Cafe De La Marina

2.2 Els grups burgesos

La industrialització i implantació del capitalisme a Espanya va fer una burgesia de negocis, comerç, banca i capital estranger. Des de Mendizábal uns actius negociants van engrandir les fortunes gràcies a les concessions estatals i operacions de crèdit. Van ser compradors de deute públic de l’estat i inversos en borsa, on van especular amb accions (ferrocarril). Una part també va invertir en terres i van adquirir propietats de l’Església i municipis. Va passar a engrossir les files dels propietaris agrícoles i es van convertir en rendistes.

La burgesia tenia orígens diversos. La majoria eren del nord (Astúries, Cantàbria i País Basc) i d’Andalusia (Sevilla, Cadis), però el centre d’operacions fins al final del segle XIX era a la capital, Madrid. També hi havia grups burgesos a altres regions, i la burgesia madrilenya també tenia burgesos subsidiaris com a administradors de les seves propietats agràries i negocis i inversions financeres.

2.4 Les classes mitjanes

Constituïen una franja intermèdia entre poderosos i assalariats. Eren menys del 5% de la població i agrupaven propietaris de terres mitjans, comerciants, petits fabricants, professionals liberals i funcionaris públics. La seva riquesa era menor que la de les classes dirigents i els seus ingressos eren desiguals i depenien de la marxa dels negocis. El seu desenvolupament anava lligat al creixement urbà i a l’expansió de l’administració i dels serveis. El cens del 1860 mostra un col•lectiu important d’assalariats públics (mestres, funcionaris, oficinistes, conserges,...) on només els funcionaris civils del govern arribaven a 30000 treballadors. També hi havia professionals liberals agrupats en 3:

1. Relacionats amb les lleis (advocats, escrivans, notaris, registradors de la propietat

2. Relacionats amb la construcció i propietat immobiliària (arquitectes, agents de la propietat)

3. Relacionat amb la salut (metges, farmacèutics)

Les classes mitjanes compartien amb els grups poderosos un estil de vida (formes d’oci, educació,...) i volien imitar les formes socials dels salons nobiliaris i burgesos. Però, tot i tenir més riquesa que pagesos i obrers, la seva capacitat econòmica era limitada i havien de dur una vida austera i passar estretors per mantenir un cert estatus social i proporcionar estudis als seus fills. Ideològicament, hi havia una diferència entre la petita burgesia de les grans ciutats (Madrid, Barcelona) i la de les petites ciutats.

A les grans ciutats: Era més avançada i partidària de reformes socials.

A les petites ciutats: Menys cosmopolita i il•lustrada, defensora de l’ordre i del respecte a la propietat i temorosa de canvis a la situació econòmica que poguessin fer-los pobres.

...