LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA I L'ESTANDARITZACIÓ

LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA I L'ESTANDARITZACIÓ

Un procés de planificació lingüística consisteix en 4 fases, 2 insideixen en l'estructura lingüística → planificació del corpus, i 2 més insideixen en l'ús → planificació de l'estatus.

1ª → selecció: prendre opció per una determinada varietat lingüística a partir de la qual s'iniciarà el procés d'estandarització.

Construir l'estàndard a partir de les varietats lingüístiques.

2ª → codificació → aspecte lingüístic més important. Establir les normes per a l'ús de l'estàndard.

-1r: establir l'ortografia.

-2n: fixar la gramàtica.

-3r: establir el lèxic.

Objectiu: reduir la variació i establir un grau d'unitat formal.

Objectiu: depurar la llengua que volem normalitzar de la influència de la llengua dominant.

3ª → implementació o vehiculació: ensenyar aquesta llengua codificada a la població.

4ª → elaboració: desenvolupament de l'activitat codificada. Actualització de les eines que s'han creat.

Completesa: la varietat elaborada és apta per a totes les funcions.

Diferenciació estílistica (registre) → apta per les diferents situacions comunicatives.

Models d'estandarització

 Unitarista → quan una varietat geogràfica serveix de base per a l'estàndard i es presindeix de les altres. (toscà)

 Composicional o compositiu → construir un estàndard unitari, però no sobre un dialecte, si no a partir de les aportacions de tots (euskera). El resultat és un estàndard que no s'identifica en cap dels dialectes i és una sintesi de tots. És un model més artificiós que els altres, perquè no és la varietat de ningú. Com ningú la sent com a pròpia ningú es sent superior, és un nivell més democràtic.

L'estàndard català s'ha fet a partir del composicional amb unes certes dificultats. Hi ha normativa. És un estàndard polimorfis perquè en comptes d'escollir l'estàndard com a normativa, escolleix diverse formes en alguns casos.

 Estàndard autònoms → propi de llengües parlades en un extens territori geogràfic i fragmentat en mans politicoadministratius deiferents (espanyol).

Tots tenen una consciència lingüística de pertànyer a la mateixa llengua.

Aquest model autònom representa un procés policèntric, és a dir, hi ha diferents centres de codificació, en canvi els altres dos models són monocèntrics.

...