Ressenya Las Ensenyanzas de Don Juan

Carlos Castaneda                 Arnau Palacín Sallán

Las enseñanzas de Don Juan                Grup D1

Ed. Fondo de cultura económica                /

És la observació participant realment participant?

Próleg de Octavio Paz i Walter Goldschmidt

Octavio Paz fa una gran introducció que ens ajuda a entendre tota la obra, i debat amb gran esma la dualitat de la etnografia de C. Castaneda (que desenvoluparé després), però el que a mi de debó em va captivar del seu pròleg va ser això:

“ Las drogas, las prácticas ascéticas y los ejercicios de meditación no son fines sino medios. Si el medio se vuelve fin, se convierte en agente de destrucción. El resultado no es la liberación interior sino la esclavitud, la locura y no la sabiduría, la degradación y no la visión. Esto es lo que ha ocurrido en los últimos años. Las drogas alucinógenas se han vuelto potencias destructivas porque han sido arrancadas de su contexto teológico y ritual...”^[1]

Quin paper o quin rol han adoptat les drogues en la nostra societat? Igual que es parla d'al·lucinógens, podríem parlar del mateix amb el 'cannabis'? Hem tret la teología i el ritual del 'cannabis', i ja no la utilitzem per il·luminar-nos amb la preséncia de Jah (Déu rastafari), com feien els rastafaris, així doncs, l'hem convertit en poténcia destructiva?

Que el próleg em plantegés, només començar, una nova forma de comprendre el món ja va captar tota la meva atenció.

Comentarios del autor en ocasión del trigésimo año de la publicación

“Después de años de lucha por mantener intactos mis límites de mi persona, estos límites cedieron [...] mi mundo cotidiano no estaba regido por mi percepción sino por la interpretación de mi percepción...”^[2]

Seguint la introducció, igual que Octavio i Walter, C. Castaneda ens intenta avisar de que la nostra lógica no ens servirà de res, que llegir-nos el llibre escèpticament serà un acte inútil, i que la autèntica forma de disfrutar, o poder-nos apropar al màxim al que ens intenta explicar és adoptant una nova lógica, una nova vista, és comprendre que hem d'empapar-nos de la seva experiència desde una percepció no condicionada. Si ja fer-ho no és fàcil ni totalment possible, ni m'imagino com va ser per C. Castaneda viure-ho.

Las enseñanzas de Don Juan

El juny de 1961 Castaneda va començar l'aprenentatge amb Don Juan, com diu ell: “...en calidad de observador antropológico...”^[3], prenent notes i reconstruint la conversa que tenía amb ell sempre que la acabava.

Aquesta posició poc a poc es va perdent, és la dualitat de la que parla Octavio durant el próleg, i en el primer aprenentatge/experiència ja es fa evident, Castaneda ha de trobar el seu lloc ideal i només depén dels seus sentits trobar-lo.

De què serveix ser observador en aquesta situació? Què implica ser observador en aquest cas? La única forma de trobar el lloc ideal és notant-ho amb tots els teus sentits i sentint que el cos t'ho diu i ho expressa. Així doncs, desde la primera experiència es fa obvi que la posició de observador deixa de ser útil, ser observador significa seguir veient amb totes les condicions que tenim inculcades. Castaneda es treu l'etiqueta de observador i es torna una persona totalment participant, ja que la única forma de entendre la lógica yaqui és havent-hi una inmersió total.

“La salida de mi estado normal había sucedido casi sin que yo me diera cuenta. [...] Pero este segundo cambio, el despertar a la conciencia seria, sobria, fue genuinamente violento. ¡Había olvidado que era un hombre!”^[4]

La seva primera experiencia amb el món màgic i amb 'Mescalito' m'omple de curiositat. Què significa deixar de ser un home? Per què tot el que jo havía considerat que eren al·lucinacions sense sentit ,quan en sentia les histories, ara a l'altre banda del món (Sonora, Méxic) cobrava un sentit i una lógica coherent?

Quan Castaneda narra tota la seva experiència a Don Juan, Don Juan entén perfectament tot per el que ha passat Castaneda, sap que ha estat jugant amb 'Mescalito', però...

“         - Habla Mescalito a la persona?

        - Sí. Pero no con palabras

        - ¿Entonces cómo habla?

        - A cada hombre le habla distinto         “

Com es pot crear una lógica general sobre un fet que depén i només depén de l'experiència personal? Com pot afirmar amb total seguretat Don Juan que a qui va veure i amb qui va jugar Castaneda era 'Mescalito'?

Seguint el fil de les preguntes, tots els participants que van menjar 'botones de peyote' tenen una cançó, cadascú té una cançó diferent i posteriorment Castaneda en tindrà la seva, diferent també, però per molt diferents que siguin tots en tenen una. El que vull destacar és, que tot i que sota aquest efecte al·lucinógen tot el que fagis depén només de tu i de la teva ment, totes les ments semblen seguir uns passos exactes: primera experiència, cançó, il·luminació de Mescalito.

Així doncs, Castaneda, en aquest punt del llibre ha abandonat totalment la seva posició de observador, i es torna ell mateix l'objecte d'estudi, ell mateix es torna la persona a qui analitzar i és ell qui s'ha de fer totes les preguntes i les respostes. Així doncs...

...