TEMA 1. LA SUCCESSIÓ "MORTIS CAUSA". CONCEPTES GENERALS

DRET DE SUCCESSIONS

TEMA 1. LA SUCCESSIÓ "MORTIS CAUSA". CONCEPTES GENERALS

1. La successió: concepte i classes.

Concepte general

Tota successió consisteix en que una persona ocupa el lloc d’una altre en una determinada relació jurídica. Això no significa que s’extingeixi aquesta relació, tot i canviar els subjectes entre els quals produeix efectes, sinó que es provoca una mera substitució dels mateixos.

Article 411-1CCC. Universalitat de la successió. L'hereu succeeix en tot el dret del seu causant. Consegüentment, adquireix els béns i els drets de l'herència, se subroga en les obligacions del causant que no s'extingeixen per la mort, resta vinculat als actes propis d'aquest i, a més, ha de complir les càrregues hereditàries.

Es aquella parte del derecho privado que regula el destino y la titularidad de los activos y pasivos de una persona después de su muerte, es decir, busca el destino de las titularidades y de las relaciones patrimoniales activas y pasivas de una persona fallecida.

Classes successió:

1. La que diferència la universal i la particular (punt de vista de l’objecte).

• La Successió Universal, és la que fa l’hereu, que succeeix a títol universal, es a dir, succeeix en bloc a el causant, el succeeix en tots els drets i obligacions i deutes, es a dir tant en l’actiu i passiu, béns i drets. Hereu en bloc. Artículo 660CC. Llámase heredero al que sucede a título universal, y legatario al que sucede a título particular.

• La Successió Particular, la que es refereix al legatari. El legatari no succeeix en tots els bens i drets de causant, sinó que succeeix en una determinada relació jurídica, només en bens i drets concrets que formen part de l’herència. Legatari, succeeix en una determinada relació jurídica, en béns concrets.

2. El que diferencia la successió inter vivos i la mortis causa (punt de vista de la causa).

• La Successió Inter vivos, quan el que transfereix (transmissor) i el successor en una determinada posició jurídica són totos dos vius, s’anomena donació (donació és irrevocable).

• La Successió Mortis Causa seria la substitució d’una persona, el difunt (causant), per una altre (successor), en la titularitat de béns i drets transmissibles, que la mort de la primera ha deixat vacants (testament o herència).

Successió mortis causa a Catalunya

Té el seu origen desde la recepció del ius comune a Cat en el segle XIII, en que el sistema successori català s’organitza d’acord amb el sistema romà. Tres característiques de la successió mortis causa en el dret català:

• Hereu és un successor a títol universal (drets i obligacions, tant en l’actiu com al passiu).
• Hereu és executor de la voluntat del causant, excepte que hi hagi la figura de  l’albacea o Marmassor (en català)
• Hereu queda personalment obligat dels deutes que pugui tenir l’herència. Això significa que aquest hereu no només respon amb els béns de l’herència (cabdal/patrimoni relicte), sinó que respon amb els seus béns privatius presents i futurs. Per afavorir acceptació herència es crea acceptació a benefici inventari (6 primers mesos després defunció per acceptar-la amb aquest concepte), respon dels deutes xo només amb el cabdal (patrimoni) relicte (hereditari) i no amb els seus béns. L’altre opció es l’acceptació pura i simple en el que si es respon amb el patrimoni personal del succesor.

La Llei que regeix en matèria successòria, actualment llibre quart CCC. Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions, en vigor 1/1/2009. També el Codi de Successions (no vigent), Llei 40/1991, de 30 de desembre, Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya. Actualment llibre quart CCC. Preàmbul CS i CCC, tenen una doble finalitat, en primer lloc es tracta de desenvolupar el dret successori català per tal d’ordenar-lo, sistematitzar-lo i regular-lo. En segon lloc, no només que desenvolupi el dret successori català sinó tb que el pugui modificar per adaptar-lo a les necessitats d’avui en dia.

2. Fonament jurídico-polític de la successió mortis causa. La Constitució i el Dret de successions.

Des d’una perspectiva jurídica, la principal finalitat de la successió mortis causa és la de garantir la seguretat de tràfic jurídic. En aquest sentit el professor Lacruz-Berdejo ens diu que si la mort d’una persona comportes que les coses de la seva propietat passessin a ser res nulios (no valdre res, coses sense valor), o bé que els deutes que tenia no es poguessin cobrar, això ocasionaria innumerables desordres públics.

És importat que existeixi un sistema de successió, aquest sistema comporta que en el moment de la mort d’una persona els procediments en que era part el causant no s’interrompin amb la seva mort sinó que passin a l’hereu. Això significa que quan hi ha deute encara que es mori causant no s’extingeix el deute, l’hereu se subroga en la posició del causant, i haurà de fer front als deutes (excepte les relacions jurídiques personalíssimes). Tenir en compte art 1257 CC, efectes contractes en parts contractants i hereus.

Artículo 1257 CC.

Los contratos sólo producen efecto entre las partes que los otorgan y sus herederos; salvo, en cuanto a éstos, el caso en que los derechos y obligaciones que proceden del contrato no sean transmisibles, o por su naturaleza, o por pacto, o por disposición de la ley.

Si el contrato contuviere alguna estipulación en favor de un tercero, éste podrá exigir su cumplimiento, siempre que hubiese hecho saber su aceptación al obligado antes de que haya sido aquélla revocada.

Tb regulada a article 33.1 CE, dret propietat privada i herència. Reconeix juntament amb el dret a la propietat privada el dret a l’herència, i la successió mortis causa s’ha de remarcar que és un instrument de continuïtat personal i patrimonial del causant que ha de tenir dret a decidir quin ha de ser el destí dels seus béns, tant durant la seva vida com després de la seva mort. Per tant, el dret a l’herència és el punt màxim a disposar lliurament dels propis béns, per tant, seria inconstitucional que l’Estat dictés una llei en que disposes que els béns del difunt revertissin en l’Estat o en alguna institució.

...