Posiciones De Fútbol

Porter

En el futbol, el porter, és la posició que representa l'última línia de defensa entre l'atac de l'oponent i la pròpia porteria. És una de les posicions més difícils de jugar, per la seva gran responsabilitat. La funció principal del jugador en aquesta posició és la de defensar directament la porteria i evitar que el contrari marqui gol. El porter és l'únic jugador de l'equip al que se li permet tocar la pilota amb les seves mans o braços durant el joc, sempre que estigui dins de zona delimitada, que es coneix amb el nom d'àrea. Cada equip ha de tenir un porter en el camp en tot moment del joc. Si el porter està obligat a abandonar el camp, tant per lesió o per expulsió, un altre jugador ha d'assumir la posició, quan no hi ha un porter suplent o l'equip hagi utilitzat les seves substitucions permeses.

Els porters, com les altres posicions, no tenen un nombre de dorsal predeterminat, però el nombre 1 es sol reservar per al porter titular. També són molt utilitzats el 12, 13, 22, 23 i 25 per a porters suplents.

La del porter és l'única posició que ha existit des de la creació de les regles de l'esport. Inicialment, els porters jugaven entre la seva porteria i tenien una mobilitat limitada, excepte quan intentaven aturar xuts de l'oponent. A través dels anys, els porters van evolucionar, donat els canvis en els sistemes de joc, per ser una posició més activa. En les regles originals, els porters podien utilitzar les seves mans fins a la meitat del camp. Això va ser canviat el 1912, restringint aquesta possibilitat a l'àrea penal, com en l'actualitat. A meitats del segle XX, alguns porters, van començar a introduïr en el seu job més mobilitat. Això va ajudar a que en el món del futbol s'introduissin noves tècniques i estratègies. Carrizo, ex-porter argentí, va ser el primer porter a portar guants, el primer a abandonar l'àrea per defensar la seva porteria i el primer a utilitzar els serveis com un mètode per començar contraatacs. L'any 1990, L'International Board, va privar als porter tocar la pilota amb les mans despres de que el jugador del propi equip l'hagi passada a aquest amb els peus o cames.

El porter, sol portar una equipació diferent que la resta dels seus companys, ja sigui per estar més còmode, per diferenciar-se i per qüestions de màrqueting.

Gianluigi Buffon, jugador de la Juventus de Torí, és un exemple de porter.

Defenses

El defensa, en futbol, és un jugador del camp que té com a paper principal impedir que els adversaris marquin gols.

Els tipus de defensors són: lliure, central i lateral.

Centrals:Té una funció purament defensiva de robar i recuperar la pilota i ha d'ordenar la línia de joc i saber ocupar els espais deixats en el camp. El central sol ser alt i fort perquè s'utilitza per colpejar pilotes altes en jugades d'estratègia, a més de fer els marcatges en aquest tipus de jugades. També en el futbol actual s'encarrega de treure la pilota jugada des de darrere. Algun exemple de central és Giorgio Chiellini, jugador de la Junventus de Torín.

La posició que ocupa el jugador a la imatge és la de central.

Lliure: És una variant del central que se sol fer servir quan ja hi ha dos centrals dintre del camp. Té menys responsabilitats defensives i es dedica més a la creació i a pujar a l'atac. És una posició que actualment ja no s'utilitza gaire, tot i que hi ha jugadors molt conegut de l'antiguitat que jugaven en aquesta posició, com ara Franz Beckenbauer.

Laterals: Els laterals són jugadors que defensen les bandes tapant les incorporacions dels extrems rivals i intentant tallar les centrades i jugades des de la banda. En situacions d'atac, solen col·laborar amb pujades per la banda, ajudant a obrir el camp. Si la seva aportació ofensiva consisteix a avançar fins la punta i centrar, se'ls coneix com a carrilers. Algun exemple de lateral és Ashley Cole, jugador del Chelsea; i un exemple de carriler és Dani Alves, jugador del Barça.

Les Lletres DD i DI són les del laterals o carrilers

Centrecampistes

Entre la posició de centrecampista, destaquen les posicions de migcampistes defensius, interiors, migcentres ofensius i la de migcampista o centrecampista.

Migcampista organitzador: És aquell que, situant-se e n el centre de camp de joc s'encarrega de distribuir el joc i poder fer moure als jugadors atacants en jugades que fan servir les passades en profunditat. És una posició molt tècina que necessita un jugador amb un control molt depurat, ja que per les seves botes passa gran part de la possesió de l'equip. Un exemple d'aquest és Jean Makoun, jugador de l'Aston Villa

Generalment, els equips juguen amb un o dos organitzadors

Interiors: El seu joc es desenvolupa gairebé sempre per les bandes del terreny de joc. En la seva funció ofensiva, s'encarrega de transportar la pilota cap al camp rival i de donar centres cap al davanter de torn, o bé de passar la pilota a algun jugador al mig de la pista si és convenient. En la seva funció defensiva, s'encarrega de recuperar pilotes, sempre per les bandes. Gairebé sempre es tracta d'un jugador ràpid, bastant regatejador però també amb una mica de marca, hàbil amb la pilota i que reté molt bé la pelota.Cumple funcions de recuperació i també de creació de joc. Amb l'evolució del futbol, va aparèixer la variant que es descriu anteriorment: els interiors drets i els interiors esquerres. Depenent de la seva projecció ofensiva i velocitat poden sovint desenvolupar també com a mitjapunta o extrems. Ryan Giggs, és un exemple d'interior.

Generalment, la majoria de formacions contenen 2 interiors

Migcampistes defensius: És l'encarregat de recuperar la pilota i d'evitar la construcció del joc ofensiu de l'equip contrincant, principalment al centre de la pista. No és estrany que es desenvolupi amb igual qualitat en la defensa, com a central. De vegades, alguns d'aquests migcampistes també desenvolupen activitats ofensives a l'hora de recuperar pilotes i generar contraatacs, executar tirs

...