Resum El Cafè De La Marina.pdf

EL CAFÈ DE LA MARINACARACTERÍSTIQUES

L'AUTOR

Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 18941961).

Dramaturg, periodista,

novel∙lista, memorialista, traductor i, per damunt de tot, poeta.

La utilització d'una llengua viva i rica, l'ús de recursos retòrics d'una gran

plasticitat, i sobretot, la intenció de distreure o commoure el lector o

l'espectador, el connecten amb el públic i el lector popular i és

recompensat amb èxits teatrals clamorosos, com La corona

d'espines (1930), L'Hostal de la Glòria (1931), El Cafè de la Marina (1933)

o La Rambla de les floristes (1935). En el camp de la poesia cal

destacar Cançons de rem i de vela (1923), El comte Arnau (1928) i El

poema de Nadal (1931). La novel∙la Vida privada (1932) és considerada la

novel∙la emblemàtica de Barcelona.

Col∙labora amb assiduïtat a la premsa i aplega algunes d'aquestes col∙laboracions en dos

volums: Cafè, copa i puro (1929) i L'aperititu (1937). El 1938 s'estableix a França on es dedica,

fonamentalment, a la traducció de la Divina Comèdia. El 1940, de retorn a Catalunya, s'incorpora a

la vida literària clandestina i, amb l'ajut d'alguns mecenes, enllesteix la traducció de Dante, tradueix

el teatre de Shakespeare i escriu unes amenes i extenses Memòries (1954). Una bona part de les

seves obres es tradueixen a diverses llengües i algunes es duen al cinema i la televisió.

SINOPSI

L'acció de l’obra es situa al Port de la Selva, poble de la Costa

Brava, i presenta un cafè mariner, on una noia, Caterina, ha estat

abandonada pel seu amant i ha hagut d'avortar a Cotlliure. La seva

tristor es posa de manifest quan la seva germana Rosa es casa, mentre

ella ha de suportar els rumors i xiuxiueigs que es produeixen al cafè

on treballa, on la intimitat no existeix. En aquest ambient només podrà

casarse

amb un desconegut marxant de peix de Banyuls de la

Marenda, més gran que ella. Mentrestant, es va desenvolupant un amor

secret i latent envers Claudi, un pescador geniüt i alcohòlic que vol

marxar a Amèrica, com a via d'escapament, ja que no veu futur al

poble. Al final tot se soluciona amb el casament entre ells dos, que

havien estat presentats com dos perdedors durant tota l'obra.

ESTRUCTURA

L’obra està estructurada en tres actes, que responen a la introducció, el nus i el desenllaç.

ELS PERSONATGES

Sagarra dibuixa en El Cafè de la Marina tres cercles de personatges: en el primer, hi situa en Libori,

el cafeter, i les seves filles, la Caterina i la Rosa; en el segon, els pescadors del poble del litoral

empordanès, i en el tercer, els personatges que arriben al poble procedents d’altres indrets, és a

dir, monsieur Bernat i l’artista barcelonina i el valent o pinxo que l’acompanya.

Triangle amorós

A més, l’autor esbossa un triangle amorós i el projecta sobre aquests tres cercles: la Caterina, la filla

gran del cafeter Libori, és motiu de disputa entre monsieur Bernat i un pescador jove, en Claudi. Es

tracta, però, d’una disputa latent, insinuada més que mostrada, que Sagarra sap graduar molt bé. En

el litigi, els dos pretendents tenen suports decidits: el d’en Libori en el cas demonsieur Bernat i el

de la pròpia mare en el cas d’en Claudi. Per tant, són uns pretendents que, en l’univers de l’obra, no

es representen només a si mateixos sinó que assumeixen els interessos del pare de la Caterina i de la

Salvadora, mare del noi, respectivament. Uns interessos, d’altra banda, que resulten completament

oposats: el cafeter Libori vol aconseguir, per damunt de tot, un bon matrimoni de la filla de

reputació discutible; la Salvadora, en canvi, és l’expressió màxima del crèdit que mereixen

l’honestedat i l’enteresa de la Caterina, que, segons la dona, pot exercir una gran influència benèfica

sobre el fill, en Claudi. Aquest, és un noi esquerp, de vegades brutal, amic del joc i de la beguda per

causa d’una vida sense objectiu, però capaç d’estimar de veritat.

El triangle amorós, col∙loca en el nucli mateix de l’acció dramàtica personatges que procedeixen

dels tres cercles esmentats al principi: Caterina, del primer. Claudi, del segon i Monsieur Bernat del

tercer. Per tant, aquest triangle és una síntesi perfecta de l’obra. Caterina i Claudi hi representen el

món del poble mariner en tota la seva força: ella, la realitat estricta del cafè; ell, la vida dels

pescadors, d’aquests homes que porten al cafè les

circumstàncies i les conseqüències del treball diari al

mar, i hi esmicolen l’existència pròpia i, de vegades, la

dels altres. Monsieur Bernat hi encarna l’element aliè

al poble. És l’individu que, vingut d’un altre indret, té

diners i pot aportar una estabilitat material. Libori, que

prioritza la situació econòmica a la sentimental, hi veu

l’oportunitat de poder treure la seva

...