Ètapa pre-visigòtica

Clima

El clima de Castellar del Vallès i de la comarca del Vallès Occidental és suau, propi dels països mediterranis amb influència marítima de muntanya baixa i mitjana, amb temperatures suaus i absència d'un hivern climàtic. El volum de precipitacions pot variar molt d'un any a l'altre i són característiques les sequeres estiuenques, tot i que l'elevació del territori provocada pel massís de Sant Llorenç del Munt fa que el volum de pluges sigui superior al d'altres zones similars.[12][6]

La plaça Europa de Castellar del Vallès durant la nevada del 8 de març del 2010.

Respecte a les catàstrofes naturals, segons els registres disponibles, al llarg del període 1968-2006 es produïren 181 incendis forestals o conats d'incendi que van afectar el terme, la qual cosa suposa una mitjana de 4,64 incendis anuals. La superfície cremada en aquest període fou de 470,8 ha, és a dir, una mitjana anual de 2,6 ha cremades per incendis. El major incendi que ha afectat Castellar es va produir el juliol de 1983: va cremar 75 hectàrees al sector del Sabater Vell. La mitjana d'incendis és de 2,3 incendis anuals i la de superfície cremada en total de 5,7 ha. En tan sols dues ocasions la superfície ha estat superior a una hectàrea, només enterbolida per la proximitat al gran incendi forestal de Sant Llorenç de Savall, ocorregut durant el mes d'agost de 2003, en el qual es cremaren 2.953,85 ha.

Les nevades més recordades són les ocorregudes el 1962, quan algunes carreteres i vials van quedar no transitables durant dies a causa de l'acumulació de neu, la de 2001 i, especialment, la del 8 de març de 2010, en la qual s'acumularen important gruixos de neu, amb vehicles entravessats a les carreteres principals del municipi.[13] Pel que fa a les inundacions cal destacar la històrica riuada de setembre de 1962, que va causar víctimes mortals i greus desperfectes a l'antiga fàbrica Tolrà situada a Can Barba, a infraestructures –al pont del Brunet i al pont vell– i a diverses zones de conreu situades en terrasses del riu Ripoll i afluents.[14][15]

Flora i fauna

La vegetació és típicament mediterrània. Predomina l'alzinar i, amb menys abundància, el roure i diversos tipus de pins. També s'hi poden trobar la savina, el ginebrer i el boix. La fauna és rica i representativa del mediterrani. Pel que fa a mamífers, s'hi poden trobar porcs senglars, conills, esquirols, guillots i mosteles; d'altra banda, entre les aus destaquen les rapaces diürnes i les nocturnes, com els falciots i els ratpenats; finalment, també conviuen espècies d'amfibis i rèptils, com la granoteta de Sant Antoni i algunes serps.[16]

Història

Ètapa pre-visigòtica

La història de Castellar està molt lligada al curs del riu Ripoll. Els primers indicis de presència humana daten del 7000 aC. Tanmateix existeix evidència d'activitat agrícola al neolític, al voltant del 5000 aC.[17] La presència humana al terme municipal es confirma per una petita necròpolis

...