Sociologia de la comunicació aula 1 - UOC - PAC1.

Sociologia de la comunicació aula 1

PAC 1

1- Com fa front la sociologia al repte de l'objectivitat?

Afirma Pierre Bourdieu a l’entrevista a La Recherche, que “La sociologia té efectivament el trist privilegi de trobar-se constantment confrontada a la qüestió de la seva cientificitat”. Aquesta cientificitat, en l’imaginari col·lectiu és sinònim d’objectivitat, encara els pas del temps ens ha demostrat que no té perquè ser així.

La primera passa és una recerca sincera de la veritat, que es trobarà amb l’oposició d’aquells que volen aquestes veritats silenciades o que se’n divulguin unes altres més propicies per als seus interessos.

La segona és trobar un equilibri entre fiar-ho tot a la ciència i pensar que podem assolir unes veritats definitives amb el mateix rigor que altres ciències més “pures” i caure en un relativisme i escepticisme on tot val i es nega la possibilitat de coneixement científic.

També s’ha de tenir present que a les ciències socials, l'observador és alhora subjecte i objecte d’investigació, aquest no distanciament entre el científic i l’objecte d’estudi és una de les principals diferències amb la resta de ciències.

2- Explica a través d'exemples la diferència entre problema social, problema sociològic i problema periodístic.

Partim del tema de l’alcoholisme juvenil. El problema social es pot donar en casos de consum abusiu d’alcohol, fet que pertorba la convivència familiar, generant conflictes i tensions en l’àmbit de la família, amistats i veïnats. El problema sociològic esdevé quan es construeix com a problema d’investigació per part de sociòlegs, interessats en analitzar-ho i cercar les causes del problema i possibles respostes. El problema des d’un punt de vista periodístic cercarà allò que és noticiable, difonent la situació o el problema, però sovint sense indagar en les causes o origen d’aquest problema. Per exemple redactant una noticia sobre el mal comportament de l’adolescent alcohòlic al seu entorn.

3- A què anomenem 'societat líquida'?

És una definició del sociòleg polonès Zigmunt Bauman per explicar l’època actual, postmoderna, plena d’incerteses i canvis vertiginosos, amb pocs aferradors i una pèrdua constant de prestigi i autoritat als marcs de referència (morals, institucionals, socials) tradicionals. Bauman denúncia la precarietat dels vincles humans en una societat individualista i privatitzada, marcada pel caràcter transitori i volàtil de les seves relacions. On absolutament tot esdevé o pot esdevenir mercaderia. Tot sembla efímer i poc sòlid, i el vertigen i bombardeig constant d’informació només fa que reforçar-ho.

Un món globalitzat com mai havia estat, però també dominat per un consumisme exacerbat que ja no cerca satisfer necessitats, sinó

...