UNA MIRADA TÉCNICO PEDAGÓGICA ACERCA DE LAS EVALUACIONES DE LA CALIDAD DE LA EDUCACIÓN

LECTURA 1: UNA MIRADA TÉCNICO PEDAGÓGICA ACERCA DE LAS EVALUACIONES DE LA CALIDAD DE LA EDUCACIÓN. ¿Qué pretendemos evaluar, qué evaluamos y qué conclusiones podemos extraer de la evaluación?. Alejandro Tiana Ferrer (UNED-IEA)

En aquest text s’exposa la idea que els processos d’avaluació de la qualitat de l’educació, cal acotar-los i tenir clara quina és la seva funció; la d’instrument d’anàlisi d’una realitat educativa determinada. El resultat d’aquest anàlisi, cal utilitzar-lo per millorar la qualitat de la realitat estudiada; però sense que aquest resultat en si mateix comporti la solució; es tracta d’un punt de sortida pel procés de millora. El text ho recull: “La evaluación debe considerarse como un instrumento para la mejora de la calidad de la educación y no como una panacea capaz de solucionar todos los problemas que la educación plantea”.

A nivell teòric, la idea dels processos d’avaluació com a instrument de millora és recolzada per diversos autors; com per exemple Joan Mateo^[1] quan exposa que “des d’una perspectiva funcional, l’avaluació educativa és un procés de reflexió sistemàtica, orientat sobretot a la millora de la qualitat de les accions dels subjectes, de les intervencions dels professionals, del funcionament institucional o de les aplicacions a la realitat dels sistemes lligats a l’activitat educativa”.

En la mateixa línia, a Nuevas funciones de la evaluación^[2] s’anomena que “los responsables de los sistemas educativos esperan de la evaluación información que clarifique y ayude a la toma de decisiones(...). De todas las utilidades (...) nos interessa especialmente la relacionada con los processos de autoregulación; procesos vinculados a la mejora permanente de la intervención

a partir de la actuación de los propios protagonistas”. Així doncs, la funció principal de l’avaluació és comprendre la realitat per a poder millorar-la; és un error atribuïr-li una funció que no li pertoca, tal com el binomi avaluació = solució.

Val a dir que Gairín (2009, pàg 22) també caracteritza l’avaluació com “el resultat d’una actitud positiva vers la reflexió; l’anàlisi de pròpies actuacions i la flexibilitat cap a canvis que exigeixen qualsevol millora de la realitat”. És molt important considerar aquesta actitud, ja que serà la llavor inicial necessària pels processos de millora reals.

A nivell aplicat, es poden anomenar alguns exemples:

En el cas de l’Informe PISA caldria contemplar quines interpretacions es fan del mateix; si s’entén com a instrument d’anàlisi d’una realitat concreta per afavorir-ne la millora; o si en canvi, s’interpreta com a una solució determinista, és a dir l’informe esdevé quelcom que cal superar, i un cop això es fa; ja es dóna per suposat que no hi ha més problemes significatius pel que fa a les matèries analitzades.

A més petita escala, es pot plantejar quin és l’ús de les pràctiques d’avaluació educativa a primària on la finalitat primordial és formativa. Es recullen dades per a poder  adaptar el procés ensenyament - aprenentatge. S’entén que l’avaluació no és la solució per si mateixa, sinó que és una primera aproximació en recerca de la millora.

...