“Les adversitats eduquen més que les demostracions perfectes...”

[pic 1]

ELOGI DE LA FEBLESA

“Les adversitats eduquen més que les demostracions perfectes...”

 [pic 2]

[pic 3]

Treball escrit: Elogi de la feblesa

1. Explica, globalment, en què consisteix aquesta obra autobiogràfica. Què hi plasma l’autor, com ho plasma, per què ho plasma?

Aquesta obra autobiogràfica narra la història de l’Alexander, un jove amb una paràlisi cerebral des de que va néixer. L’autor hi plasma les vivències que va viure tant a dins l’escola-internat d’educació especial per a paralítics cerebrals, com després a l’institut fins a arribar a la universitat.

La clau d’aquest llibre és que en comptes de quedar-nos en les vivències superficials, l’autor reflexiona sobre aquestes de manera profunda, analitzant les sensacions i les relacions que conformen les experiències arribant a l’origen de cada reflexió que introdueix.

La vida de l’Alexandre no ha estat gens fàcil. A partir de la demostració de les dificultats que s’ha trobat pel camí tant ell com els seus companys del centre, podem conèixer de manera completa i profunda la personalitat de l’Alexandre, un lluitador que aconsegueix desempallegar-se del seu destí d’enrotllar cigarros per arribar a ser estudiant de filosofia a la universitat fruit d’acceptar-se tal com és i amb la voluntat de superar-se dia rere dia per arribar al màxim de les seves potències.

El fet que l’autobiografia es narri amb un diàleg amb Sòcrates produeix en el lector una sensació de proximitat i afectivitat immediata amb l’Alexandre, que sense intenció d’adoctrinar dóna una lliçó de vida a cada pàgina. Per a ell, el seu passat és el bagatge de reflexió del seu present.

També cal destacar que gràcies a la filosofia, que ens fa arribar a l’origen de cada concepte, sobretot d’aquells que pensem que coneixem, ens permet arribar a la base i a la part més natural de les nostres accions. El fet de reflexionar sobre cada aspecte de la seva vida sense prejudicis de coneixement és el que permet a l’Alexandre comprendre la feblesa de manera positiva, considerant-la la base de les seves possibilitats i, també, és el que permet el lector distingir entre la normalitat i l’anormalitat, permeten entendre els nostres comportaments davant d’allò convencionalment diferent, estrany i, així, donar un sentit a la realitat, encara que a vegades aquesta sigui molt complicada.

1. El mètode socràtic en l’Elogi de la feblesa. La forma i els fons de diàleg amb Sòcrates

El mètode socràtic consisteix en arribar al veritable coneixement mitjançant la dialèctica. Sòcrates hi busca deslliurar-se de les falses opinions mitjançant el que s’anomena la ironia socràtica, en primer lloc, que es produeix quan Sòcrates pregunta repetidament com si no sabés res donant a lloc a una ignorància falsa, que fa reconèixer la feblesa dels nostres arguments i les contradiccions que formem al parlar per tal d’arribar mitjançant la raó al sentit comú al llarg de la conversa.

Sòcrates, al igual que Alexandre, no pretenia instruir a la gent, aquesta és l’essència del seu art. Una característica important present tant al llibre com en el mètode socràtic és que el veritable coneixement prové d’un mateix i només serà aquest el que, mitjançant el diàleg, arribi a la veritat universal de les coses. Aquest últim pas s’anomena maièutica, consisteix en aprofundir en la definició per tal d’aconseguir descobrir la seva natura primera donant peu a un nou diàleg.

SÒCRATES

Tornes incessantment a la noció de “norma”, de “normalitat”. Em podries definir amb precisió què significa “normal”?

ALEXANDRE

Amb precisió. Deixa’m intentar-ho: “Tot el que és igual a la majoria o a la mitjana dels casos o dels costums; allò que és habitual, familiar”. D’aquesta manera, per exemple, em sembla que és normal que un nen de dotze anys camini, parli, llegeixi, escrigui..

           SÒCRATES

    ¿És així com definiries aquest terme?

Per a Sòcrates, aquella persona que no es pot sotmetre al diàleg socràtic és amoralista radical, que és qui té com a principi la no necessitat de coherència en l’obrar. En canvi, aquell qui creu en el sentit i en el valor dels actes humans i cerca sense parar quins són aquests i com estan relacionats, és l’home virtuós, aquell que per sobre de tot creu que el coneixement correcte porta a l’acció correcta, com en aquest cas Alexandre. Un gran exemple d’això seria aquesta frase extreta del llibre: calia que em proveís de les armes adequades per poder combatre totes les etiquetes que ens penjaven sense parar.  

1. Tria un o alguns temes que són presents a l’obra de Jollien: l’amistat, la normalitat, els educadors, de l’educabilitat, de l’ésser humà, l’esforç...fes-ne una reflexió mostrant el punt de vista de Jollien. Per anar més a fons, cita i comenta fragments del text.

Jollien tracta molts temes en aquesta autobiografia: la vertadera amistat, les relacions amb els seus educadors, les vivències als diferents centres, etc. Tots aquests estan organitzats de manera que hi puguem veure la seva naturalesa, intentant endinsar-nos en la reflexió, que és el que permet a Alexandre actuar d’una manera o altra.

A mi l’aspecte que més em crida l’atenció, i que va molt lligat al que diu Sòcrates, és l’acceptació d’ell mateix tal com és, amb totes les seves coses bones i dolentes. En el seu cas particular, opino humilment, ja que no m’he trobat en cap situació semblant, crec que és molt fàcil caure en el victimisme i en l’autocompassió, en potenciar els aspectes negatius d’una situació negativa i desagradable. Alexandre, en canvi, ajudat també de la seva dosis d’humor, aconsegueix adquirir una naturalitat pel que fa a la seva situació admirable, la mateixa que l’ajuda a assolir els objectius que es proposa. Sòcrates, creia que acceptant i coneixent-nos tal com som és quan podem arribar a potenciar les nostres possibilitats, mai deixem de fer-ho.

...