Mar Y Cel

MAR I CEL. ÀNGEL GUIMERÀ.

Mar i Cel és una obra teatral, que va ser escrita per l'Àngel Guimerà l'any 1888. Aquesta obra pertany a la primera etapa de Guimerà com a escriptor, la qual esta escrita en vers i consta de tres actes. Aquesta obra teatral es situa en alta mar, al segle XVII, on es tracten temes d'amor i diferencies de raçes. Dagoll Dagom és la companyia de teatre que interpreta l'obra.

Saïd és un corsari morisc, que viatja pel Mediterrani acompanyat de la seva tripulació. En el seu viatge segresten a una familia de cristians. Al ferir-se el Saïd li porten una noia cristiana, la Blanca, perquè li curin les ferides. En aquest temps s'enamora de la Blanca i li expressa els seus sentiments, però tots dos queden confosos, ja que pertanyen a móns diferents i oposats i saben que el seu amor no estarà ben vist.

Finalment, Joanot, que era un cristià renegat, company dels musulmans, decideix alliberar els presoners, que es fan amb el control del vaixell i maten als musulmans.

Carles, el pare de Blanca, renega de la seva filla quan sap que estima a un musulmà, i mata a Saïd disparant-li. La Blanca es suicida clavant-se un punyal al mig del pit. Al final, la mort dels dos protagonistes és l'única manera d'aconseguir estar junts en amor. Viuen en dos móns molt diferents, un és el mar i l'altre el cel, que només s'ajunten a l'horitzó que és la mort.

El sentit de la obra guarda força relació amb la vida personal de l'autor, ja que ell tambè era mestís, vivia Catalunya i sentia anyorança per per la seva terra, a més dels conflictes racial

...