Vidas Desperdiciadas

Vidas desperdiciadas

Un sistema centrat en el consum, que promou l'obsolescència precoç dels objectes per dinamitzar la producció, més tard o més d'hora es trobarà amb un problema: què fer amb els residus que no es pot o simplement no es vol reciclar? No es necessita de gran gosadia per afirmar que el temps d'aquest problema ha arribat o està molt a prop. Però, què passaria si "el residu" fos una metàfora per desvelar una cosa profunda que arriba també als éssers humans? En altres paraules, què passaria si comencéssim a pensar en residus "humans"? Això és el que proposa el sociòleg polonès Zygmunt Bauman en el seu inquietant Vides desaprofitades. La modernitat i els seus pàries. Amb la globalització, sosté l'autor, "la construcció de l'ordre i el progrés econòmic tenen lloc per tot arreu i per tot arreu es produeixen? Residus humans 'i s'expulsen en quantitats cada vegada majors". Refugiats, pobres, desocupats, immigrants "il • legals" són els cossos visibles de la humanitat residual. Però, adverteix Bauman, "no és probable que cap línia traçada per tal de separar? Els residus 'd'un? Producte útil' romangui inqüestionada [...] per tant, ningú se sent realment segur". Ningú sap en quin moment pot acabar al cistell de les escombraries. En els tres primers capítols del text, l'autor analitza les principals fonts de residus humans: l'ordre, el progrés econòmic i la globalització. Les dues primeres estan actives des dels inicis de la modernitat, la darrera se'ls ha sumat, per potenciar-les, en l'actual "modernitat líquida". En l'últim capítol es presenta una lectura general del problema des de la perspectiva de la cultura. Bauman assenyala que no hi ha ordre sense residu. Independentment de les particularitats de qualsevol ordre específic, és la noció mateixa d'ordre la que requereix, necessàriament, que alguna cosa es retalli i s'exclogui (ens recorda l'autor el mapa ideat per Borges, tan perfecte com inútil, l'extensió era idèntica a la del territori representat). Aquesta producció de deixalles concomitant al disseny del "positiu" es va veure agreujada considerablement amb l'adveniment de la modernitat. En ella, com mai abans, el disseny de projectes ordinadors va ocupar un lloc central. De manera que, no tot sinó justament en virtut de la modernitat, a mesura que l'ordre avançava les deixalles - "naturals" i "humans" - s'amuntegaven a les seves fronteres o eren desplaçats "cap al no res" (Bauman cita, entre altres exemples, la "campanya del desert de Roca"). Una conseqüència d'aquesta expulsió de les fronteres de l'ordre és la pèrdua de drets: "no hi ha llei per als exclosos. La condició de ser exclòs consisteix en l'absència de llei

...