Cartes De Hivern

RESUM ( per capítols)

Aquest llibre està dividit en 12 capítols; els quals es poden resumir de la següent forma:

Capítol 1

Teresa Louzao, un dia, va rebre una carta del seu germà.

Es va llevar un gran pes del consciència al veure que el seu germà no sabia oblidat d'ella i que sempre se'n recordava de tots el moments que havien viscuts junts. Teresa al veure que era del seu germà s'apropà a l'aparador on veia les fotografies de la seu família i li venien a la ment tota mena de records: de la seu mare , del seu germà.... Li va donar més atenció a una fotografia en concret on estava Teresa, Xavier i Adrià (en una capella de Sant Roc). On Xavier i Adrià l´acceptaren a Teresa com a companya i on va descobrir que estava enamorada d´Adriá (tota la vida).

Es va concentrar en el sobre (Teresa) on va pensar on devia estar eixa destinatari que ficava. Doroña-Vilarmaior però obri el sobre pensant que seria alguna publicació o traducció del seu germà però a l'obrir...

Va veure que hi havia :un altre sobre (aquest sobre era reforçat i fort) dins, i un full on llisgué : era una carta de Xavier molt estranya el qual li demanava que fer-ha dues coses per ell:

1. Que no òbrigues l´altre sobre.

2. Que , si en una setmana no ha rebut noticies d´ell que vaja ala comissària de Vigo i pregunte per l´inspector Soutullo (que li donara el sobre).

Li conta que en aquest mon hi ha coses que les persones no podem imaginar ( no com abans creia ell).(Temor , mort, ajudar a Xavier, carta de la planta baixa).

Teresa estava molt inquieta (deveres o reial la carta?)

No podia avançar l'ansietat , es veia envoltada de les paraules del seu germà (3 dies passaren).

Va agafar el sobre i l'examinà i l´obrí hi havien fulls escrits per Xavier ,unes quantes cartes d´Adrià adreça (Doroña-Vilarmaior).

Un altre sobre menut amb fotografies molt semblants (sèrie).

Va intentar dominar els nervis i comença a llegir aquells fulls per trobar-hi una explicació.

Capítol 2

Xavier conta al principi de la carta, la seua vida, les seues activitats, pensant que lo millor que podia fer era passar este escrivint que era lo que millor sabia fer. El començament de la carta tractava de contar la seua vida, professió ( que ell pensà que on a arribat en la seua professió va ser per l'atzar) i conta com es va fer conegut al mon de l'escriptura. Quan contà la seua vida, digué que en esta carta de qui volia parlar era d' Adrià; i començà a parlar de la seua amistat, la qual provenia de lluny. Ell contà que de jove se n'anà a Barcelona a la facultat de filosofia i Adrià a Madrid a estudiar Belles Arts. Cap dels dos acabaren la carrera, ja que Xavier es dona compter que ell lo que vol es escriure. Adrià també abandona la carrera per a buscar la pintura que ell reconeixia com professional. Amb el pas dels temps va aconseguir un gran èxit amb les seues exposicions e activitats, ademés Xavier també guanya un gran prestigi en la seua escriptura. Un dia Xavier i Adrià quedaren, com tots els anys, a parlar, on Xavier mirant el periòdic va veure un anunci que resaltava entre els altres:

Vendo casa embrujada, absténgase curiosos y bromistas. Teléfono 76 20 58

Adrià digué a Xavier que compraria aquella casa i d'aquella broma es convertí en realitat... Xavier s'en anà a diferents punts per a realitzar el seu treball. Al cap de 2 mesos tornà a casa on va rebre una gran quantitat de cartes totes elles eres: publicitats, notificacions, comunicacions... i 2 cartes de la seua germana i cartes d'Adrià ( 8 cartes) totes amb la direcció Doroña- Vilarmaior, les mirà, les ordenà i començà a llegir-les.

Capítol 3

Adrià comença dient que aquella aposta que havien fet, l'anunci d'aquella casa ja l'havia guanyat, que l'havia comprada, però contà com havia sigut:

Aquell desig de trobar una residència, es va convertir en una obsessió i per tant Adrià va anar a comprar la casa. Tocà al telèfon ( el qual el tenia apuntat ja fe ha 2 mesos). Un home major li explicà com era la casa ( sense bromes), din-li que podia anar a vore-la quan vuiguera. Li diu que hi ha d'anar a Doroña- Vilamaior i buscar el bar Sttugart i preguntar per Bieito. Adrià sense pesar-ho anà cap all on van parlar una llarga estona, fins que li va donar les claus.Va anar cap a la casa, on va veure una meravella on destacaven:

---- Un mur de pedra, rodejat de pomeres.

---- Una casa de color ogre i blava.

---- Una distribució de la casa per habitacions de colors.

Li va agradar molt i sense pensar-ho molt la va comprar per un preu elevat. Ja tenia previstes totes les reformes i esperava que en eixa casa iniciarà un periode nou en la seua vida.

Capítol 4

Adrià ja ha comprat la casa ( el dia 2 de nombre) i està molt il•lusionat. Esta fent un trasllat de totes les seus pertenències, agafant el materials de les seues diferents cases al voltant del món. Pensa que ha començat una nova etapa de la seua vida, el seu cap està plè d'idees, de noves obres, d'energia creadora...

Va comprar la casa sense parlar personalment amb el propietari, ja que per a firmar el contrat va enviar a 2 representats. Una vegada ja firmat va anar a veure un altra volta, la casa que encara li pareixia estranya que estiguera tan ben cuidada en l'anys que tenia. Veia que algunes habitacions estaven amoblades

( on aprofitaria eixos mobles), la cuina i les instal•lacions les modificaria per tal d'adaptar-les a les comoditats actuals, en fi tardaria sobre 2 mesos en arreglar-la. Adrià espera que Xavier li donara senyals de vida, hi ha que per aquell moment no donava cap resposta.

Capítol 5

Adrià està preocupat per Xavier ja que aquest pareix que no està en cap lloc ( ni en la seua casa, ni en el treball...). Adrià espera que quan torne a casa llisca les seus cartes que durant tant de temps ha estat escrivint. El felicita per l'any nou ( 1994) i ell sent com este any està ple d'impressions, de noves idees i amb molta energia per a fer les millors obres. Respecte a la casa, dona més feina que ell pensava i encara tardarà en instal•lar-se, unes setmanes. Adrià passa moltes hores al bar de Sttugart on parla amb la gent de l'aldea; ell sempre pregunta sobre la casa ( quan va ser construïda, com, per què...) i un fum de respostes que el veïns mai no responen només donen fortes mirades. Fins que un dia un home que anava begut parlà a trompicons sobre la casa ( desaparicions, sombres negres i paraules entrecortades que no deien

...