PAC 1: PERSPECTIVA HISTÒRICA DELS MODELS D'ATENCIÓ A LA POBRESA

PAC 1: PERSPECTIVA HISTÒRICA DELS MODELS D’ATENCIÓ A LA POBRESA

Una relació social que es fonamenta en la caritat i que és, sobretot, d'ajuda o d'assistència a l'altre. L'objectiu de la intervenció no es posa tant en els resultats per a l'altre com en la pròpia acció de l'educador, que pot estar motivada per ideals o motius religiosos.

Es produeix en sectors minoritaris, una presa de consciència sobre la pobresa com a fenomen social, així mateix, el pobre no és solament l'instrument de salvació del ric. Es planteja, l'oposició entre la pobresa idealitzada i que correspon a l'àmbit de l'esperit i la pobresa material situada en l'àmbit de la vida social els aspectes degradants de la qual eren cada vegada més visibles.

En l'Edat Mitjana la percepció de la pobresa està fonamentada en les concepcions dels Pares de l'Església, no significa que els sentiments que els despertessin fossin sempre favorables. La pobresa com a camí de salvació, aquesta actitud, encara que majoritària, no exclou sentiments de rebuig.

Al s. XIV, la pesta, les seves víctimes majoritàriament entre els pobres, no va resoldre el problema demogràfic, la disconformitat, el disgust, es van fer presents en els esclats de violència que van succeir a Europa.

La reorganització de les accions socials pel que fa als pobres, que es prenen en el s. XVI, es van produir diverses crisis agrícoles amb les seves seqüeles alimentàries. En aquesta nova política social està la classificació dels pobres veritables i els falsos, classificació que correspon a la transformació del concepte de pobresa, al d'abans. Aquesta estranya barreja de repressió i ajuda caracteritzés tota la política social de la modernitat. Les disposicions legislatives contenen la prohibició de demanar almoina en públic, la repressió dels rodamóns i l'assistència organitzada per als veritables pobres. Aquesta legislació, sorgida en l'àmbit econòmic i social d'aquesta segona dècada, pot considerar-se punt de partida de la nova política social mitjançant la qual es reorganitza l'assistència al pobre. En moltes ciutats va quedar a càrrec del municipi. A càrrec dels poders públics. [...J.L.Vives aspirava, a moralitzar els costums d'una societat obsessionada pels diners, però traduïa, l'esperit purità i laboriosa d'una burgesia mercantil, les empreses de la qual no podien desenvolupar-se sense mà d'obra...]

La consideració sobre la importància del treball com a mètode de lluita contra la relaxació social va portar a considerar-ho com una forma d'assistència social. L'obligació del treball apareix en les estratègies de política social en relació amb la pobresa, tant en el s. XVIII com en el s. XIX, com la forma principal d'intervenció de l'Estat en les accions de socors als pobres. L'educació forma part també dels plans contra la pobresa, la hi considero com una forma de prevenir la misèria i de contribuir al progrés social. També comença a encarregar-se l'Estat sobretot a partir de la Revolució Francesa.

Els plantejaments reivindicatius de la funció social de l'Estat s'obren pas com una estratègia per solucionar els problemes derivats, especialment, de la industrialització. Aquest corrent de pensament s'afirma cap a la segona meitat del s. XIX amb l'aparició d'estudis de caràcter sociològic que condueixen a la presa de consciència que la pobresa és un fenomen arrels socioeconòmiques i les iniciatives particulars són insuficients. Es debat sobre si l'individu és responsable o no de la seva pròpia situació, la qual cosa suposa debatre sobre la responsabilitat de la societat. La idea que la pobresa no pot afrontar-se amb mesures assistencials o repressores, mesures preventives que van des de l'estalvi i les mutualitats fins a la previsió organitzada que culminés en el segon social. De la incertesa del treballador al segur social hi ha un gran pas que expressa un canvi de concepte fonamental i que suposa un avanç qualitatiu sense precedents.

La idea de la necessitat de la intervenció estatal en els assumptes socials es va reafirmar en les primeres dècades del s. XX amb motiu de la crisi econòmica de 1929 l’Estat del Benestar, suposa la responsabilitat estatal manteniment d'un nivell de vida que es defineix per la provisió pública de serveis socials universals per cobrir les necessitats humanes bàsiques dels ciutadans com l'educació, l'assistència sanitària, les pensions, les ajudes familiars i l'habitatge. Aquest nivell de vida és entès de l'Estat del Benestar com un dret social. Aquest model d'acció social ha suscitat, controvèrsies. És notòria la preocupació d'un nombre cada vegada major de ciutadans i organitzacions, política o no, davant les desigualtats entre el nord ric i el sud pobre o entre sectors socials de les mateixes nacions riques, desigualtats que invaliden totes les declaracions de drets. Per aquest motiu coexisteixin amb la reducció de les polítiques socials estatals les reclamacions per frenar, almenys la pobresa extrema.

Entenem per Societat del Benestar, aquella societat en la qual el sistema econòmic-social aspira a què tots els ciutadans tinguin garantida la igualtat d’oportunitats, la cobertura de les contingències de precarietat econòmica i necessitats d’assistència social, per causes biològiques o sobrevingudes, les possibilitats d’ascens social i en resum, la justícia social. Aquests objectius han de ser producte de l’esforç conjunt i de la responsabilitat de totes les persones, dels recursos i potencialitats de les comunitats intermèdies i de les Administracions Públiques.

La visió de la política cultural dins el bloc de polítiques socials, que pretenen impactar sobre la distribució de recursos i l’assignació de valors entre els diferents grups socials.

Les FUNCIONS de l'estat del benestar són:

- Malaltia/Atenció sanitària, manteniment de la renda i suport en efectiu per millorar estat de salut de les persones protegides.

- Invalidesa, manteniment de la renda i suport en efectiu en situacions d’incapacitat o persones amb disminucions.

- Vellesa, manteniment de la renda i suport en efectiu a la gent gran

- Supervivència, manteniment de la renda i suport en efectiu relacionada amb la mort d’un membre de la família.

- Família/ Fills, Assistència en efectiu o en espècie, relacionada amb l’embaràs, naixements, adopció i atenció d’infants i altres familiars.

- Atur, manteniment de la renda i assistència relacionades amb la situació d’atur.

- Habitatge, ajuts per el finançament de l’habitatge.

- Exclusió

...