TEORÍA POLÍTICA CONTEMPORÀNEA
Enviado por akhadikh • 3 de Enero de 2022 • Apuntes • 9.909 Palabras (40 Páginas) • 132 Visitas
Amal Khadiri
TEORÍA POLÍTICA CONTEMPORÀNEA
1. INTRODUCCIÓ METODOLÒGICA
EL LLENGUATGE
Al S.XX es va produir evidència de que temes lingüístics tenen importància capital en les ciències socials, el llenguatge és una qüestió clau. Dins d’aquest context, es troba l’anàlisi del discurs (element de més rellevància, segons J. Antón), ja que, és el qui s’utilitza en l’àmbit polític.
“L’anàlisi del discurs i la llengua: l’ús polític d’idees ja existents.”
És a dir, aquesta suposa un element clau ja que és la qui és capaç de exposar les idees i elaborar-ne un discurs polític amb concepcions nuclears les qui, per tant, donen un ús polític a la llengua.
Un exemple en seria el del discurs dels nazis els qui únicament consistien en romanticismes vuits. “El discurs anava dirigit a aquelles persones que ja l’esperaven al seu cor”, comentà el seu propulsor.
En definitiva, l'important, a vegades, no són les idees sinó el seu possible ús polític. Al llarg de la història, han existit diversos casos que exemplificant aquesta afirmació: Robert Nozick en seria un -filòsof estatunidenc utilitzat per empreses per la seva ideologia fortament capitalista; en el moment que aquesta canvià, les seves idees i la seva persona van ser oblidades i van desaparèixer.
ELS CONCEPTES
És de gran importància l’anàlisi crítica del llenguatge, ja que, els conceptes, poden usar-s-e de manera diferent segons la ideologia política de l’autor. Un exemple en seria el d’actors capitalistes: aquests defensen que no es pot acabar amb les desigualtats existents ja que aquestes són inherents a l’ésser humà. No obstant això, aquesta és una paradoxa i parany conceptual: en realitat existeixen dues classes de desigualtats, a), les particulars -inherents a l’individu- i, b), les sistèmiques -desigualtats socials generades pel propi sistema. En altres paraules, juguen amb el concepte de les desigualats inherents per eclipsar la problemàtica social, que és la que realment s’intenta i pot solucionar. |
Les idees polítiques són aquelles qui es destinen a la mobilització de les masses; ja que, des d’un punt de vista democràtic, la política és el procés participatiu de la ciutadania. Altrament, aquestes idees composen la ideologia política dels individus -són conceptes nuclears que donen forma al discurs polític- i, per tant, tenen un poder decisiu, ja que, la lectura de la realitat s’entén a partir de paràmetres ideològics; la realitat és observada i interpretada rere un filtre ideològic.
“La política crea, d’alguna manera, a l’individu i la seva identitat. -H. Arendt.”
La política és, per tant, considerada com a element bàsic i clau per la configuració i desenvolupament de l’individu i la seva individualitat / identitat. Això suposa que, conseqüentment, la vida política esdevingui una qüestió important en les societats.
Dins d’aquestes societats, la justícia social ha de ser una condició necessària; un dels focus més importants de la política. A l’hora de desenvolupar-se, aquestes necessiten d’un assessorament tècnic, encara que, entre ells, poden arribar a ésser conceptes contradictoris: mentre que és important tenir una visió tecnocràtica en la presa de decisions, a vegades, aquesta comporta la in-justificació política -es prima l’eficàcia sobre altres qüestions, generant-se així una problemàtica socialment qüestionable. Per tant, no es poden impulsar polítiques públiques sense ideologia, fixant-se només en criteris d'eficàcia, perquè mancarien d'ètica.
Com a conseqüència, apareixen els nous moviments socials: una resposta a aquest domini de la tecnocràcia, queixes contra la raó tècnica, que, cada cop, tenen més força i rellevància a causa de la desafecció social dins del teixit social. És a dir, les idees polítiques no es poden obviar ni ignorar.
Concernint el caràcter d’aquestes idees, aquestes han de ser de caràcter universal i, a la vegada, han de tenir una orientació crítica i racional a l’hora de cercar solucions a problemàtiques i fets pràctics existents, per tal d’aconseguir una explicació racional dels fets polítics i la vida política.
LA TEORÍA POLÍTICA, QUÈ ÉS?
I. Berlin | Cal conèixer les capacitats i necessitats bàsiques de l’humà per poder entendre la vida política. |
K. Popper | És allò que fa entendre la racionalitat humana. |
H. Arendt | És allò que fa entendre que la condició humana, allò que ens fa humans. |
La teoria política és un concepte explicatiu i coherent destinat a comprendre. Per tant, el seu objectiu és descriure a què aspira l’ésser humà. Segons B. Goldwin, aquesta es planteja amb preguntes: convé la igualtat?, pot ser lliure una societat socialista?, hi ha algun cas en el qual estigui justificada la violència política?, s’ha de tolerar la intolerància?, poden la majoria imposar els seus desitjos sobre la minoria?...
“Reflexió sistemàtica sobre la naturalesa i propòsits del govern que, típicament, impliquen la comprensió analítica d’institucions i la perspectiva sobre com han de ser transformades. -Miver.”
“Anàlisi de les idees polítiques en el transcurs dels processos polítics. -Vallespín.”
No obstant això, quina diferència hi ha entre aquesta i la filosofia política...? |
Tot i que hi ha autors com, per exemple, F. Vallespín qui no troben / marquen una distinció entre la filosofia política i la teoria política, n’hi ha d’altres que sí ho fan i creuen destacable les diferències: mentre que, a), la T.P. és una ciència empírica i demostrada, amb voluntat d’incidència social, que mostra una realitat objectiva, b), la F.P. és simplement una divagació i especulació qui neix rere l’evolució d’idees polítiques.
[pic 1] És a dir, ambdós conceptes provenen de la base i evolució d’idees polítiques però, un és considerat un a ciència i matèria objectiva, mentre que l’altre és una simple compilació d’informació i especulació recollida des de l’evolució de les idees polítiques. |
Altrament, la teoria política pot donar-se en diversos enfocs: com a història del pensament polític, com a planificació conceptual, com a construcció de models formals, com a ciència política teòrica...
En definitiva, es pot entendre aquest concepte de moltes maneres, però es podria definir com la reflexió sistemàtica sobre la naturalesa i intencions del govern que, típicament, implica una comprensió de les seves institucions i de com han de ser transformades.
...