Guió Teatral "La Bella I La Bestia"

ACTE I

(Comença la música i llig el narrador. A l’escenari es troba un bell jove i vestit de manera noble, està a l’interior d’un Castell).

NARRADOR:

En un país molt llunyà hi havia un jove príncep que vivia en un magnífic castell. Encara que tenia tot el que volia era egoista, malcriat i poc amable.

(Entra en escena una anciana amb una rosa a la ma. El personatges gesticulen com diu en narrador.)

Però una nit freda d’hivern va arribar al castell una anciana que li va oferir una rosa a canvi de deixar-li passar la nit al castell per a refugiar-se del fred.

El príncep que sentia fàstic per l’aspecte de l’anciana es va burlar de l’obsequi i va fer fora dal castell a l’anciana.

Ella el va advertir que no es deixara enganyar per les aparences, ja que la vertadera bellesa està en l’interior; però quan el jove la va tornar a enviar l’anciana es va convertir en una fada molt bonica.

(L’anciana es transforma en fada i el jove s’agenolla demanant-li perdó)

El príncep van intentar disculpar-se però ja havia fet tard perquè ella vist que en el seu cor no hi havia amor.

Com a càstig el va transformar en una horrible bèstia, i va fer un encanteri sobre el castell i tots els que allí vivien.

(El jove s’ha transformat en Bèstia i té la rosa en la ma)

La rosa que li havia regalat estava encantada. Si ell aprenia a estimar i aconseguir que alguna jove l’estimara abans de que caiguera l’últim pètal l’encanteri es desfaria.

De no ser així... es quedaria com a bèstia per sempre.

(La Bèstia mira fixament a la rosa desemparat)

Els anys van anar passant i la Bèstia va caure en la desesperació i va perdre tota esperança , perquè ... Qui podria algun dia... estimar a una Bèstia.

(TELÓ)

ACTE II

NARRADOR: En un poble vivia una jove molt alegre anomenada Bella. Li agradava llegir històries fantàstiques de prínceps encantats. Tots els veïns es divertien de veure-la sempre en els núvols.

(Exteriors d’un poble. Bella camina pel carrer saludant a tots els que topeta)

(Cançó)

BELLA:Esta es, mi pequeña aldea,

un lugar, cada día igual,

con el Sol, se levantan todos,

despertando asi...

bonjour!,bonjour!,

bonjour!,bonjour!,bonjour!

BELLA:Ya llega el panadero como siempre,

su mismo pan viene a vender,

desde el día en que llegué,

todo sigue igual que ayer,

nada nuevo que contar

BELLA: Quin lloc més avorrit, no passa mai res. Per ací ve el panader, com sempre va a vendre el pa.

PANADER: Bon dia Bella, On vas?

BELLA: Bon dia senyor, vaig a la llibreria, acabe de llegir-me un conte meravellós, d’unes llavors, un ogre i ....

(Però el panader no està interessat i crida a la seu esposa)

PANADER: Maria para conter del pa!

(Bella sospira, continua el camí i la gent parla d’ella mentre va caminant)

DONA: Mireu ja ve per ací Bella, amb què anirà pensant? Sempre està capficada en els seus llibres.

HOME: És tan bonica com el seu nom, i és tan diferent a tots nosaltres....

(Cançó)

POBLE:Ahí va esa joven tan extravagante

Que nunca deja de leer

Con un libro puede estar

Siete horas sin parar

Cuando lee, no se acuerda de comer

BELLA:Oh es un gran romance

El apuesto príncipe llegó

Y como está encantado

Ella no descubre quién es él hasta el final

POBLE También su nombre dice que ella es Bella

Es más bonita que una flor

No debemos olvidar

Que esa chica es singular

Muy distinta a todos los demás

No es como todos los demás

Distinta a todos los demás, no hay dos

( Sent un tret molt fort i apareixen en escena Lefou i Gaston. Lefou porta un ànec que acaba de caçar Gaston. Gaston porta una escopeta.)

LEFOU: Gaston eres el millor, no has fallat ni un dispar. No se’t pot escapar cap Bèstia ni cap xica. He,he,he.

GASTON: Ja ho sé, per cert ací esta la que ha de ser la meua esposa. La xica més guapa de tot el poble, Bella.

Cançò

GASTON:En el momento en que la vi me dije

"Ya no me puedo equivocar"

Ella es digna de lucir la belleza que hay en mí

Y conmigo va a tenerse que casar

XIQUES:Mirad, es él, menuda boca

Monsieur Gastón, y qué mentón

Y qué nariz, nos tiene locas

No existe un ser más guapo y más ligón

POBLE.Bonjour

GASTON.Perdón

POBLE:¿Qué tal? Sí, sí, salchichas frescas

¿A cuánto van? Gruyere, azul

De aquel

GASTON:Perdón

POBLE:No sé si hay más

GASTONDejen pasar

POBLE:El pan, ¿atún? De ayer

Qué olor, ni hablar, señora

BELLA.¿Podrá la vida darme algo más?

GASTON:Serás mi esposa, pronto lo verás

POBLE:Una muchacha de lo más extraño

Siempre en las nubes se la ve

Diferente a las demás, Bella baile a su compás

Otra igual no existe en la región

No hay otra igual en la región

No hay otra en toda la región, Bella es

(S’arrima a Bella i la saluda furtant-li el llibre que està llegint).

GASTON– Hola, Bella.

BELLA: Bon dia Gaston, podries tornar-me el llibre?

GASTON: Com pots llegir açò?, si no té dibuixos? Les dones no teniu que llegir tant, podria fer-vos pensar i que tinguéreu idees.

En lloc de llegir tant podries venir amb mi i passejar per poble.

BELLA:Ho sent molt Gaston, però he d’anar a casa a ajudar-li a mon pare. (se sent com una explosió, bella es sobresalta i se’n va corrent).

Adéu Gaston, algo li ha passat a mon pare.

LEFOU: (Burlant-se) Son pare esta boig.

GASTON: Si, son pare està boig, però he d’aconseguir que Bella siga la meua esposa. (TELÓ)

ACTE III

( A l’interior del castell de la bèstia)

NARRADOR: Maurice, el pare de Bella, era un inventor, però no sempre els seus invents li eixien com ell volia.

Un dia va anar a una fira a presentar el seu invent però pel camí va ser atacat per uns llops i es va refugiar en un castell.

Este castell estava encantat i un rellotge i un canelobre el van saludar donant-li la benvinguda.

MAURICE:Hola, Què hi ha algú en este castell? Em pot sentir algú? Busque refugi per passar esta nit, m’han atacat un llops a fora.

DIN DON: (Parlant amb

...