Els esteorotips

LA POBLACIÓ

HOMES:

1. INICIS DE LA REPÚBLICA ROMANA:

1. Als inicis (509aC) de la república romana les relacions homosexuals entre homes lliures eren castigades, fins al punt que es podia rebre pena de mort.
2. Això ho dictava la Lex Scantinia (és una llei romana antiga mal documentada que penalitzava un delicte sexual contra un menor masculí. La llei també podria haver-se utilitzat per perseguir ciutadans masculins adults que, voluntàriament, van tenir un paper passiu en mantenir relacions sexuals amb altres homes) de la qual no es coneixen els termes exactes però també prohibia altres formes de contacte sexual com la pederàstia o el sexe anal.

1. MITJANS I FINALS RR:

1. Cap a mitjans i finals de la república, els costums grecs van anar-se acceptant per la societat romana. Tot i això, les relacions amb el mateix sexe van sorgir de manera diferent a com era l'homosexualitat a l'Antiga Grècia. Les relacions del mateix sexe sovint eren interaccions entre amo i esclau.

1. SEGLE VI

1. Al segle VI es va prohibir l'homosexualitat a l'Imperi romà amb l'arribada de l'cristianisme a el poder, encara que potser una mica abans, qualsevol expressió d'amor homosexual es va convertir en tabú i es va proscriure la seva pràctica.
2. En 390 dC Teodosi I va proclamar una llei prohibint definitivament totes les relacions sexuals amb els de el mateix sexe, castigant amb la pena de mort.
3. El Cristianisme afirmava que només era vàlid el sexe si era amb el motiu de la procreació, i per això qualsevol altre tipus de sexe tenia influències malignes.

1. PASSIUS (?)

1. Un home, que gaudia sent penetrat, era cridat pathicus o catamita. Se li considerava passiu i en conseqüència és presentat com a home feble i femení, amb una forta connotació menyspreadora.
2. A Roma, la insinuació que un home hagués estat penetrat per un altre home, podia ser suficient per acabar amb una carrera política. No obstant això, hem de saber que no tots els ciutadans romans realitzaven aquestes pràctiques homosexuals
3. És per això que al mateix Cèsar l’anomenaren uir omnia mulieris et mulier omnia uirorum (“marit de totes les dones i dona de tots els marits”).  També era conegut com “la reina de Bitínia” per la seva suposada relació amb el rei Nicomedes. Segons l’historiador Suetoni, allò li va suposar “una greu i perpètua deshonra i el va deixar exposat als ultratges de tothom”.

1. CLASSES SOCIALS INFERIORS

1. El que obeeix en la parella havia de ser un jove de classe social inferior o bé un esclau. Ara bé, l'esclau no podia ser l’actiu, sinó que havia de ser l'amo.
2. Les relacions amb esclaves eren encoratjades. No obstant això, les relacions amb esclaus no eren encoratjades com a forma de plaer sexual.
3. Els esclaus eren definits com a res (cosa) i podien ser usats lliurement en qualsevol situació sense ser considerat alguna cosa il·legal.
4. Aquestes relacions homosexuals eren una forma de càstig a el mateix nivell que quan es fa servir el fuet per infringir dolor.

1. LA BISEXUALITAT

1. L'home romà era bisexual i l'educació que es donava als fills, anava encaminada a aconseguir aquesta bisexualitat.
2. L'educació bisexual dels romans no anava encaminada a la consecució d'el plaer, sinó a demostrar el seu poder, això era per motius culturals i polítics.
3. L'home romà era el que manava a casa i decidia tot. La seva bisexualitat era buscada, perquè el seu domini superava a la dona i havia de tenir una dominació total sobre totes les coses. L'home era qui dominava i havia de mostrar la seva superioritat en tots els ordres de la vida, tant en la família, com en la societat, la política i per descomptat en la guerra.

1. Una de les pràctiques, que feien els romans, era la sodomització dels enemics vinguts. A més també sodomizaban als esclaus que vivien a casa seva.

1. MATRIMONIS

1. El dret romà mai va reconèixer oficialment el matrimoni entre parelles del mateix sexe, però durant els primers anys imperials, els casaments entre homes eren en realitat un lloc comú. Marcus Valerius Martialis es refereix al matrimoni entre els homes com «una cosa que no passa amb poca freqüència, encara que es desaprova» Tot i tenir no cap vincle legal amb el matrimoni d'ell mateix sexe, això no va impedir els romans i als seus emperadors casar-se amb esclaus i joves amants.

1. Al segle I, Suetoni i Tàcit afirmen la generalització de matrimonis entre homes sense impediments, degut a que el matrimoni en la societat romana era un contracte privat.  
   
   

1. EL MATRIMONi (hetero) 

1. Com eren?

1. Els contraents matrimonials, llevat d'excepcions, no eren fruit de l'amor, ja que la seva finalitat (a l'igual que estem veient en altres societats antigues) era la procreació de fills legítims, per interessos socials i econòmics.
2. Això feia que el divorci es donés a la societat romana amb gran freqüència.
3. El matrimoni no era necessàriament considerada com una institució sagrada des del punt moral i religiós.

1. Els espososç

1. 
   Seriós i no simulat. No estar afecte a error respecte a la identitat de l'altre contraent. Ser pur i simple, això és, no admetent cap modalitat.

1. Els esposos acataven les rígides regles legals que marcava el matrimoni, però les activitats íntimes dels esposos no eren tan estrictes, sent considerat normal que el marit anés amb altres dones.
2. Veiem com predominava el masclisme més ranci, perquè a les dones no se'ls permetia el mateix que el marit i havien de respectar les regles de fides Marita i ser fidels als seus esposos.

1. curiositat

• L'emperador Neró va ser el primer emperador romà que es va casar amb un altre home, un jove eunuc del palau anomenat Esporus i convertit en Savina per Neró per reemplaçar a la seva estimada i morta Popea.
• Edward Gibbon ja el 1776 confirma que dels dotze primers emperadors només a Claudi li interessaven exclusivament les dones. Tots els altres van tenir nois o homes com a amants.[6] El fet que Claudi no tingués cap amant masculí va ser objecte de crítica per part de Suetoni en la seva obra Les vides dels dotze cèsars.
• La pràctica de la pederàstia té el seu apogeu durant el regnat de l'emperador d'origen hispà i helenòfil Adrià, que comparteix la passió pels nois amb el seu antecessor Trajà. És famós el seu amor pel jove grec Antínous. Després de la seva prematura mort ofegat, Adrià va erigir temples a Bitínia, Mantinea i Atenes en el seu honor, i fins i tot li va dedicar una ciutat, Antinoòpolis.
• Cal destacar al jove emperador Heliogàbal, conegut pels seus nombrosos amants i que a principis del segle III sent adolescent va escandalitzar als seus contemporanis casant-se públicament dues vegades vestit de dona, adoptant així explícitament el paper passiu en la relació.
•  El també emperador del segle III Filip l'Àrab, tot i que es creu que va ser el primer emperador cristià, va ser conegut per la seva afició als nois.

1. HELIOGÀBAL:

1. I és que l'emperador Heliogàbal és el gran desconegut, moltes vegades apartat els llibres grecoromans per la suposada necessitat de preservar "l'honor històric dels fundadors d'Occident". Resulta que aquest jove resulta especialment ofensiu per al moralisme cristià que sempre ha tractat de vincular-se als valors europeus.
2. Heliogàbal va ser un personatge fora del seu temps, en part, perquè va ser el primer transsexual de la història de què es té constància , a més d'un perill per a les persones properes a ell, per altres motius.

1. Quí era?

1. Heliogàbal, Elagabalus en llatí, va néixer a la ciutat d'Emesa, a la província romana de Síria al 203, i va morir assassinat a Roma l'any 222 havent sortit tot just de la seva adolescència.
2. Va ser un emperador romà amb efímer mandat, ja que va regnar únicament de l'218 fins a la data de la seva defunció, un total de quatre anys.
3. Va ser la seva àvia Júlia Mesa la que, amb les seves influències polítiques, va tramar un complot contra el que va ser actual emperador, Marc Opelio Macrí, per elevar al seu nét Heliogàbal.

1. El primer transexual de la història

1. La convergència entre els historiadors experts en l'Antiga Roma és unànime. "Va ser un dels pitjors de la seva classe", asseguren els que han fet publicacions sobre ell.
2. Alguns dels autors més reconeguts com Elio Lampridio o Barthold Georg, van arribar a demanar disculpes per descriure detalladament algunes accions d'Heliogàbal.

1. El primer transexual de la història

1. Com emperador, Heliogàbal va ser una bomba de rellotgeria. Havent ascendit a el poder als catorze anys, els seus mandat com a emperador va ser una mena de constant festival de l'erotisme. Es diu que va exercir la prostitució, va contractar a un regiment de prostitutes i, el més important, va voler canviar-se de sexe quirúrgicament . No obstant això, el nivell de desenvolupament tecnològic de l'època no hi va permetre, per molt que els insistís als metges.
2. Per descomptat, el fet que des de molt jove Heliogàbal voldria tenir cos de dona, així com la seva atracció pels homes, li ha valgut el rebuig de bona part dels historiadors al llarg dels segles. No obstant això, avui dia, en un context en què l'homofòbia retrocedeix rápidqamente en molts països occidentals, segueixen existint molts motius per a considerar a Heliogàbal un caos i un perill públic.

PROSTITUTS homes

1. Els homes romans podien tenir relacions tant amb homes prostituts (els prostituts eren esclaus, sempre que el romà fos l'actiu) com amb dones. Això era acceptat social i legalment.

https://psicologiaymente.com/biografias/heliogabalo

Homo:

https://www.nuevatribuna.es/articulo/historia/la-sexualidad-romana/20170508123607139564.html

https://dugi-doc.udg.edu/

/handle/10256/11625/MasoGiraltCarlota_Treball.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Hi ha obres literàries, poemes, grafits i comentaris sobre les predileccions de tota mena de personatges fins i tot d'emperadors solters i casats.

És important remarcar que a la gent li agradava tenir

LES DONES

• LA DONA L’ANTIGA ROMA

1. En l’Antiga Roma, les dones naixien lliures, però no podien votar ni ocupar càrrecs públics, és a dir, no eren ciutadanes. Degut a aquest limitat paper públic de la dona de l'Antiga Roma, els historiadors romans mencionen menys a les dones que a als homes.

1. Mentre que les dones romanes de classe mitja o pobre, no podien exercir cap càrrec polític, les dones de família rica podien exercir-los però des de un entorn més privat.

1. també per que Roma era molt patriarcal, les dones només servien per fer les feines de casa i cuidar als seus fills. Antigament la dona romana estava limitada a procrear i salvaguardar el domicili familiar. La dona romana no tenia ni nom propi, almenys fora de casa seva. Per això a algunes dones romanes se les coneixia simplement per un nom familiar o en alguns casos motes, que tinguessin relació amb alguna cosa de la seva família i no a la seva vida persona com passava amb els homes.

1. Les dones més excepcionals d’aquella època i que van deixar marca van ser:

1. Lucrecia i Claudia Quinta ( història amb matís mític).

Claudia Quinta va ser una matrona romana que es diu que va contribuir decisivament a portar a la deessa Cibeles, "Gran Mare" dels déus des del seu santuari en l'Àsia Menor grega a Roma l'204 a. ... La deessa havia estat portada en resposta aterribles prodigis, una collita fallida i el consell de diversos oracles.

...