La Serenitat De Lambert Escaler

«Surjo de la oscuridad. Ayudo a todos. Abro puertas y persianas. Soy amistoso y de buena voluntad. Protejo tu casa. Todos me quieren. A nadie dejo de servir. No violo la ley y procuro que se cumpla. Si no me dan propina nada cuesto. Soy servicial con ricos y pobres. Por la noche soy muy útil... ¿Quién soy?»

El sereno va ser una de les figures més respectades i valorades per la societat vuitcentista. Era una mena de guàrdia nocturn, vestit amb abric i gorra blava fosca (d'acord amb el seu càrrec municipal), en poblacions de certa importància, que vetllava per la seguretat dels seus conciutadans. Per tot això, fou tan estimat pel poble, gairebé convertit en una mena d'heroi romàntic, al mateix temps real, proper i, per tant, popular. Per aquests serveis se li recompensava amb propines i regals, que solia agrair cantant, recitant versos o formulant endevinalles. Si bé el bomber va ser una altra de les professions més preuades pel poble, i així ho va plasmar l'art de l'època, no va passar el mateix amb la figura del sereno. És per això excepcional una obra com la que comentem, no només a nivell general sinó fins i tot dins del corpus iconogràfic de Lambert Escaler.

Si bé Escaler triomfà a la Catalunya de començaments del segle XX amb les seves famoses terracotes modernistes tot representant noies, en aquest cas ens trobem amb una obra que escapa a les coordenades habituals dins de la seva producció més Art Nouveau. Tot i les seves semblances a nivell estilístic i tècnic (policromia, coup de fuet...), per temàtica i intencionalitat s'allunya clarament d'elles. Per començar, es representa un ancià, una figura masculina, atípica dins de la seva producció de nimfes i damisel•les malenconioses. Si ja el vestit ens dóna pistes de quina podria ser la iconografia, el títol ens confirma la seva filiació a cert costumisme.

El títol és, en efecte, la clau per interpretar aquesta terracota. En molt rara ocasió Escaler intitulava les seves creacions, i menys encara les vinculades al seu catàleg Reproducciones artísticas en barro policromado (1903). En aquest mostrari que s’autoedità ell mateix, aquestes apareixien designades sota una numeració -i no amb un títol descriptiu, com hom imaginaria-, ja que eren obres que es reproduïen en sèrie i sota demanda. En canvi, La serenitat probablement es tracti d'una obra única i vet aquí la necessitat de singularitzar-la amb un títol. La primera obra escultòrica d'Escaler de la qual tenim constància, El mestre està malalt! (1900), observem que també la intitulà explícitament. De fet, totes dues tenen en comú alguna cosa més: d'una banda, la seva relació amb l'escultura anecdotista heretada del seu mestre, l'escultor Josep Campeny; però sobretot, amb el tarannà popular del mateix Escaler, que perllongà en els altres camps on desenvolupà la seva creativitat artística.

Cal

...