Preguntas de Administracione de empresas

1. Per què apareix l’administració “funcional” (organismes autònoms, empreses i agències) i quin són els principals models d’estructuració d’aquest sector avui? (10-15 línies aproximadament) (2 punts) x3

2. Identifica els nivells d’administració pública local a Espanya, apunta quins són els seus principals àmbits competencials d’actuació i identifica les seves principals problemàtiques (20-30 línies aproximadament) (4 punts) x2

3. Quines són les principals diferències entre un model de sistema obert i un model sistema tancat de gestió de recursos humans en les administracions públiques? (10-15 línies aproximadament) (2 punts) x2

4. Identifica les parts d’una organització, segons el model teòric de Mintzberg i resumeix la principal funció de cadascuna d’elles. (10-15 línies aproximadament) (2 punts) x2

5. Resumeix les principals línies de reforma de l’administració pública durant els últims 30 anys (20-30 línies aproximadament) (4 punts) x2 (NGP)

6. Identifica les principals propostes de les noves tendències en la gestió pressupostària (10-15 línies aproximadament) (2 punts) x2

7. Caracteritza una organització de tipus “burocràcia professional” segons la tipologia de Mintzberg i exemplifica-ho referint-se al cas d’un hospital o bé d’una universitat (20-30 línies aproximadament) (4 punts)

8. Comenta els principals temes / reptes de la gestió pública de recursos humans (10-15 línies aproximadament) (2 punts)

9. A quin model de gestió de recursos humans en les administracions públiques (tancat o obert) correspon el cas espanyol? Argumenta-ho en funció de les principals característiques dels models (10-15 línies aproximadament) (2 punts) (Barreja)

10. Quines són les característiques d’una organització de tipus “burocràcia professional” segons Mintzberg? Respon fent referència a la parts de l’organització i els mecanismes de coordinació segons el model teòric que formula aquest autor (10-15 línies aproximadament) (2 punts)

1. Per què apareix l’administració “funcional” (organismes autònoms, empreses i agències) i quin són els principals models d’estructuració d’aquest sector avui? (10-15 línies aproximadament) (2 punts) x3

L’Administració funcional (o instrumental) agrupa als organismes autònoms, les entitats públiques empresarials, les entitats gestores de la Seguretat Social i els organismes públics de regim específic. Mitjançant aquesta Administració es pretenen aconseguir formules organitzatives i financeres més àgils que les emprades per l’Administració nuclear i, a més, s’intenta suavitzar l’excessiva pressió jurídica que dificulta la gestió eficaç i eficient. Es pot dir que l’Administració funcional representa la prolongació funcional dels ministeris, corresponent-li la funció executiva de gestió, que consisteix en la prestació de serveis o la realització directa de les activitats administratives de contacte amb els ciutadans mitjançant prestacions positives en favor dels mateixos. Així doncs, per què apareix l’Administració funcional? Senzillament per donar resposta a les noves necessitats socials dins del procés de configuració de l’Estat del Benestar espanyol.

Al crear un organisme públic, es pot optar per fer-ho des de el dret públic o el dret privat. Així, l’Administració funcional queda estructurada en: Organismes autònoms, entitats gestores de la Seguretat Social (encarregades també dels seus propis serveis comuns) i organismes públics amb regim específic (tots regulats pel dret públic). S’hi sumen, les entitats públiques empresarials, regulades pel dret privat. Cal destacar també el paper de les agencies i les fundacions públiques, de menys rellevància a Espanya.

2. Identifica els nivells d’administració pública local a Espanya, apunta quins són els seus principals àmbits competencials d’actuació i identifica les seves principals problemàtiques (20-30 línies aproximadament) (4 punts) x2

La Administració local representa el tercer nivell d’Administració pública a l’Estat espanyol, després de l’Administració General de l’Estat i de l’Administració de les CCAA. És el nivell administratiu més complex i extens amb gran diferencia. No existeix una sola Administració local sinó una diversitat d’ens locals, entre les que destaquen els municipis y les províncies. A més, trobem ens com els territoris forals en el País Basc, els consells en les Balears, els cabildos a les Canàries, les comarques a Catalunya, les mancomunitats de municipis i les entitats metropolitanes.  

Quins son els principals àmbits competencials i d’actuació dels ens locals? A que es dediquen? Per contestar aquestes qüestions hauríem de poder definir breument a les principals entitats locals (municipis i províncies) i a partir d’aquí determinar quines són les seves funcions i problemàtiques.

Els municipis son l’entitat bàsica d’organització territorial de l’Estat i els seus elements son el territori (extensió espacial en la que l’Ajuntament exerceix les seves competències), la població i la organització. Sumat a aquests primers tres elements, cal destacar que els municipis, son la via immediata de participació ciutadana en els assumptes públics.

Els Ajuntaments desenvolupen unes activitats que van des de l’exercici de l’autoritat fins la prestació d’una gran varietat de serveis socials, passant pel foment d’activitats econòmiques de caràcter públic i privat. Aquest bast conjunt d’activitats es pot sistematitzar (de forma molt general) en tres línies d’actuació: polítiques i serveis urbans de territori, polítiques locals de benestar social i polítiques de promoció econòmica. Per resumir, mencionem el principi de competència general i d’autonomia: l’Ajuntament pot fer tot el que d’altres administracions (Estat, CCAA...) no facin, o tot allò en que, tot i no tenir les competències, qui les ostenta no les desenvolupa.

...