Per què importa la història de l’educació a un educador social del segle XXI?

Per què importa la història de l’educació a un educador social del segle XXI?

Actualment vivim en una societat canviant i dinàmica, en la qual l’educació social no pot quedar-se al marge. Per entendre i adaptar-nos, però, a tots aquests canvis i transformacions, cal estudiar-los i estudiar-ne també els seus precedents, és a dir, per què han sorgits aquests canvis, d’on venen, cap a on anem, com volem progressar, etc.

Opino, doncs, que cal mirar enrere i analitzar la història de l’educació per a avançar i fixar nous objectius i reptes i per conèixer quines teories i iniciatives educatives podrien servir, quines no, què va funcionar i què funcionaria ara. Tal i com defensa Heredero (2006), conèixer la història ens permetria situar l’evolució de la història, els diferents conceptes que han sorgit i les conseqüències que se’n deriven dels diferents moments històrics per, d’aquesta manera poder evitar errors passats.

A més a més, penso que és important saber de la història de l’educació social perquè, tal i com argumenten Planella i Vilanou (2010), ens permet reflexionar sobre el passat i alhora tenir-lo present per poder progressar, innovar i crear diferents respostes a les necessitats actuals.

Per altra banda, el fet de recordar la història permet, citant a Fontana (1992), dotar de memòria col·lectiva i donar sentit d’identitat, per tant, ajuda a configurar i estructurar la identitat de l’educació social, essencial per a entendre-la. Tanmateix, penso que el fet de recuperar textos, moments o experiències, tal i com indiquen Planella i Vilanou (2010), possibilita compartir la memòria col·lectiva, la qual esmentava anteriorment, i, d’aquesta manera, enriquir l’acció socioeducativa gràcies a les experiències i documents passats que ens poden ajudar a reinventar-nos. A més a més, com apunten autors com Vilanou (2002) o Aguirre (2000), revisar la història i donar-li la rellevància que mereix, ens pot oferir diferents punts de vista d’aquesta, sense els quals ens seria difícil entendre els diferents moments i girs històrics.

Per acabar i tenint en compte els arguments de Delgado (1998) i Hernández (2008), opino que és imprescindible conèixer la història per tal de saber dels errors passats i evitar-los, cercar els orígens dels diferents mètodes per adaptar-los i reinventar-los i buscar solucions a problemes originats al passat però que persisteixen en el present.

Delgado, B. (1998). Historia de la infància. Barcelona: Ariel.

Heredero, V. (2006). La educación popular y el imaginario moderno. Tendencias recientes en Historia de la Educación. En Actas de las I Jornadas Prebendado Pacheco de Investigación Histórica: la Historia en Activo, 20 y 21 de abril de 2006. Ayuntamiento de Tegueste, pp. 155-163.

...