Tan Diferents, Tan Semblants...

Tan diferents, tan semblants...

Molts entesos en cans, subratllen que el llenguatge caní es molt diferent al de les persones. Aquestes afirmacions semblen correctes, les persones no tenen cua, la mobilitat de les nostres orelles es ridícula comparada amb l'expressivitat de les dels gossos, i encara que siguem capaços d'imitar-los, les vocalitzacions naturals d'uns i d'altres, en cuan a fonètica i significat no tenen rés a veure. Peró realment,el llenguatge caní esta tan distanciat del humà?

En un seminari que vaig assistir, un ponent, amb molta gràcia, va dir:

-"en una discoteca, cuando dos personas se miran, si ninguna de ellas aparta la mirada, solo pueden pasar dos cosas... que se den de hostias o se vayan a la cama!"

Estabem parlant de les senyals de calma i del contacte visual directe, que pot acabar en conflicte entre dos individus, si cap d´ells ofereix una de les esmentades senyals per rebaixar les tensions que genera l'estrès, d'una mirada sostinguda en el temps. Va posar com a exemple una situació entre humans, i fou prou significativa.

La veritat, es que aquest exemple entre humans per parlar de gossos no es una casualitat. Expressions populars com "posar-se gallet" ("ponerse gallito"), son referencies a comportaments socials d'animals que fem servir per definir actituds o comportaments similars, que tenim els humans entre nosaltres. Si repassem les senyals de calma canines, moltes d'elles podríem exemplificar-les amb situacions viscudes entre humans. Però, que son, com son i quan es donen aquestes senyals?

Al anys 40 van realitzar-se uns estudis pioners sobre el comportament social dels llops. Aquests estudis van documentar uns comportaments que van anomenar-se "Alfa-Rolling" on, explicant-ho d'una forma bàsica, el mascle "Alfa" (el Cap dels llops), exercia el seu domini fent servir la força amb els seus subordinats. Consistia en voltejar al subordinat i col.locar-lo panxa amunt per demostrar qui manava i qui era el mes fort.

Avui sabem que aquesta informació es falsa, ja que posar-se panxa amunt es un comportament voluntari per part del llop subordinat per demostrar que no te cap intenció d´enfrentarse. Encara que el comportament va ser mal interpretat, van ser les primeres observacions documentades d'un comportament de "Cut-off" (senyals de calma).

Mes actual es el llibre de Turid Rugaas "el lenguaje del perro: las señales de calma" editat a Espanya per KNS Ediciones, un autentic èxit entre les publicacions de temàtica canina. En la seva publicació, Turid explica que son, quan es donen, y esmenta algunes d´aquestes senyals de calma oferides per els gossos. Una lectura amena que fuig del llenguatge acadèmic, totalment recomanada.

Entre les primeres observacions mal interpretades del "Alfa-Rolling" i el llibre de Turid hi han molts treballs dedicats als comportaments de "Cut-off" o senyals de calma.

Algunes senyals de calma es fan servir com a eines socials de gestió per resoldre situacions i altres son indicatives de nerviosisme o estrès. Son posicions i moviments que formen part del llenguatge corporal i facial. Poden ser clars o subtils i poden oferir-se soles o en seqüencia, segons el requeriment de la situació i el desemvolupament de l´interactuació.

Cuan l'individu que les genera te un rol actiu en l´interactuació, en general, estan orientades a declarar les bones intencions, com a prevenció. Si l'individu que les genera te un rol passiu, son indicatius d'estrès i tensió per la situació. El gos també pot generar senyals de calma per calmar-se a sí mateix.

A continuació, esmentaré algunes d'aquestes senyals que mes avall compararé amb comportaments humans, però cal dir que no son les úniques que generen els cans i pot ser, tampoc les úniques a comparar amb nosaltres.

Apartar la vista, girar el cap o donar les espatlles (soles o en seqüencia)

Immovilitzar-se

Moviments lents

Interposar-se

Llepar l'aire, llepar-se el nas

Una situació habitual on podem observar senyals de calma entre gossos, es cuan es troven dos individus desconeguts. En aquest moment, si els cans son equilibrats, o al menys un d´ells, es succeeix una cadena de senyals.

Cuan un individu amenaça, l'amenaçat en pot oferir si no te cap intenció d´emfrentar-si.

Qualsevol situació que produeixi estrès en un gos pot fer que aquest generi senyals de calma.

Arribem a l'origen d'aquest article, les similituds de llenguatge entre cans i humans, comparant les senyals de calma que les persones son capaces de generar en situacions reals.

La primera senyal a comparar es "apartar la vista, girar el cap o donar les espatlles". Que els humans generem aquesta senyal es molt fàcil de comprovar. Cuan descobrim una persona mirant-nos, una que no coneixem, sols tenim que aguantar la mirada i, en una situació normal entre dos persones desconegudes i sense atracció, segur que aparta la vista. També pot-ser que ens resulti una mica violent fer-ho i siguem nosaltres els que acabem oferint la senyal de calma. Cal anar en compte i escollir be la persona amb qui fem el test, ja que podrien sorgir problemes.

Cuan desviem la mirada es senyal que no ens interessa el que esta passant, pot indicar desaprovació o un intent d'evasió de la situació, perquè ens es desagradable. Tant mateix, també donem l'esquena en un intent d'evitar o ignorar alguna persona o situació que ens incomoda. Els cans tenen aquest mateix comportament per els mateixos motius.

Immobilitzar-se

...