Mil Millones De Mejillones

Primer capítol

Ens mostra a l'inici del capítol com el personatge decideix treballar de cambrer en un creuer de luxe, ja que la seva situació econòmica és dolenta, no té prou diners i a més serà pare. El treball el va aconseguir mitjançant una ETT.

Mostra de forma còmica com es va donar la situació econòmica de Grècia (Trichet i Greenspan). La manera com Teresa Fernández de la Vega, gasta en els seus vestits per tots els càrrecs públics/polítics que ha exercit. La situació de Catalunya pel que fa a la política i que no hi ha un representant entre la multitud.

El creuer representa la Unió Europea, ja que hi van representants de cada un dels països que l'integren. Quant a l'enfonsament del vaixell, es pot veure la forma en què la Unió Europea es va a pic. La baralla entre Trichet i Greenspan (Grècia) només va ser l'inici del desastre, tal com va succeir en realitat. Quan van a les barques es pot veure com els cambrers i mecànics (poble) realitzen el treball difícil, mentre que els polítics només miren i intenten animar-los.

Segon capítol

Després de salvar-se de l'enfonsament i de la tempesta arriben a una illa deserta. En aquesta illa intenten organitzar-se per poder sobreviure, pel que fa a la recol•lecció de cocos i aigua. Podem observar les diferents idees econòmiques que té cada personatge, i com les aparicions influeixen en quin tipus d'ideal econòmic prenen els personatges. Com a primera idea apareix el capitalisme (Mr Smith), on es veu clar que els cambrers i mecànics (poble) són els que treballen en la recol•lecció de cocos i aigua, mentre que els altres (polítics) només supervisen i manen en el treball . Posteriorment en no estar d'acord en aquest tipus d'organització, apareix una nova idea: el comunisme (Sant Karl). On els cambrers, mecànics i polítics fan la mateixa feina físic. A més de que si algú vol un glop d'aigua ha de portar un tros de coco i cada vegada que algú vol un tros de coco ha de donar-li a l'altre una mica d'aigua (principi del comunisme).

Després d'això s'intenta la creació d'una moneda (musclos), per tenir una major organització de l'illa. Els mecànics i cambrers no estan d'acord, i decideixen anar a una altra part de l'illa. Apareix el concepte d'estalvi de musclos per poder comprar cocos i aigua per poder viure.

Tercer capítol

En aquest capítol Botín crea el Banc Sant Mol•lusc per guardar els musclos dels individus que estan a l'illa. S'observa el funcionament d'un banc, com és la seva forma de treballar, etc. Els cambrers i mecànics comproven que el banc ha donat més diners del que té, això genera, inestabilitat econòmica, ja que després aquests crèdits i préstecs no són retornats totalment al banc, provocant una crisi. S'explica el que és la liquiditat (relació entre el conjunt de diners en caixa i de béns fàcilment convertibles en diners, i el total de l'actiu), el funcionament del banc i com aquest crea diner. També s'explica com el Banc Sant Mol•lusc entra en fallida perquè no pot tornar els diners als seus clients pel fet que ha deixat més del que té.

Quart capítol

Ens explica la creació d'una reserva per al banc, un banc central. De quina és la funció i la importància d'una reserva. En cas que el banc es presenti de nou davant una altra situació en la qual els seus clients vulguin retirar tots els seus diners, el banc pugui tornar sense cap problema i no entrar en fallida.

S'esmenta el paper que juguen les accions d'una empresa, en aquest cas les accions del banc així com els tipus d'interès que té el banc i com afecten en pujar i baixar.

Cinquè capítol

En aquest capítol s'observa l'efecte que té que hi hagi més diners que béns per comprar. La inflació, ja que veiem que després que els cambrers i mecànics trobaran una musclera i ara tinguessin molt més musclos, això causa un impacte en el valor dels cocos i l'aigua. Els comerciants eleven els seus preus ja que com saben que les persones tenen molt més diners i poden realitzar la compra d'aquests productes, al seu torn això genera una competència entre els productes que fa que pugin més els preus i així no perdre poder adquisitiu. Això genera un increment de preus. La inflació es genera per l'augment de diners en circulació i el mateix o poc nombre de producte a comprar.

Es fa una moneda nova i moneda vella. En aquest nou capítol també trobem les noves propostes de Milton Friedman, intenta ajudar els illencs amb mesures per intentar sortir de la hiperinflació, a la qual dóna explicació perquè hi ha més musclos que béns.

Sisè capítol

Troben una illa veïna (habitants negres) que tenen major índex de productivitat i els productes més barats, això amb l'equivalència entre la nova moneda i la moneda que s'utilitza a l'illa dels altres habitants. Volen obrir comerç estranger però perquè també es compri producte nacional creen, un aranzel un tipus d'impost, en el qual es posarà un preu a cada producte que vingui de l'altra illa i que es vulgui vendre a l'illa. A la qual una part serà per hisenda i una altra per al distribuïdor.

Setè capítol

En aquest setè capítol la moda pels camaleons es fa famosa a tota l'illa, tots volen tenir el seu propi camaleó però darrere d'aquesta moda està la bombolla del camaleó, que se la pot comparar amb la bombolla immobiliària d'Espanya en aquests últims anys, a la cova apareix Galbraith qui intenta avisar dels problemes que pot portar aquesta bombolla.

A causa de la gran demanda de camaleó el seu preu puja molt i la gent demana crèdits per comprar-los i per tal de guanyar beneficis venen a un preu més alt del que l'han comprat per així recuperar els diners gastats, tornar el crèdit i tenir beneficis (especulació).

Vuitè capítol

La bombolla del camaleó explota, i estan en deute uns amb altres es declara en crisi l'illa just a temps surt de la cova Keynes el qual diu que la solució a aquesta crisi és que l'estat faci obres públiques per així crear lloc de treballs ràpids i assegurances, la idea és connectar totes les parts de l'illa amb ponts, comencen però com no hi ha diners les obres es paren i al cap d'un temps s'esfondren, el dèficit de l'illa és increïble, Michael Jackson (Carod-Rovira) torna a l'illa amb un nou tripulant en la seva barca un xinès de 90 anys, el xinès comenta que també tenen una illa prop i que podrien comerciar entre elles.

Capítol Novè

Els xinesos i l'illa comencen a comerciar entre ells, els xinesos

...