El Cafè de la Marina

El Cafè de la Marina

De Josep Maria de Sagarra

Vida i obra de Josep Maria de Sagarra

Josep Maria de Sagarra i Castellarnau va néixer el 5 de març de 1894 a Barcelona. La seva família era aristòcrata, el seu pare feia investigacions històriques, però en la seva joventut havia fet versos, la seva mare tenia una gran passió, els ocells, i les espècies més exòtiques van predominar al carrer dels Mercaders, que era el carrer on la família Segarrara residia. Des de petit es refugiava a la biblioteca que tenia quatre segles, i va començar a escriure els primers versos i també a interessar-se per la història i l'arqueologia, però també sentia una fascinació per les plantes i els animals, especialment pels ocells on apareix en la seva obra. Estudià al col·legi els Jesuïtes on es donen a conèixer els seus poemes de tema religiós o històric. Gràcies al seu mestre Esteve Moreu i Lacruz va conèixer profundament els clàssics. Els quinze anys va escriure molt poemes de temes mitològics, on troba una perfecció formal. Mentre realitza els estudis de batxillerat té contacte amb Carles Ribas, Lopez-Picó i Josep Carner. Va estudiar dret, en aquells anys Carner va ser el seu mestre i va ser el primer que li va publicar els seus poemes en les revistes de l'època i qui li va presentar a Joan Maragall. Aquest autor va tenir una gran influencia per Segarra i va aprendre el sentit de la natura. Als 18 anys va obtenir amb la poesia La Celestial Amestia, un accèssit a la Viola, en els Jocs Florals de Barcelona. L'any 1912 va fer un viatge per Itàlia i va començar a escriure un poema Somni d'una nit d'hivern, va obtenir posteriorment l'Englantina d'Or als Jocs Florals. El 1913 fou un anys de festes perquè es van celebrar festes de poesia a Ripoll i a més llocs. L'any 1914 va publicar Primer llibre de poemes, durant el seu viatge a Paris. Sagarra atraves dels seus poemes tracta d'expressar tot el gust del seu país, i utilitza un dels rics lèxics de la literatura catalana i també utilitza la riquesa lèxica de Verdaguer. L'autor és un poeta, més tard un home de teatre i novel·lista. El 1915 conclou El mal caçador que va publicar l'any següent amb un gran èxit. Un cop acabada la carrera, es va instal·lar a Madrid i durant dos anys va estudiar a l'Institut Diplomàtic i Consular. Allà va escriure Cançons d'abril i de novembre (1917). A Madrid va conèixer un ambient nou, la vida dels cafès, dels teatres, de les dispeses, de les redaccions, de l'Ateneu, de la bohèmia i del carrer, i també homes de lletres com Unamuno. L'any 1917 escriu en una setmana una primera obra de teatre Poemes i Cançons, el 1923 Cançons de rem i de vela, el 1925 Cançons de totes les hores. Algunes de les primeres composicions son molt populars, les segones hi descobreix, gràcies a Josep Pla, el paisatge mariner, principalment el Cadaqués i Port de la Selva. Gràcies a Ortega y Gasset és nomenat corresponsal del diari El sol a Berlín, a Alemanya comença a preparar el seu poema El comte Arnau.

De retorn a Barcelona, el periodisme i el teatre esdevenen per l'autor un modus vivendi, l'aparten de la poesia. Fins el 1936 l'autor no es va moure d'aquests tipus de teatre, deslligat de les modes del moment, i va publicar obres de teatre com: El Cafè de la Marina, L'estudiant i la pubilla, Marçal Prior, El foc de les ginestes, Cançó de taverna, La filla del Carmesí, la corona d'Espines, L'hostal de la glòria... L'autor també va conrear la comèdia, la farsa i el sainet, algunes obres són: El jardiner d'amor, El matrimoni secret, Cançó d'una nit d'estiu, L'estudiant de Vic, La rambla de les floristes...

El 1925 Sagarra defensa la novel·la i escriu Paulina Buxareu (1919), el 1929 All i salobre, l'any 1932 Vida privada premi Crexells.

Durant els anys 1923 i 1929 va escriure publicitat cada diumenge.

Després de 1936 s'exilia a París voluntàriament i fa un viatge per les Illes del Pacífic, s veu reflectit a la seva obra Entre l'Equador i els Tròpics (1943). L'any 1940 torna a Barcelona i l'any 1946 es dedica al teatre però ensenya a la gent en el moment en que estem vivint.

Escriu quatres peces en prosa que són les més productives del seu teatre: El prestigi dels morts, La fortuna de Sílvia, Galatea i Ocells i llops. Tot i així veu que no té èxit i l'abandona. L'any 1949 torna a les formes pesades amb obres com: L'hereu i la forastera, les vinyes dels Priorats... i posteriorment es decanta pel drama de tesi, escrit en prosa i que gira al voltant d'una problemàtica religiosa - moral, escriu La ferida lluminosa, aquests temes tan dramàtics tendeixen a la decadència de l'autor. Sagarra es va dedicar a la traducció com l'obra de Shakespeare. El 1954 escriu Memòries que no va poder acabar-les perquè el mateix autor les qualificava de confidència amable. El 1961 va morir a Barcelona.

El cafè de la Marina; Josep Maria de Sagarra

El cafè de la Marina

2.1 Tema, Estructura i Argument

El tema d'aquesta obra gira al voltant de l'avortament secret viscut per la protagonista, la Caterina.

El Cafè de la Marina, està dividida en tres parts, segueix els patrons clàssics d'introducció, nus i desenllaç que es corresponen amb els tres actes. Al primer acte, es presenten els personatges, la situació escènica de l'obra i s'insinua del conflicte que prové d'un avortament secret, resultat d'una relació amorosa frustrada entre la Caterina i un home del qual sabem, únicament, que ha fugit a França. Al segon acte, apareix Monsieur Bernat, catalitzador i desencadenant de l'acció dramàtica, que aporta un to d'humor a l'obra. I finalment amb el tercer acte arriba el desenllaç: un cop allunyat de l'escena Monsieur Bernat, la gent del poble ha descobert el secret de

la Caterina, aquesta pot assolir el seu somni de llibertat, que trobem simbolitzat amb un viatge amb vaixell mar enllà. En aquest acte el Claudi li declara el seu amor.

En un cafè de mariners d'un poble de la costa empordanesa, la Caterina juntament amb el seu pare i els mariners que freqüenten el cafè, viuen amb il·lusió els preparatius de la boda entre la Rosa i el Rafel. Aquell mateix dia es quan intuïm, gràcies a la Salvadora, que va a comprar una ampolla de vermut, i el Claudí borratxo, l'avortament de la Caterina amb un home que ha fugit a França.

Quan celebren la boda, hi apareix un nou convidat el Bernat, que s'enamora profundament de la Caterina, i fa que

...