Comentari Sobre Mar I Cel D'Àngel Guimerà

Mar i cel és una obra teatral escrita en vers per Àngel Guimerà al 1888. Es tracta d'una tragèdia romàntica i està dividida en tres actes plens de monòlegs i d'elements històrics, religiosos i romàntics que veurem sobre tot reflectits en els personatges. En general, l'obra tracta sobre l'amor impossible i tràgic entre Saïd i Blanca, la crítica social representada sobre tot amb el personatge de Saïd, i les diferències entre els dos enamorats.

L'acció se situa després de l'expulsió dels moriscos, un fet que ens trobarem remarcat durant tota l'obra. Aquesta se succeeix a bord d'un vaixell, el qual pertany a uns corsaris musulmans dirigits pel seu capità Saïd, d'entre els quals destaquen personatges com Hassèn (la mà dreta de l'arraix), Malek (el qual intenta prendre-li el poder del vaixell a Saïd) i Joanot (un cristià renegat ple de tristeses). Aquests fan presoners a un grup de cristians -entre els quals es troben Carles (el patró, un home creient i tossut), Blanca (la filla de Carles, cristiana devota, ingènua i innocent) i Ferran (el cosí de Blanca, comprensiu i valent)- amb la intenció de vendre'ls com a esclaus.

Tot comença amb una petita coincidència; Blanca comparteix el mateix nom que la mare de Saïd. A partir d'aquest fet de tan poca rellevància, la seva relació comença a avançar perillosament cap a nivells prohibits, no tan sols per diferències obvies com la seva religió, sinó també per personatges que s'hi oposen fermament, com seria el cas de Carles i dels corsaris, que troben tal relació entre ells una traïció. Cada vegada són més obstacles els que s'interposen a l'amor de Saïd i Blanca; problemes interns en el bàndol dels musulmans, els sentiments amorosos de Ferran cap a Blanca, Algèria, cada vegada més pròxima... Però tot i que intenten lluitar contra tals sentiments, finalment l'amor pot més que les seves diferències. És llavors quan un gir inesperat fa que l'obra adopti un caire molt més negre; Joanot traeix als corsaris alliberant als cristians, i això desencadenarà un seguit de fets que acabaran amb la mort tràgica de Saïd i Blanca a mans del seu propi pare.

Sens dubte ens trobem davant d'una de les millors obres de l'època ja que aconsegueix captar l'atenció del lector des del primer moment, mantenint sempre la tensió casi palpable a mesura que l'amor de Saïd i Blanca es fa cada vegada més evident. També s'aprecia la transformació dels personatges al llarg de l'obra, els quals no semblen els mateixos un cop aquesta arriba al final, i la crítica social que Saïd ens mostra expressant tota la ràbia i injustícia que sent cap als cristians a causa de l'expulsió dels moriscos. També trobem una característica molt típica en les obres d'Àngel Guimerà; un personatge el qual ha tingut una infància difícil, encarnat

...