ClubEnsayos.com - Ensayos de Calidad, Tareas y Monografias
Buscar

Introduccion Al Derecho


Enviado por   •  14 de Marzo de 2014  •  2.775 Palabras (12 Páginas)  •  715 Visitas

Página 1 de 12

Enunciats de la PAC

Primera Part (6 punts)

Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses, justificant breument la resposta (màxim 5-6 línies):

1. Les concepcions positivistes i iusnaturalistes discrepen sobre què han de fer els jutges davant el dret injust.

Vertader: Mentre que el positivisme aplica el dret independentment de si resulta injust o no segons la moralitat i l’aplica basant-se en el contingut merament del dret el iusnaturalisme en discrepa, ja que aquesta concepció considera que si el dret positiu contradiu les normes naturals i en definitiva una moral determinada, no forma part del dret perquè contravé aquestes normes i pot resultar injust des d’aquest perspectiva. Per tant, trobem una forta discrepància sobre el terme injust.

2. Els iusnaturalistes discrepen entre si respecte de les fonts i el contingut del dret natural.

Vertader: Existeixen diverses teories que expliquen des del seu punt de vista l’origen del de les lleis naturals. Per exemple, Tomas de Aquino basava el origen d’aquestes en la voluntat de Déu. En aquesta teoria discrepava Kant, Puffendorf o Grocio, els quals consideraven que l’origen de les normes naturals raïa de la naturalesa de la raó humana, tenint en compte la sociabilitat (Grocio). També discrepa sobre l’origen d’aquestes normes el jusnaturalisme historicista, que basava les normes naturals en la successió dels esdeveniments històrics.

3. Totes les postures positivistes rebutgen la tesi que hi ha alguna relació entre el dret i la moral.

Fals: No totes les corrents positivistes rebutgen la relació entre dret i moral ja que hi ha algunes com el positivisme excloent que si la rebutgen categòricament però hi ha altres com el model de Dworkin, que identifica la moral amb els principis que configuren i estructuren el ordenament jurídic i també defenen els drets individuals. Discrepant parcialment amb Dworkin trobem la tesi inclusiva que nega que necessàriament existeixi una relació entre dret i moral en tots els casos, tot i que accepta que hi ha vegades que el dret pot ser aplicat basant-se en la moral.

4. El positivisme ideològic sosté que el dret positiu respon als interessos de la classe dominant.

Fals: El dret positiu segons la tesi del positivisme ideològic només respon a interessos generals, de creació humana, que garanteixin l’ordre, la pau, la seguretat, etc. Per a garantir aquestes finalitats, cal que tothom, inclosa la classe dominant, les obeeixi incondicionalment.

5. Segons el positivisme metodològic o conceptual, si el dret preveu una solució injusta per a un cas, aquesta ha d’aplicar-se igualment.

Vertader:El positivisme metodològic sosté que malgrat es pugui fer una valoració o crítica sobre el dret des de les teories morals (en aquest cas el fet de que la solució resulta injusta segons criteris morals) aquesta crítica no és científica i no s’ha de tenir en compte a l’hora de prendre una resolució. És a dir, la moral i el dret son independents i aquest s’aplica sense tenir en compte els principis morals, per tant no te en compte la injustícia d’una solució determinada.

6. El positivisme excloent sosté que per a la identificació del dret no s'ha de recórrer a la moral.

Vertader: Efectivament, aquesta postura pertanyent a la discussió contemporània del dret i la moral exclou la moral de qualsevol tesi positivista basant els seus arguments en la controvèrsia que comporta la moral, que donen lloc a diferents concepcions, la qual cosa la fa difícil de determinar. Un altre argument que defèn aquesta teoria es el fet de reconèixer l’autoritat competent com a font d’una norma vinculant, independentment que aquesta sigui moralment justa o no.

7. Per al positivisme incloent pot haver-hi sistemes jurídics en què els jutges han d'aplicar normes que remeten a la moral.

Vertader:És possible que existeixin, per exemple, principis constitucionals basats en fets morals, fet que els fan aplicables en la resolució de les normes per part de jutges. No obstant això no significa que aquests principis necessàriament esdevinguin jurídics. A més també reconeix els fets socials com a font dels principis constitucionals.

8. Segons Ronald Dworkin, el dret té per objecte guiar i limitar l'exercici de la coacció per part de l'Estat.

Vertader: En efecte, Dworkin defensava una implantació dels principis morals per a limitar l’acció coactiva de l’Estat. És a dir, en compliment de determinats principis morals, l’estat no podia aplicar la coacció de manera injustificada, i per tant aquesta acció coactiva sempre havia de ser acompanyada d’una justificació que es basés en els principis morals establerts.

9. J. Stuart Mill justificava l'ús del dret com a instrument coactiu per prohibir comportaments auto-referents.

Fals: Al contrari, Mill defensava que els comportaments auto-referents podien ser jutjats sobre la conveniència o finalitat d’una acció o pla de vida determinada sota criteris morals, però aquesta no podia ser objecte de coacció per part de l’estat. En tot cas defensava la coacció jurídica sobre aquells que duguessin accions, les quals comportessin un dany a terceres persones.

10. Un liberal que defensa el principi del dany sostindrà que està justificada la llei que prohibeix fumar en espais públics.

Vertader:En efecte, liberals com Bentham o Mill defensaven que en el moment que un individu lesionava d’alguna manera efectiva a una tercera, això és fumar en un espai públic, comportant conseqüències negatives sobre la salut de terceres persones, aquesta lesió comportava l’aplicació de mesures per prohibir aquesta conducta. No justificava la llei, per exemple, en el cas de que la persona no perjudiqués a cap altre tercera.

11. L'adopció de mesures paternalistes per part de l'Estat es justifica per la protecció dels estàndards ètics o morals de la societat en conjunt.

Fals:El paternalisme no garanteix aquesta protecció dels valors ètics o morals si no que únicament té com objecte preservar la salut tant física com psíquica dels individus, que permet que aquests duguin a terme els seus plans de vida. No tracta d’assegurar un determinat principi moral si no que únicament garanteix les condicions perquè l’autonomia personal sigui duta a terme de la forma més completa possible.

12. Una de les crítiques més famoses dirigides a l'utilitarisme és que no atorga rellevància moral al principi

...

Descargar como (para miembros actualizados) txt (18 Kb)
Leer 11 páginas más »
Disponible sólo en Clubensayos.com