Convivència I Comunicació

La comunicació té un paper fonamental en qualsevol interacció humana i, per tant, cal tenir-la especialment en compte en la convivència en contextos multiculturals. La comunicació intercultural dóna algunes orientacions per fer front a les situacions de dificultats de comunicació.

Convivència i comunicació

La comunicació és bàsica per a la convivència. Podem interpretar qualsevol interacció social, qualsevol relació entre diferents individus o grups com a actes de comunicació. En contextos multiculturals,i per aprendre a conviure en la diversitat, la capacitat que tinguem de comunicar-nos i la manera com es desenvolupi aquesta comunicació serà fonamental. Per això comencem aquest mòdul parlant de comunicació com a pas previ a plantejar qualsevol altra qüestió relacionada amb la convivència intercultural.Hem d’entendre la comunicació no només en el sentit restringit de comunicació verbal sinó també en tota la seva dimensió de relació i interacció socials, en la qual els components no verbals són especialment significatius. De fet, les propostes de la comunicació intercultural tenen molt en compte aquesta dimensió social.

La teoria clàssica sobre comunicació ha estat molt criticada per tenir algunes llacunes importants: la comunicació es presenta com un conjunt d’actes deliberats i voluntaris, i fa pensar que el missatge pot existir, una vegada codificat, independentment de la interacció entre emissor i receptor.Les noves teories sobre comunicació insisteixen en la importància del context en el qual es desenvolupa un intercanvi per explicar el sentit que cada interlocutor donarà a la situació de la comunicació . I això es fa especialment evident quan els interlocutors no pertanyen a un mateix grup cultural. El missatge només existeix en la interacció, i tot el que participa en aquesta interacció contribueix a donar sentit al missatge: identitat social, edat, gènere, estat d’ànim, hora del dia, estació, soroll ambiental, estat del llibre… Així, la significació del que hom diu reposa en gran part en el context en el qual s’ha dit.

Des de la perspectiva d’aquestes noves teories, i de forma evident en els contextos comunicatius interculturals, és especialment significatiu el paper dels elements de la comunicació no verbal: para llenguatge, gestualitat, expressions facials i moviments corporals, contacte visual, llenguatge dels objectes, contacte físic, concepció del temps, estructuració de l’espai, etc.

...