La evolución de los modelos de la familia
Enviado por jaume931 • 16 de Diciembre de 2013 • Trabajo • 1.393 Palabras (6 Páginas) • 311 Visitas
Al llarg de la història de la humanitat el concepte de “Família”, sens dubte; ha canviat. Però… És aquest canvi un indici d'Evolució?
Nombrosos són els autors que ens parlen dels canvis existents (sense anar més lluny; tots els citats en aquest assaig); però aquests canvis asseguren que les famílies d'avui dia siguin exclusivament “millors” que les de l'antiguitat? Què canviï la família vol dir que és una millor “família” que la que va tenir un soldat en l'edat mitjana?
Per tenir un inici, es prendrà una de les posicions més demarcades després del concepte de família, seguida per l'Església Catòlica; i una part important dels polítics xilens; entenent que el concepte de “família” significa discursiva i simbòlicament, la *triada pare-mare-fill, que constitueix una unitat amorosa i econòmica, a través d'un matrimoni indissoluble. (*Delsing R., 1995 Pàg. 35) És a dir; perquè existeixi família, ha d'existir expressament el matrimoni entre un home i una dona; per a tota la vida.
Per si queda algun dubte; ja “Al segle XII, el matrimoni religiós cristià i el seu *indisolubilidad s'imposen a Europa. Les úniques condicions requerides són l'edat, ja que s'ordena el matrimoni per a la procreació…” (*Castelain-*Meunier C., 2003. Pàg. 38)
La idea d'arribar a un model únic que englobi a la família universalment acceptat, ha estat una lluita constant al llarg de la història i del concepte; cal destacar la importància d'aquesta sort de “Colonialisme cultural” que porta a l'acceptació d'un model de família que arriba a ser correspost com un model universal (*Cichelli-*Pugeault, C., *Vincenzo *Chichelli, 1999).
La idea de model hegemònic que es descriu així: “és una institució, una unitat social i econòmica, que organitza les llars sobre la base de relacions d'aliança, parentiu, consanguinitat, i sobre la base d'una divisió sexual del treball, on l'home és el proveïdor, i la dona i els fills són econòmicament depenents d'ell.” (*Delsing R., 1995. Pàg. 37)
“El concepte de família permet, en conseqüència, comprendre el vincle natural i social existent entre un home i una dona que celebren una aliança conjugal, els fills nascuts de la seva unió, i la societat que transforma aquest fet natural en un fet socialment reconegut, protegint-ho i regulant els drets i obligacions que sorgeixen d'aquesta realitat”. (*Morandé P., 1999, Pàg. 32)
Ja des d'aquesta base com a concepte denotem que en donar una mirada a les nostres famílies, la cosa és molt diferent. En el discurs fins a és convincent, no obstant això; avui dia no és requisit casar-se per tenir família; i m'atreveixo a dir que potser, abans tampoc ho era. Ara bé, la família no es troba en l'aire; es troba immersa en la societat; en directa correlació amb altres famílies, que conformen un tot.
Per pertànyer a aquest tot, cal assenyalar que “l'estructura de les relacions de parentiu en les societats està constituïda per tres relacions diferents, encara que mútuament relacionades: filiació, consanguinitat i aliança. Elles formen la base de la família” (*Morandé P., 1999; Pàg. 15)
Les tres formen un tot interrelacionat que resulta gairebé incomprensible des de qualsevol de les tres relacions aïlladament considerades;… constitueix per a cada ésser humà, un grup social al que pertany per dret propi i del que no serà fàcilment despullat (*Morandé P., 1999); li dóna pertinença; i un vincle amb els altres membres.
És clar que “tant al segle XX com en el XIX, la sociologia de la família es desenvolupa quan és particularment apressant la sensació d'una ruptura en matèria familiar i social” (*Cichelli-*Pugeault, C., *Vincenzo *Chichelli; 1999. Pàg. 87) En estar immers en la societat, les relacions es veuen afectades per dinàmiques justament socials; la família no és sola, interactua amb altres famílies, que al seu torn interactua amb individus que pertanyen a altres famílies; en fi; si existeixen canvis socials, la família es veurà afectada.
Es pot presumir que són aquests canvis socials, en part, ser causants dels canvis en la família; però… És una evolució? No hem tingut en moltes fites de la vida universal canvis socials? Aquests canvis no arriben perquè sí, són les relacions entre els diferents mitjans els qui les provoquen; i des de la intimitat de la família floreixen a l'exterior d'aquesta; causant una tensió entre el social i el familiar.
Amb
...