La recombinació genètica

"Quèquicom" parla, en aquest capítol, de la recombinació genètica, de les lleis de l'herència i de les mutacions, i mostra com s'integra tot aquest coneixement per reconstruir l'arbre genealògic de la humanitat.

El reporter Pere Renom visita la Fira Internacional d'Aviram de Valls, on s'exhibeixen centenars de races diferents de coloms. El veterinari Jordi Manyosa, que també és criador de coloms, explica quins encreuaments fa per aconseguir certes característiques en aquests ocells. L'herència genètica són els caràcters biològics que transmeten els progenitors als seus fills. Aquesta herència es basa en un codi universal, l'ADN. El conjunt de tots aquests caràcters constitueix un individu únic i irrepetible, i la informació per "construir-lo" s'hereta d'un òvul i d'un espermatozoide units en la fecundació. Sorprenentment, una persona no produeix dos espermatozoides o dos òvuls iguals al llarg de tota la seva vida. Durant la formació de les cèl•lules sexuals, els cromosomes s'aparellen i intercanvien informació en un procés anomenat "recombinació genètica". Aquesta barreja d'informació és una de les claus que l'herència sigui tant variable. Hi ha, però, un parell d'excepcions a aquesta regla: el cromosoma Y, que s'hereta pràcticament sense recombinar per línia paterna, i l'ADN mitocondrial, que s'hereta íntegre (sencer) per línia materna. Dels 23 parells de cromosomes del genoma humà, n'hi ha un que determina el sexe de l'individu. En el cas de les dones s'anomena XX. El de l'home s'anomena XY. A l'ADN hi pot haver mutacions d'un gen, puntuals o de repetició. Resseguint les pistes del cromosoma Y i de l'ADN mitocondrial i estudiant-ne les mutacions s'ha aconseguit elaborar l'arbre genealògic de la humanitat. Els resultats mostren que tots els humans actuals procedim d'un avantpassat comú de fa només uns 100.000 anys aparegut a Àfrica. La nostra història es caracteritza per una successió de migracions a partir de les quals vam anar ocupant progressivament els cinc continents i ens vam anar diferenciant i esdevenint els pobles actuals.

Per fixar un caràcter s’ha d’emparellar

...