CAMPEROLA LLATINA

CAMPEROLA LLATINAEl poema camperola llatina de Josep Carner forma part de l'obra Verger de les galanies, publicada al 1911. L'autor s'identifica amb el noucentisme i ho podem veure per característiques com l'ambient rural en què està ambientada l'obra, i el fet que sigui capaç de convertir en literatura qualsevol element, en aquest cas, una camperola. A més a més, en aquest hi queda reflectida la quotidianitat de la noia/ És un sonet que parla i descriu una dona de camp, una camperola. Veiem, ja al primer vers, que tot i ser una dona de classe baixa, Carner la idealitza i la descriu amb molta bellesa. És un tema atemporal, ja que desenvolupa la mateixa idea durant tot el poema. Tot i així, podem dividir el poema en dues parts: En la primera part, concretament en les dues primeres estrofes, Carner ens fa una descripció física de la noia, en canvi, en el primer sonet, tot i continuar la descripció de la noia, és una descripció psicològica i això ja marca un canvi que li permet, en el següent tercet, fer la conclusió del poema/

El sonet, té una rima consonant, els versos imparells són de rima femenina i els parells, de rima masculina/Veiem a les tres primeres estrofes la repetició de la “i” per separar elements que fan d'adjectius qualificatius de la dona, l'autor utilitza aquesta polisíndeton per donar sensació d'acumulació. Continua amb la metàfora i ho remarca amb la comparació que fa amb la rosa d'Anacreó. A l'última estrofa, els dos primers versos hi ha un encavallament/Aquest sonet, és una mostra de la poesia noucentista de Carner ja que descriu una noia d'entorn rural, característica important en aquest corrent literari. Carner, en aquest poema, s’allunya de la imatge antiquada i negativa del món rural que es donava durant el Modernisme, sinó que en dóna una bona imatge, però es tracta d’una natura o món rural dominat per l’home.

...