El Postsimbolisme Com A Superació Del Noucentisme

13. El Postsimbolisme com a superació del Noucentisme

El Postsimbolisme és un moviment europeu, francès (siblosime) que s’adopta a Catalunya anomenant-lo postsimbolisme. És corrent poètic que es va conrear entre els anys vint i trenta. Va heretar la tradició simbolista portada fins als extrems de la complexitat de la poesia pura que es veu influïda pels esdeveniments polítics del país, en especial al final del Noucentisme amb la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, després amb la proclamació de la II República i l’adveniment de la Guerra Civil.

Font d’informació: http://es.slideshare.net/Ferranet74/postsimbolisme-i-mrius-torres

1. Característiques:

• S’introdueix el concepte de “poesia pura”, que és independent de la realitat racional i estèticament completa.

• Aprofita formes i tendències precedents però alhora les combat amb vehemència.

• Es tracta d’una poesia hermètica, amb un valor absolut del llenguatge i la suggestió sensual de la paraula.

• Elaboren una poesia que porta a l’abstracció i a la sublimació de la bellesa, parlant de la realitat però a través d’imatges i mai directament.

• Són poetes aïllats de la resta, que fugen de la realitat quotidiana i n’inventen una altra de diferent, més acostada al fet poètic.

• En alguns casos es continua la tradició noucentista de culte i admiració envers els clàssics grecollatins.

2. El postsimbolisme en Josep Carner:

• Precupació per la condició de l'home: virtuts i limitacions de la persona humana.

• La humanització de la poesia es veu en l'augment del component existencial de molts textos (temes del record i l'enyorança) i en la complexitat de la reflexió moral (motius diversos, aprofundiment).

• Major riquesa de matisos en l'enfocament de la realitat, per apropar-s'hi o allunyar-se'n.

• Recerca de solucions a la preocupació sobre la condició de l'home: n'hi pot haver d'humanes (seny en la maduresa) o transcendents (fe religiosa).

• Voluntat d'abstracció: poesia de conceptes o la tendència creixent vers la metafísica.

• Menys presència de la ironia, la qual es confon amb la perspectiva de pietat i tendresa amb què el poeta contempla la vida humana.

• Augmenten l'evocació i la simbolització.

• Afany de màxima concentració i sintetització de l'emoció.

• En canvi, es desmarca del postsimbolisme pel que fa a la "poesia pura", la preocupació culturalista (poesia menys intel•lectualitzada), la preocupació teòrica sobre l'essència de la poesia i la recerca d'un absolut transcendent

...