¿QUÈ VOL DIR EDUCAR?

QUÈ VOL DIR EDUCAR?

La educación no cambia el mundo, cambia a las personas que van a cambiar el mundo - Paulo Freire

L’educació és un dels principals valors que ens envolta des que naixem: dins l’entorn familiar, l’entorn social, escolar… Aquest, va configurant el nostre ser, fins convertint-nos en les nostres creences individuals. Moltes vegades, parlem de l’educació sense informació i entendre molt bé de què tracta o, si més no, centrant-nos en una idea antiquada. Però, si ens endinsem una mica més a fons, observem que el món de l’educació és molt ampli i que tan sols és l’arrel de tot el tronc i ramificacions que en sorgeixen: pedagogia, sociologia, psicologia, filosofia… Per tant, què vol dir educar?

Educar, del llatí ducere, significa guiar o conduir dins del coneixement. Aquest, és un dels factors més importants per avançar tan individualment com en societat, ja que enriqueix el coneixement de tots i totes. Per tant, podem dir que l’educació és un dret necessari, ja que obre les portes del saber i consolida una base segura i sana en la civilització.

Com tot el que ens envolta, els processos educatius han evolucionat al llarg dels anys, gràcies a les innovacions pedagògiques i als seus professionals, els quals no han deixat d’investigar-la. La pedagogia platònico-tradicional ve impulsada per l’església, qui ha tingut les plenes competències de l’educació durant molts segles. Aquesta, té l’objectiu de desenvolupar les capacitats individuals per a assolir el perfeccionament, caracteritzat per valors catòlics, els quals potencien la desigualtat social. Avui en dia, encara s’observa aquest plantejament metodològic en moltes escoles, però, per sort, trobem a grans pedagogs qui han lluitat per crear pedagogies innovadores i alternatives envers la platònico-tradicional: Anton Semionovich Makarenko (1888-1939) amb la pedagogia marxista, Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909) amb la pedagogia llibertària, les pedagogies actives i l’Escola Nova de Maria Montessori (1870-1952), Céléstin Freinet (1896-1966) i John Dewey (1859-1952), així com les pedagogies personalistes o crítiques de Lorenzo Milani (1923-1967) i Paulo Freire (1921-1997).

Les tasques educatives són molt importants, ja que els éssers humans som animals educands, és a dir, un animal que ha de ser educat per créixer i definir-se en allò que és i allò que està per fer. Aquest procés està en constant evolució, mai no es deixa d’aprendre i és important que així sigui, ja que una societat que no s’educa no pot arribar a ser una societat sana on regnin els valors de respecte i llibertat. Per tant, és important harmonitzar el procés individual i el col·lectiu, establint perspectives a curt, mitjà i llarg termini.

Aquesta educació prové del nostre entorn familiar i s’ha de tenir en compte que cada un té uns valors i creences diferents, per tant no és igual per a tothom. Durant la infància, la responsabilitat d’educar la té la família, però no podem oblidar que gran part del dia el passen a l’escola, així que aquesta té un gran impacte en la seva educació (encara que l’educació escolar sigui institucionalitzada, hem de tenir en compte els seus valors i el paper dels docents).

Referent als i les mestres, el seu paper és de gran rellevància i de màxima entrega, és a dir, és una feina vocacional. Aquest, no es basa simplement a ensenyar els continguts adjuntats en el currículum escolar, sinó que és molt més complex. Per mi, el seu paper ha de ser d’acompanyament, respectant cada ritme evolutiu i donant eines i bases als infants perquè aprenguin desenvolupant valors tan essencials per viure en societat com l’autonomia, la

...