Els Esposos Del Sarcòfag De Cervatari

El sarcòfag dels esposos de Cervatari

Context

Pertany a la civilització etrusca. Es creu que és de voltants de l’any 530 a.C. i es desconeix el seu autor. La seva localització original era la necròpolis etrusca de Cervetari. Actualment ,està exposat a Roma. La cultura etrusca es va desenvolupar l’actual Toscana, entre el s. X a.C. i el II a.C. Hi ha dos teories sobre l’origen del poble etrusc:

• Eren emigrants d’Àsia i que la mescla de la cultura oriental i la mediterrània va evolucionar en una civilització nova.

• Era un poble indígena de la zona que assimilant influències orientals, púniques i gregues, van arribar a crear una cultura propia

Ocupaven la zona entre els rius Arno i Tiber, el seu període més important hem de situar-lo als segles VII i VI a.C. Al segle V aC. va iniciar un període de devallada que va acabar amb el sometiment a Roma. S’organitzaven en ciutats-estats com Grècia. La religió era una part ben important d’aquesta cultura. Creien en la vida d’ultratomba i li donaven molta importancia als rituals. Els difunts eren esculpits o modelats, en efigies en posició de repós i eren enterrats en tombes decorades amb pintures al fresc, on es representaven alegres escenes de la vida quotidiana. Feien retrats en bronze a la cera perduda.

Estil

Estil etrusc, antecedent de l’art romà i amb clares influències artístiques de les cultures d’Àsia Menor i de Grècia. Els elements més importants d’aquest estil són:

• Les tombes: la mort era una nova etapa i la tomba pretenia ser una casa confortable i alegre, motiu pel qual es decorava amb pintures optimistes de la vida quotidiana. Dos tipus segons el poder adquisitiu de la família: l’excavada a la roca (on s’utilitza l’arc i la volta) o la sala circular subterrània amb forma de tumul.

• Els temples: de planta rectangular, aixecat sobre un podi, cel•la dividida en tres espais i entrada única per la façana d’entrada a la qual s’hi accedia per unes escales d’accés. Ordre arquitectònic toscà, variant de l’ordre dòric, senzill peró sòlid, amb columna de fus llis i molt d’entasi.

• Paral.lelisme amb l’escultura del període arcaic grec: El període d’apogeu de l’art etrusc coincideix amb l’arcaisme grec i comparteixen algunes característiques (somriure arcaic, ulls ametllats…)

• Predomini de la terracota: els etruscs no utilitzaven el marbre. L’ús del fang per fer figures petites era normal en tot el món mediterrani, però els etruscs no es van limitar a les figuretes sinó que modelaven figures força grans, demostrant un gran domini de la tècnica i del material

• Retrat: Fidelitat als trets fisonòmics de la persona. Les seves escultures tenien una voluntat realista, té l’origen en les mascares funeràries.

...