesta comunicació és legalment possible.

...