China blue

CHINA BLUE

Olga Gómez

1. China Blue es desenvolupa en una fàbrica de texans, on dues joves, na Jasmine i l’Orchid, intenten sobreviure a les difícils condicions laborals Dins la seva nova rutina, es creuen amb la vida d’altres companyes i amb la del director de la fàbrica on treballen, el senyor Lam. Tal com milions de noies han fet abans, la Jasmine abandona el seu poblet per treballar en una fàbrica a la ciutat. A mesura que el documental avança, l’interès de guanya doblers per a la seva família desapareix. Es troba sobresaturada per jornades laborals llarguíssimes i els retards dels pagaments. El seu únic consol és l’amistat que neix amb les seves companyes de feina.
2. La fabrica Lifeng es dedica a fer texans per tot el món. Na Jenny, la cap de ventes, ens diu que sempre entreguen totes les comandes a temps i que si fa falta els treballadors no dormen.

1. Na Jasmine Lee és una al·lota de 16 anys a punt de complir els 17, i és de Sichuan Province, Central China.                                                                   La seva família és molt humil i sempre han estat treballant en el camp. Els seus pares sempre s’aixequen molt prest i treballen pràcticament tot el dia. Es dediquen a la cria d’animals varis (ànecs, cabres i conills). També tenen camps d’arròs, de blat i de blat de moro. Na Jasmine s’ha d’anar a treballar a una fabrica perquè ha d’ajudar a la seva família a guanyar dobles.                                                                                                                   La seva germana va poder estudiar ja que era la gran i alomillor en aquell moment s’ho podien permetre, o només podien pagar els estudis d’una germana.

1. El senyor Lam abans treballava com a cap de policia. Crec que el senyor Lam maldament s’hagi guanyat la vida tot sol, i hagi aconseguit tenir una bona empresa, no és posa en la pell dels treballadors, no és gens empàtic i només l’importa que el seu negoci funcioni, sense pensar en el que han de patir els treballadors.

1. Quan arriben els executius, els tracten com si la fàbrica fos un lloc ideal, maldament ells mateixos saben que allò no està ben fet. Per exemple: quan els hi demanen sobre els descansos ells asseguren que si descansen bé, cosa que no fan. També els demanen si són feliços, els obliguen a dir que si sense importar el que pensin de veritat. El que volen és que la gent que compra no s’enteri de la realitat perquè sinó deixarien de comprar, perquè sinó baixarien les compres i pot ser l’empresa tancaria

1. S’haurien de controlar les càmeres de seguretat, veure els horaris de timbrat, revisar sous, i obligar a tenir mínim dos dies lliures de feina.

1. Na Jasmine viu a Shaxi, dormen en el 4t pis de l’edifici que els proporciona la fàbrica per viure alla. Viu amb 11 persones més, tenen un bany i aigua calenta. Na Jasmine, s’aixeca un poc abansde les 8, per poder arribar a temps a timbrar a les 8:00. A l’hora de menjar. Mengen a ses habitacions. La roba la renten a mà amb un poal, en les seves poques hores lliures, a l’hora d’esmorzar o a l’hora de dormir.                                                                                                           El seu salari  es de 500-600 yuans.Treballen  quasi 24hores al dia, varia segons si acaben la feina més prest o més trad. A vegades han d’esperar mesos per rebre els seus sous

1. La diferència se la queden les multinacionals. El preu mitja es d’uns 28€

1. Retenen el primer sou com una garantia per a que no abandonin la feina

...