Pla Hidrològic Nacional

EL PLA HIDROLÒGIC NACIONAL

A Espanya les pluges es concentren al nord on superen les necessitats de la població i són escasses al sud. L’any 2001 es va fer un pla per tal de redistribuir l’ús de l’aigua a Espanya, el principal projecte del Pla del 2001 era el transvasament de l'Ebre, un projecte per transferir aigua des de la conca del riu Ebre a Castelló, València, Alacant, regió de Murcia, Almería i Barcelona, que va ser aprovat pel Parlament espanyol. Això podia afavorir la construcció de nous embassaments i la reforestació de conques.

El problema més gran del PHN va ser la proposta de transvasament de més de 1.000 hectòmetres cúbics anuals d'aigua del riu Ebre a les conques del mar mediterrani. La majoria de científics i d’ecologistes asseguraven que el transvasament de l’Ebre provocaria la desaparició del seu delta. El Govern espanyol, en canvi, assegurava que aquest transvasament era possible sense posar el delta.

Aquest conflicte va acabar enfrontant diferents territoris de l'Estat. D'una banda, la Comunitat Valenciana i Múrcia, suposats beneficiaris del transvasament, el recolzaven, amb el discurs que era necessari per al desplegament del Llevant espanyol. D'altra banda, Catalunya i Aragó, territoris d'on procedia l'aigua i que rebrien l'impacte mediambiental de l'obra, s'hi oposaven, afirmant que el transvasament serviria per a fer desaparèixer el delta de l’Ebre. Fins i tot alguns pagesos de la zona d’Aragó, asseguraven que l’aigua no els sobrava, fins al punt que els era escassa.

Un altre dels punts en contra d’aquest projecte va ser que Greenpeace va assegurar que l’aigua s’utilitzaria per a abastir diferents instal•lacions turístiques de la zona de Benidorm i altres punts. Sempre segons Greepeace i alguns ecologistes, l’aigua serviria per a omplir piscines i camps de golf que necessiten aproximadament 1.500 litres d'aigua per metre quadrat i any, i l'extensió mitjana d'aquests camps és de 50 hectàrees, les necessitats hídriques dels 66 camps de golf que es pensaven crear se situaven entorn dels 750.000 metres cúbics. I això sense comptar amb l’aigua dels diversos complexos hotelers i segones residències, per tant, asseguraven que el PHN suposava impactes mediambientals molt greus per satisfer activitats recreatives.

Hi va haver algunes persones que van assegurar que l’aigua es destinaria a camps de regadiu, però que aquests camps eren propietat de diverses persones de poder dins l’estat i que aquests camps estaven situats a la zona més seca d’Espanya. Això volia dir que molt poques persones s’aprofitarien d’un transvasament caríssim i que tindria uns impactes mediambientals gravíssims per el paisatge.

Finalment, després d’una gran mobilització social en l’Estat espanyol, nombrosos informes científics i tècnics en contra i algunes resolucions

...