Sentència del TS de 23 de març de 2011, RC 3763/2009, sobre procediment de declaració de bé d'interès cultural.

ANA ALCARAZ CANALS

Enunciats de la PAC

Bloc I.- Principis del procediment civil.

1.- Indiqui un exemple (jurisprudencial) d’aplicació de l’article 230 LEC, i redacti una descripció dels fets que motiven la conservació o no de l’actuació processal realitzada.

Sentència del TS de 23 de març de 2011, RC 3763/2009, sobre procediment de declaració de bé d'interès cultural.

Ha d'atendre al fet que, produït el traspàs de competències , van ser mantinguts determinats actes previs en virtut del principi d'economia processal, conforme a l'art . 66 LRJAPAC, el que no resulta contrari a dret, com tampoc feia necessària una nova publicació en un altre diari oficial. La publicitat havia estat satisfeta i la seva naturalesa d'acte tràmit ho permetia sense que el canvi de titularitat competencial fa que es produeixi la nul·litat de les actuacions anteriors en haver-se desenvolupat d'acord amb l'ordenament jurídic vigent en el moment de la seva adopció i haver-se acordat la conservació de les actuacions. Aquí el principi d'economia processal aspira a que el procediment administratiu tingui la màxima eficàcia sense més activitat que la estrictament necessària, imposant doncs, la conservació d'aquelles actuacions que tinguin resultats idèntics en el moment de la seva reproducció.  

2.- Indiqui un exemple (jurisprudencial) d’aplicació del principi d’audiència i contradicció, i redacti una descripció dels fets que motiven l’estudi del referit principi, ja sigui per la seva vulneració o no vulneració.

Sentencia nº 226/2014 de TS, Sala 2ª, de lo Penal, 19 de Març de 2014

La sentència desenvolupa la declaració d’una víctima menor d’edat i la seva presència en el judici oral. S'interposa recurs de cassació al·legant que la declaració de la víctima, menor d' edat, va ser rebutjada per l'audiència per innecessària, encara que tampoc es va realitzar exploració de la menor en instrucció. La presència del menor en el judici oral es pot excloure sempre que hagi estat examinat pel jutge d'instrucció en condicions que garanteixin l'efectivitat del principi de contradicció. Les raons de l'Audiència tampoc responen a una situació de justificació plena i absoluta, ja que diuen atendre "el que va aconsellar el gabinet psicològic", el que pot constituir un pronòstic raonable però sense entitat suficient per apartar al menor de la necessària declaració en el judici oral i, en conseqüència, produir-se la vulneració del principi de contradicció o d’audiència.

En ambdós casos la resposta, simplement i únicament, ha de consistir en la redacció descriptiva d’uns fets de transcendència processal que posin de manifest l’aplicació i/o vulneració dels principis processals referenciats. Es valorarà que, de la lectura de la resposta es comprovi que s’entén l’aplicació pràctica dels principis processals. Extensió esperada: un o dos paràgrafs per cada supòsit.

Bloc II.- Actes de comunicació processal al demandat (respostes concises i breus).

        1.- Indiqui un supòsit en el que necessàriament  dues persones hagin d’ocupar la posició de demandats en un procediment.

En un supòsit de litisconsorci necessari, recollit a l’article 12.2 LEC. Tots els subjectes que integren la relació o conjunt de relacions jurídiques objecte de litigi tenen legitimació passiva i quedaran afectats per la resolució que es dicti en el procediment. Per exemple, la demanda que pretengui el reconeixement d’una servitud sobre una finca propietat de diverses persones s’ha d’adreçar contra totes elles (art. 597 CC) o quan s'inicia un procés per declarar la nul·litat d'un contracte, en el qual van participar nou persones, cal que tots els subjectes que van intervenir en la celebració d'aquest contracte estiguin presents en el procés.

        2.- Indiqui un supòsit en el que qui ostenta la legitimació ad causam (activa) no té la capacitat processal per intervenir en el procés judicial.

El cas d’un menor d’edat o incapacitat que te capacitat processal però no ostenta la possibilitat d’intervenir per si mateix en el procés judicial.

        3.- Indiqui un supòsit en el que l’actor inicial del procediment no és la persona que, en la sentència, veu rebutjades o estimades les peticions que es formulaven en la demanda?

En el supòsit de successió processal per mort (art. 16 LEC) sempre i quan l’objecte processal sigui transferible. Quan es produeix la defunció del litigant originari, la condició de part processal legítma passa als seus hereus, els quals podran continuar el judici ocupant la mateixa posició processal que el seu causant.

        4.- Indiqui un supòsit en el que el demandat no té ni capacitat processal ni té legitimació ad causam.

En el supòsit d’un menor d’edat o incapacitat que reclama la legítima herència de l’avi sense legitimació per a fer-ho.

        5.- Indiqui un supòsit en el que la mort de l’actor obliga necessàriament a la a la finalització (sobreseïment) del procediment sense dictar sentència.

En el supòsit que l’actor inicial mort, pendent el procés de divorci. En aquest cas, les accions que es pretenen durant el procés son de caràcter personalíssim o impliquen la pervivència de la part originària, doncs l’hereu de la persona que pretén divorciar-se no ostentarà la legitimació per seguir endavant amb el procés i aquest haurà de finalitzar.

        Les respostes a les preguntes d’aquest bloc són múltiples, i requereixen que sigueu imaginatius i descriviu breument un supòsit inventat que s’avingui amb l’enunciat i, si escau, n’expliqueu la correspondència entre el supòsit i l’enunciat.

Bloc III.- Cas: Actes i Parts processals: capacitat i legitimació.

Estudiï els fets, analitzi la capacitat i la legitimació de totes les persones esmentades i en relació a les potencials accions de rescabalament dels danys i perjudicis produïts, respongui a les següents preguntes:

...