L’aprenentatge de la L2 oral

1. L’aprenentatge de la L2 oral:

Des del naixement d´un nadó, la ment humana és similar a una pissarra neta, però amb la capacitat d´aprendre estructures bàsiques, com al principi petites paraules que donaran lloc finalment i amb el pas dels anys a estructures més complexes. Una vegada, que el xiquet comença a manejar les seues primeres paraules i frases, inconscientment va creant una sèrie d´estructures per les que arriba a comprendre i ordenar l´estructura gramatical de la seua pròpia llengua. Una vegada apresa la base de la seua llengua materna, el xiquet intentarà aprendre una segona llengua per mig d´una comparació amb la base de la seua llengua materna. Per altra banda, cada llengua té estructures sintàctiques, morfològiques i semàntiques diferents, per tant, a mesura que l´alumnat es vaja introduint poc a poc en l´aprenentatge de la nova llengua, cada vegada serà més conscient de que n´hi ha expressions i formes gramaticals que no poden ser traduïdes a la seua pròpia llengua en el sentit literal. És molt important que des de el principi de l´aprenentatge d´una segona llengua l´alumne siga capaç de percebre açó.

Seguint aquest breu resum que hem fet de com els xiquets aprenen una segona llengua a partir de la seua primera llengua, hem de comentar que al Diari es reflecteixen alguns patrons que els xiquets segueixen a l´hora d´aprendre una nova llengua. Aquestos patrons es donen quan els xiquets construeixen oralment les oracions i se les dien a la mestra, com el cas que hem comentat abans quan la xiqueta diu: “Querida Cristina”. Aquest fet, ens mostra que a partir del coneixement d´una primera llengua i tot el que açó comporta (coneixement d´estructures sintàctiques, semàntiques, vocabulari) l´aprenentatge de la lectura i escriptura, encara que siga en una altra llengua estarà condicionat pels coneixements lingüístics de la seua primera llengua.

...