Relació Família Escola

ÍNDEX

1. Introducció..................................................................................2

2. Marc Legislatiu............................................................................3

3. Relacions formals........................................................................4

3.1 Consells escolars...................................................................4

3.2 Ampa/Apa.............................................................................7

3.3 Reunions...............................................................................9

3.4 Tutories...............................................................................10

4. Relacions informals....................................................................11

4.1 La relació família escola......................................................11

4.2 La participació de les famílies a les aules...........................13

4.3 Entrades i sortides..............................................................13

5. Conclusions...............................................................................14

6. Bibliografia................................................................................15

1. INTRODUCCIÓ

Aquest treball es basa en la participació entre família i escola.

La paraula PARTICIPAR prové del llatí i significa PRENDRE PART, d’ella se’n deriva la paraula participació utilitzada amb freqüència com a sinònim d'implicació, actuació o col•laboració. És un concepte al qual s'atribueixen diferents significats i intencions, cadascun dels quals tindrà connotacions diferents, ja que no té, per exemple, el mateix nivell de motivació implicar-se que col•laborar. En paraules de Fernández Enguita (1992), "la participació ha acabat per convertir-se en quelcom que tothom invoca perquè ningú pot declarar-s'hi contrari, però que cadascú recobreix d'un contingut diferent."

Dins del context educatiu, ha d'entendre's com una forma d'intervenció activa tant en l'àmbit de planificació d'una acció, com en el de l'actuació- i, posteriorment, d'avaluació dels resultats obtinguts (Santos Guerra, 1997). És un element d'apropament i d'enteniment entre pares i docents per tal de facilitar el procés educatiu integral de l'alumne (Martínez González, 1992).

Rey Mantillan (1994) defineix la participació en termes de col•laboració conjunta amb uns objectius comuns i amb un punt fonamental que és el compromís en el treball.

L’escola és una comunitat educativa, socialitzadora, un espai on s’estableixen vincles de comunicació. Així doncs, durant el procés d’aquest treball s’explica com són aquests tipus de vincles, a on es creen, etc.

Aquest treball està estructurat en tres parts, les quals son la llei que regula la participació entre família escola, la relació formal i la relació informal.

El segon apartat està estructurat amb quatre subapartats: els consells escolars, les APA, les reunions i les tutories.

El tercer apartat està dividit de la següent manera; la relació família-escola, la participació dels pares a les aules i les entrades i sortides de l’escola.

Finalment es genera una síntesis del contingut del treball en un últim apartat anomenat conclusions.

2. MARC LEGISLATIU

Amb el propòsit d'incidir sobre l'anomenat "fracàs escolar" es va elaborar la Llei general d'educació (14/1970 de 4 d'angost de 1970) i garantir, mitjançant l'escolarització, la igualtat d'oportunitats per a tots els sectors de la població (Fernández Enguita, 1995). En aquesta llei, es responsabilitzava la família de l'obligació de donar educació als fills/es i ajudar en les accions dels centres escolars (Pulpillo, 1982). La forma d'organització dels centres, al igual que les formes de participació dels pares en els consells assessors del centre es regulen amb els articles 5.5, 60.1 i 64.4 (Rey Mantilla, 1994).

A partir de la Constitució de 1978, es va deixar constància en l'article 27.7 que els pares havien d'intervenir en el control i la gestió dels centres sostinguts amb fons públics. Però segons Fernández Enguita (1993), malgrat aquest avenç legislatiu en matèria de participació dins la institució escolar, sembla que no va acabar de funcionar tal i com s'esperava fins al 1980, any en que es va crear la Llei orgànica de l'estatut de centres escolars (LOECE, 5/1980 de 19 juny). Com assenyala Santos Guerra (1997), en ella es va establir una normativa per a la participació en els centres públics, però no es va regular per als privats als quals es va deixar un marge ampli d'actuació.

En l'article 5.1 d'aquesta Llei orgànica, s'estableix l'estatut dels centres escolars en que es donava el dret a pares i tutors d'escollir el centre escolar i el tipus d'educació per als fills. En l'article 18 de la mateixa Llei es varen regular les associacions de pares d'alumnes (APA) (Pulpillo, 1982).

En l'any 1985, va se ratificada la Llei orgànica reguladora del dret a l'educació (LODE) en la qual es tornava a plantejar la participació dels agents socials externs, però aquesta vegada com una forma de garantir la llibertat en tots els centres educatius. Així, es varen constituir els consells escolars com a òrgans executius de participació i de control (Rey Mantilla, 1994).

Els consells varen començar a tenir un caràcter marcadament instrumental (Santos Guerra, 1997), i van deixar d'estar en el terreny conceptual o teòric per convertir-se en veritables instruments de participació social.

La LODE va atorgar als consells escolars caràcter executiu i decisori sobre aspectes importants de la comunitat educativa com, per exemple, l'elecció

i la revocació del càrrec de director, l'aprovació de les programacions, dels pressupostos del centre, etc., a diferencia de la LOECE que només atribuïa

als consells funcions d'assessorament, d'intercanvi d'informació, etc., i els treia la capacitat per provocar canvis institucionals.

D'aquesta manera, Espanya adoptà en 1995 la Llei orgànica de participació, avaluació i govern dels centres docents (LOPEG), que fomenta i reforça la participació dels pares en el funcionament dels centres escolars a través

...