Les diverses tècniques de presa i tractament de mostres

Les diverses tècniques de presa i tractament de mostres

En la present ressenya tractaré les diferents tècniques de recollida i tractament de les mostres per a la recuperació de restes macrobotàniques existents durant les excavacions arqueològiques.

La recollida de sediment que fem els arqueòlegs al llarg de l’extensió que excavem, conegut com el mostreig, és important per recuperar les restes arqueobotaniques (restes vegetals). Aquestes poden ser macrorrestes com els carbons o les llavors, i les microrrestes com per exemple, el pol·len.

Per una banda, el procediment del mostreig es podria fer de manera sistemàtica o regular, on recolliríem la mateixa quantitat de sediment al llarg de la quadricula que excavem. Per mitja de la flotació, amb uns 10L de sediment (una galleda), es rentaria amb aigua al jaciment i es recuperarien carbons, llavors, restes de teixits i ossos. En aquest procés la quantitat de mostra que agafem és bastant mes gran de la que agafaríem en el mostreig per wash-over.

Tal i com he dit anteriorment, en aquest cas és important que la mostra es recuperi de manera sistemàtica, en bosses de polietilè, que vagi etiquetada i ben embalada. A més, es important comptar els números de litres per poder conèixer la densitat carpològica i antropològica, per saber el volum inicial recuperat i el volum final de flotació. Un cop hem fet tot això, la mostra passaria a processar-se en cubes a partir d’un sistema de turbulències d’aigua tancat, que passaria per diferents malles i on deixaríem que les mostres lleugeres flotessin. Un cop realitzat aquest procés, s’assequen les mostres i passen a ser analitzades al laboratori amb l’ajuda d’instrumental de microscòpia.

Es un procés que ens permet mostrejar grans quantitats de sediment, en el mateix jaciment arqueològic i d’una manera rapida. Per tant, el faria servir en excavacions amb molt sediment amb restes arqueobotaniques.

També trobaríem el wash-over, però en aquest cas serien quantitats mes petites que no pas amb la flotació, uns 5 gots d’aigua aproximadament, on la mostra es rentaria al laboratori amb aigua i recuperaríem les restes mes fràgils i que no estan carbonitzades.

En aquest procés el que es fa es agafar la mostra que tenim i posar-la en una galleda amb aigua, on puguem remoure una mica per trencar el grums de terra. Després, aquesta massa liquida es passa a traves d’una vel o malla per aconseguir capturar el materials vegetals. Després, esperem a que s’assequi i l’observem sota el microscopi per identificar les diferents restes que tenim.

Aquest procés es força lent, en comparació amb el de flotació, ja que hem d’anar agafant quantitats petites de sediment i processant-les manualment. Es molt útil en el cas de que la mostra que tinguem que processar sigui petita, ja que inclús es podria fer en el mateix jaciment. Per tant, el faria servir quan la mostra de sediment amb restes arqueobotaniques sigui petita.

Tercerament, trobaríem la mostra que faria referencia a la puntual (un parell de cullerades soperes de sediment), que es renta al laboratori amb productes químics i on es recuperen grans de pol·len i altres. Es un procés que s’ha de fer amb molta mes cura, per evitar fer malbé les poques mostres que tenim i intentar obtenir el màxim d’informació possible. Per poder aconseguir aquesta informació, hem d’anar expressament al laboratori ha realitzar els processos adients, no es pot fer en el mateix jaciment. De la mateixa manera que el wash-over, la faria servir quan la mostra de sediment amb restes arqueobotaniques sigui petita.

Altrament trobaríem l’ús del Riffle-box per al submostreig, on l’objectiu es reduir les mostres seques a una mida mes adient per a la proba, però que continuï sent representatiu de la quantitat original. En aquest procés el que passa es que per mitja de la mostra original, es col·loca en una safata i es va distribuint uniformement en quantitats iguals. Aquest procés es pot reintroduir al divisor tants cops como sigui necessari per reduir la mostra a mida de la proba prevista. Es molt útil per aconseguir ràpidament dividir quantitats iguals de sediment i que siguin representatives de l’original per a poder estudiar-les, però òbviament necessites la maquina ja que de manera manual no seria tant exacta. Segurament, seria un procés que el faria servir en excavacions amb molt de sediment i que convinaria amb el procés de flotació.

Per altre banda, el mostreig es podria fer de manera aleatòria o eventual, on nomes agafaríem el sediment que ens interessa. Per exemple, si trobem una concentració de cereals cremats la recolliríem sencera; o un vas de ceràmica on rascaríem la superfície o interior d’aquesta per treure una mostra molt petita per estudiar-la al laboratori, i així saber quin contingut havia en el seu interior anteriorment.

Es un procés molt ràpid, ja que agafes allò que veus en el mateix jaciment a primera vista, però no hem d’oblidar que d’aquesta manera podem perdre molta informació en el cas de que no agafem correctament les mostres, amb les quantitats necessàries per a que sigui representatiu. No seria un procés que faria servir únicament, sino que el combinaria amb d’altres per evitar el màxim la pèrdua d’informació.

No hem d’oblidar la fase al laboratorial, per a la tria i classificació de les restes. En aquest procés, un cop les mostres estan totalment seques, per mitja de lupes i eines i utensilis com pinzells o pinces, anem recuperant tots aquells fragments de mida petita. Tots aquells que serien impossible recuperar-los a la a excavació, ja que es molt complica visualitzar-los. Es un procés on s’ha de ser molt cuidados. A més, seria un complement de la informacin material que podem obtenir per poder contextualizarlo.

...